Una reflexió al voltant de l’agricultura i l’alimentació ecològica
Aquesta és una opinió d’algú que, com moltes altres persones, està en procés de reflexió constant al voltant d’allò que ens incumbeix i d’allò que ens ve condicionat per un sistema de producció agrària i un model de producció alimentària, que alineat amb el sistema de producció capitalista a gran escala, ha esdevingut un modus vivendi generalitzat als països de l’anomenat occident o països rics del nostre planeta. Cal però, veure i analitzar aquelles coses que passen en aquest model productiu: En primer lloc, una estandardització de productes que, elaborats a gran escala i a voltes controlats per unes poques grans multinacionals, han fet que prevalgui la capacitat productiva i la maximització de la producció en unes escales que impliquen el màxim rendiment econòmic d’aquestes produccions.
En segon lloc, es tracta d’un model on l’explotació de la terra és absolutament intensiva, amb les conseqüències negatives que aquest fet comporta en el deteriorament del propi bé que significa per ella mateixa.Tanmateix, s’han d’utilitzar productes determinats (nocius en molts casos), per tal d’assolir dues de les premisses bàsiques d’aquest model productiu, els nivells màxims de productivitat en un espai determinat, així com uns estàndards d’imatge del producte, la qual cosa implica un alt nivell de rebuig de producció que no respon a aquests models (tamany, color…) imposats pel propi sistema i aquelles grans multinacionals que ho controlen tot, al llarg de tot el procés.Aquesta realitat en la que vivim avui, la podem posar en qüestió perquè no respon exactament a les necessitats alimentàries dels 7.000 milions de persones que habitem aquest planeta, sinó als interessos d’uns grans conglomerats de la indústria alimentària.Si afegim, des d’una perspectiva de sostenibilitat, la necessitat de cercar sistemes productius en els quals puguem assegurar les necessitats bàsiques creixents de la humanitat, cal pensar de forma urgent en retornar als models productius ecològics i sostenibles mediambientalment, i per sobre de tot, de proximitat; la qual cosa implicarà necessàriament, un retorn al model productiu en el qual el respecte als propis sistemes naturals de regeneració dels espais productius impliquin més espai per al cultiu mediambientalment sostenible, amb els recursos propis de la terra i amb una premissa bàsica que és la sostenibilitat, on no siguin necessàries grans despeses de transport a llargues distàncies. En definitiva la sostenibilitat de la producció alimentària passa necessàriament per aproximar al màxim nivell, l’espai productiu i el consum d’aquesta producció, amb els mitjans propis i naturals de cadascun dels diferents entorns.En aquest sentit, penso que cal modificar molts dels paràmetres conceptuals de la producció alimentaria i de la seva indústria, així com el fet d’adequar les diferents legislacions a aquest nou paradigma, tot cercant més la qualitat i sostenibilitat del sistema a les necessitats reals de tota la població, més que als interessos especulatius de la gran indústria, basada en un sistema que s’està constatant com a ineficient i a voltes nociu per a la salut de les persones.Aquesta reflexió, ens serviria per a d’altres qüestions també vitals pel manteniment sostenible de la població mundial, com pot ser la utilització i gestió racional dels bens naturals escassos, la gestió i consum de l’aigua, o bé la producció i distribució energètica, que està esdevenint també quelcom que es situa actualment als límits del que podem dir que és suportable. Seguint amb aquest exemple, caldria preguntar-se perquè la legislació, en el cas concret del nostre país, dificulta tant la generació d’energia sostenible i renovable, com podria ser la solar fotovoltaica en els propis espais de consum. La resposta és clara, i ens serveix tant pel sistema energètic com pel sistema alimentari, el poder del sistema establert i de les grans companyies impedeixen el desenvolupament de produccions i tecnologies experimentades perquè posen en qüestió els sistemes imperants, malgrat la crisi actual i malgrat les demostracions a petita escala de que una altre forma de produir energia, de gestionar l’aigua i de produir aliments suficients i saludables, és possible.
Per últim, en aquesta reflexió genèrica, no m’agradaria deixar de dir que estem en una crisi no solament econòmica sinó també de valors, amb implicacions globals del sistema capitalista i hegemònic a Occident, amb uns països emergents tant a l’Orient com a Amèrica del sud, que en molts casos, segueixen les mateixes passes que el sistema que ha imperat. Malgrat tot, la situació crec que està en procés de canvi gràcies a la consciència de moltes persones que a títol individual, així com en petits col•lectius, d’una forma o altre estan demostrant un nou futur en els conceptes relacionats amb la sostenibilitat en aquest planeta i proposant un nou model alternatiu al model imperant en moltes dècades des de la revolució industrial.Potser aquesta crisi també impliqui i aquest podria ser l’efecte positiu, un canvi de paradigma en el qual realment es produís i s’utilitzés allò que de debò les persones i la humanitat, en el seu conjunt, necessitem per assolir la felicitat, no basada en el tenir més i més (coses innecessàries i supèrflues), sinó basat en l’ésser i les relacions de respecte humà, així com l’ús adequat i sostenible dels recursos d’aquesta nostra terra. Potser, com ja diuen molts autors, cal un canvi de model en el que tots hi capiguem i tots puguem gaudir d’allò que pot donar la natura, en definitiva un creixement en la globalitat i un decreixement en el que ha estat la opulència innecessària d’unes minories.M’agradaria ser optimista i veure com creix i es desenvolupa aquest canvi de model, en el qual els tres pilars de la subsistència humana de qualitat, es racionalitzen en una nova línia, en la que assegurem els mitjans de producció alimentària necessaris i de qualitat, respectuosos amb la pròpia naturalesa de la terra que els sosté, més saludables i a l’abast de totes les persones que habitem aquest planeta.
