L’arribada del bon temps convida a sortir al camp i recol·lectar moltes plantes interessants que estan en plena maduresa. Després les podem assecar1, si el que volem és gaudir de tot el seu poder quan arribi l’hivern, o bé, si es tracta de plantes silvestres comestibles, les gaudirem fresques: es poden convertir en un autèntic festí.
A l’estiu, recol·lectarem abans que res les fulles i flors
Les diferents èpoques de l’any per collir es relacionen directament amb els diferents estadis evolutius de la planta. Per exemple, els brots estan en condicions òptimes al principi de la primavera, quan s’inicia la nova vegetació; les fulles, quan estan completament obertes, però encara una mica joves, període que correspon sovint a la floració de la planta; les flors (tant els botons com les summitats florides de les branques) quan no estan completament obertes, especialment les que són particularment delicades, com les de l’arç o les del taronger. D’altra banda trobarem moltes flors comestibles, que comentarem més endavant.
Pel camp
És fàcil trobar2 algunes plantes molt conegudes, com la farigola, la cua de cavall i la fulla de noguera. Per cert, si a aquestes tres afegim escorça d’alzina obtindrem les mítiques «flors astringents»3. L’escorça d’alzina, com la resta de plantes medicinals més conegudes, la trobarem a les bones herboristeries: actualment ja les ofereixen de plantacions ecològiques.
Passejar pel camp ens permet veure en saó les grans plantes medicinals clàssiques, totes molt populars: mentes i poliol (Mentha piperita, Mentha spicata, Mentha pulegium), camamilla (Matricaria chamomilla), herba lluïsa o berbena (Aloysia citrodora, Lippia triphy). També podem reconèixer per les seves fulletes foradades l’hipèric o herba de Sant Joan (Hypericum perforatum), el gran antidepressiu natural l’oli del qual és a més un excel·lent antisèptic, antiinflamatori i antiarrugues.
La calèndula (Calendula officinalis), que els seguidors de l’agricultura biodinàmica cullen al clarejar el dia, ajuda a regular la menstruació i alleuja els dolors menstruals. Es fa servir preferentment en forma de tintura.
Pel camp, és fàcil trobar algunes plantes molt conegudes, com la farigola, la cua de cavall i la fulla de noguera. Per cert, si a aquestes tres afegim escorça d’alzina obtindrem les mítiques «flors astringents»
De la caputxina (Tropaeolum majus) se n’aprofita pràcticament tot. Les fulles i les flors poden menjar-se fresques en amanida, soles o acompanyant l’enciam, escarola, etc., que la fan saborosíssima. Són aperitives i, menjades durant el sopar, afavoreixen el son quan l’insomni no és gaire rebel. Com a aperitiu es prenen també les poncelles florals, i els fruits sense madurar que poden ser confitats en vinagre i sal.
Un gran diürètic és la cua de cavall (Equisetum telmateia, E. arvense), una planta anterior als dinosaures en aquest planeta que també facilita la remineralització de l’organisme i actua com a hemostàtic, tant en una hemorràgia nasal com en cas d’hemorroides sagnants.
A tot arreu trobarem dent de lleó (Taraxacum officinale): la decocció de fulles i arrel de dent de lleó té propietats diürètiques. Tot i això, moltes persones prefereixen prendre la planta fresca en amanida, les fulles de la qual són molt apetitoses i tenen propietats depuratives.
L’espígol (Lavandula spica, L. angustifolia) és un excel·lent tònic digestiu i antiespasmòdic, que s’utilitza per combatre les indigestions i per disminuir els dolors de tipus còlic. Aplicat externament alleuja els dolors reumàtics.
I també la borratja (Borago officinalis), les flors de la qual són sudorífiques. A l’hivern, en cas de refredat, donarà bon resultat una infusió de flors de borratja (0,15 g al mig litre d’aigua), ben abrigats.
Al bosc
És el moment més meravellós per trobar fruits del bosc de manera natural —a condició que mantinguem un comportament cívic amb la natura!: els grosellers (Ribes rubrum i Ribes nigrum), el nabiu (Vaccinium corymbosum) i la murta (Myrtus communis), o la mare-selva o lligabosc (Lonicera caerulea), sempre deliciosa i que els encanta als ocells.
Si el que volem és preparar una amanida amb verdures silvestres, trobarem el cardellet o tagarnina (Scolymus hispanicus), que ara fins i tot arriba al mercat, o la verdolaga (Portulaca oleracea), astringent i diürètica. I totes entre desenes de plantes, a quina més interessant i abans que, al final de l’estiu, les pinyes pinyoneres s’obrin per oferir-nos el seu magnífic fruit.
Al bosc, podem trobar-nos amb el bedoll (Betula verrucosa), les fulles del qual són diürètiques i redueixen la presència d’albúmina a l’orina en cas d’hipertensió
Podem trobar-nos amb el bedoll (Betula verrucosa), les fulles del qual són diürètiques i redueixen la presència d’albúmina a l’orina en cas d’hipertensió. Les fulles de bedoll són una bona ajuda per eliminar l’àcid úric. O l’arç (Crataegus monogyna). La infusió de les flors d’arç blanc ajuda a regularitzar la tensió arterial i tonificar els batecs del cor. A diferència de la digital (que requereix control mèdic i farmacèutic, l’arç es pot prendre dues vegades al dia, cada dia, sense cap perill.
I si us trobeu a prop del cantó d’Appenzell, a Suïssa, podeu visitar, a més del museu del Dr. Alfred Vogel, l’empresa creada per ell, les plantacions d’equinàcia (Echinacea purpurea); en aquesta època estan esplèndides i la seva característica gamma de colors rosa ens avisa que ja estan a punt per a la preparació dels excel·lents extractes que s’obtenen amb aquesta extraordinària planta adaptògena.
Més a prop d’aquí trobarem molt bons exemplars d’eucaliptus (Eucaliptus globulus, Eucaliptus radiata). Podem arreplegar les seves aromàtiques fulles i fruits que, gràcies a les seves propietats anticatarrals, tant apreciarem en decocció si cal fer un bon baf a l’hivern. Si és en tisana, utilitzarem una o dues fulles per cada tassa d’aigua. El sabor és fort i convé endolcir-la.
- L’assecat de les plantes medicinals el farem al sol, ben protegides per sota amb una tela, que per dalt serà en forma de malla no gaire espessa.
- Els usuaris d’un telèfon intel·ligent disposeu de diverses app gratuïtes per reconèixer les plantes. PlantNet (Pl@ntNet) és la més popular en aquests moments. Convé recordar la importància d’identificar i conèixer bé les plantes per evitar així qualsevol risc amb plantes tòxiques o verinoses i aprofitar-ne totes les virtuts.
- Amb aquestes «flors astringents», el metge naturista Dr. Honorio Gimeno (1907-1991) aconseguia grans curacions en aplicacions externes, gràcies al seu gran poder desinfectant i cicatritzant. I sense afectar la vitalitat de les cèl·lules (s’obté una capa protectora afegida, d’excel·lents resultats en cas de ferides).
Autor: Jaume Rosselló, Editor especialitzat en salut i alimentació
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Juliol 2024
