C.E.C.J. 01/02/2016
30 anys de Comerç Just a Espanya.
El 1986 s’obrien les dues primeres botigues de Comerç Just al nostre país, a Donostia-Sant Sebastià de la mà d’Emaús ia Còrdova de la mà de la llavors cooperativa Sandino (avui IDEES). Des d’aquest moment fins ara el Comerç Just ha experimentat un gran desenvolupament.
D’una banda, a les botigues de Comerç Just (que ara també són on-line) s’han sumat establiments de productes ecològics, supermercats, grans superfícies, hosteleria i diverses empreses que distribueixen productes de Comerç Just. Però d’altra banda, el Comerç Just està cada vegada més present a través de campanyes de mobilització i denúncia, d’incidència política, iniciatives en centres educatius, etc.
Des aquelles dues primeres botigues, avui al sector treballen unes 125 persones i més de 2000 col·laboren com a voluntàries.
És interessant recordar que abans de l’obertura de les dues primeres botigues al nostre país, ja des dels anys 70 es venien desenvolupant experiències properes al Comerç Just. Es tractava d’iniciatives de comerç directe amb grups d’artesans d’Amèrica Llatina o Àsia.
Tant les dues botigues com aquestes experiències prèvies sorgeixen de grups de persones i organitzacions que coneixen el tracte injust que reben els agricultors-es o artesans-es de Amèrica Llatina, Àfrica o Àsia, i les dures condicions de treball que suporten a l’hora de produir articles que en molts casos es venen en el que es denominava Primer Món. En aquests anys més de 3000 milions de persones vivien en la pobresa, segons el Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD). D’aquestes preocupacions i el compromís amb les comunitats més desfavorides sorgeixen les iniciatives que donarien començament al moviment del Comerç Just al nostre país.
Més endavant, especialment en els anys 90 es van anar constituint gran part de les actuals organitzacions de Comerç Just. En el 95, per exemple, Alternativa 3 inaugura la primera (i única fins al moment) torradora de cafè dedicada en exclusiva al Comerç Just.
A mitjan aquesta dècada, al 1996, dinou organitzacions formen la Coordinadora Estatal de Comerç Just, amb la finalitat d’unir esforços, treballar conjuntament i enfortir el moviment del Comerç Just.
Creixement de les vendes
La dècada dels 90 va ser la de l’expansió del Comerç Just al nostre país. Al llarg d’aquests anys es van anar obrint botigues arreu del territori.
També en aquesta dècada, aquells primers mercats i botigues d’artesania es transformen en iniciatives de Comerç Just pròpiament dites. Aquest desenvolupament va motivar la realització de la primera anàlisi de vendes, l’any 2000. En aquell moment la facturació per productes de Comerç Just a penes arribava als 7 milions d’euros. Gairebé el 70% de les compres es realitzava a les botigues de Comerç Just i més de la meitat corresponia a articles d’artesania.
A partir de l’any 2000 comença l’expansió del Comerç Just en altres espais. En aquest any, per exemple, Oxfam Intermón ven el primer palet de cafè a una gran cadena de distribució (Bonpreu).
A més en aquesta dècada, concretament el 2005 es funda Fairtrade Espanya (avui Fairtrade Ibèrica), l’associació del segell de Comerç Just que forma part de Fairtrade International, l’entitat certificadora més destacada a nivell internacional. A partir de la seva fundació, i especialment a partir de 2008, els productes de Comerç Just certificats per Fairtrade comencen la seva expansió per empreses i grans cadenes de distribució i hostaleria, el que ha afavorit l’augment de la facturació de Comerç Just.
En l’actualitat, amb 140 botigues i punts de venda de Comerç Just, gestionats per les organitzacions integrades en la CECJ, i aquests productes cada vegada més presents en diferents establiments, les vendes de Comerç Just han ascendit a 33.200.000 d’euros en nostre país en 2014.
Malgrat el creixement global, és important recordar que la crisi econòmica ha frenat les vendes a les botigues de Comerç Just que ara representen un 17% del sector.
Les campanyes de sensibilització i denúncia
Paral·lelament al desenvolupament de les botigues, i especialment durant els anys 90 i 2000 les organitzacions fan una importantíssima tasca de sensibilització i difusió del Comerç Just.
D’una banda, es desenvolupen campanyes i accions en centres educatius adreçats a estudiants de tots els nivells (des de Primària a Universitat), un públic que es considera essencial per promoure-hi una consciència d’un consum més responsable i solidari. D’aquesta manera s’estableixen les bases per anar conformant una societat que aposti per un model de consum més just i sostenible que contribueixi a crear un món menys desigual.
A més, a partir de mitjans dels 90, diverses organitzacions van començar a desenvolupar campanyes a través de mitjans de comunicació i estratègies de més abast. Grans campanyes com la Campanya Roba Neta, que el 1996 Setem Catalunya va començar a coordinar al nostre país, o les d’Intermón Comerç Just, consum responsable yComercio amb Justícia van ser algunes de les campanyes que van donar a conèixer entre l’opinió pública les condicions laborals de treballadors i treballadores del Sud.
Incidència política
L’objectiu final del Comerç Just és canviar les regles del comerç internacional de manera que aquestes es basin en la justícia, especialment per als principals països productors. Per aquest motiu la incidència política sigui una de les línies fonamentals d’acció del moviment del Comerç Just.
Especialment des de principis dels 90, a Espanya, les organitzacions comencen a desenvolupar accions dirigides a incorporar a la legislació mesures de suport al Comerç Just.
Així en el 1996, per primera vegada, la Comissió de Cooperació i Ajuda al Desenvolupament del Congrés dels Diputats aprova una sèrie de proposicions no de llei relacionades amb el Comerç Just. Dos anys més tard, la Llei de Cooperació Internacional al Desenvolupament fa referència al Comerç Just.
A més de la presència en el marc de la Cooperació Internacional, el moviment del Comerç Just ha sol·licitat la incorporació de criteris socials i mediambientals en els contractes i compres que realitzen les administracions públiques. El 2007 el Comerç Just apareix per primera vegada esmentat com un d’aquests criteris dins de la Llei de Contractes del Sector Públic. A aquesta li seguiria una proposició no de llei aprovada el 2009 pel Congrés dels Diputats, i en 2012 una nova proposició no de Llei de suport al Comerç Just en diferents aspectes.
Avui, després d’aquestes tres dècades de treball, el moviment del Comerç Just continua treballant per combatre unes realitats injustes que encara persisteixen. Segons l’últim informe del PNUD la pobresa continua afectant a mil milions de persones i la desigualtat ha augmentat. El 80% de la població mundial posseeix el 6% de la riquesa global mentre que l’1% posseeix la meitat d’aquesta riquesa.
A més existeixen 830 milions de treballadors pobres, és a dir, que viuen amb menys de 2 dòlars al dia, i 1500 milions de persones no compten amb unes condicions de treball dignes i segures. El treball infantil afecta 168 milions de nens i nenes, la meitat realitzen treballs perillosos.
Així mateix, l’informe conclou que encara avui hi ha barreres al comerç en els països en desenvolupament.
Davant aquestes situacions, les organitzacions de Comerç Just continuen la seva tasca en les tres línies, d’acció Comercialització, incidència política i sensibilització i mobilització ciutadana- per tal d’ampliar la seva presència a la nostra societat, el que redundarà en el desenvolupament de les organitzacions productores de les zones més empobrides d’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia i en una major justícia global.
Fuente: Coordinadora Estatal de Comercio Justo (CECJ) – www.comerciojusto.org
