Us presentem la cinquena entrega de la sèrie d’articles pertanyents a la secció Planeta Viu de Bio Eco Actual que porten per nom: Mobilitat Sostenible. Aquests consten de 6 entregues per Pep Llop, antropòleg i eco activista que setmana a setmana anirem publicant al Bloc.
Avui parlarem del model de transport més utilitzat a les zones de més aglomeració de persones en el món, les àrees urbanes i les grans metròpolis. És a dir, allà on més capacitat d’utilització dels transports públics hi ha, són els llocs on més s’utilitza el transport privat, és a dir els cotxes, les motos i en alguns llocs les bicicletes.
Aquest és un, entre d’altres motius, de que les grans metròpolis esdevinguin les zones més contaminades i més contaminants del món.
Per centrar-nos en el tema d’avui començarem parlant del cotxe, aquest ha estat l’artefacte inventat pels humans que ha donat més elements de prestigi social, de demostració de poder, de capacitat econòmica i alhora, ha estat quelcom en constant evolució. Prescindint en moltes ocasions de les seves conseqüències mediambientals i socials.
Des de l’època dels seixantes del segle passat fins ara, el creixement d’aquest model de transport ha estat exponencial a nivell global, era l’època del pensament que els recursos eren il·limitats, tant és així, que les tecnologies inventades en aquest període de temps i fins hi tot abans, podien permetre una mobilitat privada menys malbaratadora de recursos però, ni tant sols es considerava; elements que avui es presenten com a innovacions tecnològiques i que ja eren aplicables en aquest període de boom del vehicle privat com el start stop, els cotxes elèctrics…
Ara però tots sabem que els recursos són limitats i les pròpies grans corporacions estan fent esforços d’innovació tecnològica per tal que aquests vehicles siguin menys contaminants, menys cars de mantenir, que consumeixin menys energia fòssil… En definitiva, arribats a un punt de quasi col·lapse dels recursos energètics i de la contaminació atmosfèrica, sembla que “algú” decideix que hi ha altres formes de transport i mobilitat, benvingut sigui!
Avui tendim, pel bé de tots i del planeta, a cercar formes més racionals de transport, vehicles menys contaminants, més reciclables, més eficients energèticament… Amb tot però, cal desmitificar l’estatus social que encara pot representar la tinença de vehicles privats i pensar en aquells models de mobilitat que són més sostenibles a les grans conurbacions, com pot ser l’ús dels transports d’ús públic i massiu com ja hem parlat en d’altres articles.
Un fenomen interessant avui, és el de l’ús de les bicicletes també a la ciutat, per sort els governants s’han adonat que fins i tot aquest model en zones determinades de les grans ciutats pot competir, en eficiència i rapidesa amb els transports públics, com pot ser el bus i el metro, és per aquest motiu i per l’elevat grau de consciència global, que avui s’estan imposant models de transport anteriors al boom del vehicle privat.
En conclusió, cal seguir en la línia d’avançar cap a un model de transport privat molt més eficient i per sort les tendències actuals, desprès de veure la insostenibilitat del sistema, per part dels usuaris (en la majoria dels casos), dels governants i de les corporacions, sembla que podrem tenir un futur més sostenible en aquest aspecte i crec que d’una vegada per totes cal desmitificar els vehicles privats com a exponents d’estatus social i econòmic, una simple bicicleta a voltes ens porta d’un lloc a l’altre de manera més ràpida i gens contaminant.
