cacheda

El coneixement de les plantes medicinals, les seves virtuts, i els remeis elaborats amb elles, han estat adquirits a través dels segles per transmissió oral dels nostres avantpassats.

La naturalesa que ens envolta és com una gran farmaciola natural: a principis de març ja podem trobar les primeres plantes florides, com el romaní a les zones mediterrànies.

Mentre que avança la primavera i fins a principis d’octubre, neixen una gran varietat d’herbes i flors amb les quals es poden elaborar bàlsams casolans naturals i infusions. És l’hora de la dent de lleó, la farigola, la sàlvia, la menta, la sajolida, la rosa silvestre, la rosella, o l’orenga. L’hipèric, que floreix al juny, és molt valorat per les seves virtuts per a la pell i contra la depressió. La quantitat de plantes amb propietats medicinals és infinita i varia d’unes zones a unes altres.

Però, a quan es remunta la seva utilització? A mesura que les tècniques d’anàlisis de restes arqueològiques evolucionen i milloren, trobem més proves que en la prehistòria la dieta no era fonamentalment carnívora i es fan presents una gran tipologia de plantes com ara fruits secs, herbàcies, verdures i varietats remeieres.

L’anàlisi molecular de la tosca de les dentadures dels neandertals que van viure fa més de 50.000 anys a la Cova del Sidrón (Astúries), confirma la gran varietat de plantes vegetals que consumien. Entre les restes apareix la camamilla (chamaemelum nobile) i la milfulles (achillea millefolium), d’escàs valor nutritiu. La camamilla, que alleuja les afeccions dels òrgans de l’aparell digestiu, com els dolors estomacals i la milfulles, per guarir les ferides i parar les hemorràgies. Altres estudis genètics realitzats en aquest jaciment confirmen que els neandertals podien percebre el gust amarg d’aquests vegetals, la qual cosa fa pensar que coneixien les propietats curatives d’aquestes plantes. Els nous anàlisi permeten afegir dades sobre la dieta i els hàbits de vida d’aquests homínids.

En coves paleolítiques del Sud-est de la Península es va trobar cua de cavall (equisetum arvense), per estimular la producció d’orina, remineralitzar els ossos i tallar les hemorràgies.

En les restes neolítiques d’enterraments de la Cova de los Murciélagos (Granada), entre les peces d’un aixovar fúnebre, es van trobar residus de rosella (papaver somniferum), utilitzada com a calmant i tranquil·litzant. En les mines neolítiques de Can Tintorer (Barcelona), també es van trobar rastres d’opiàcies entre les dents de dos individus adults masculins enterrats. Aquests senyals també es poden relacionar amb altres tipus d’activitats o pràctiques socials que comportin la utilització de plantes, com poden ser les pràctiques rituals o funeràries.

De l’Edat del Bronze, en el jaciment de Cabezo Redondo de Villena (Alacant) es van desenterrar restes de llavors de llengua de bou (echium vulgare), utilitzada contra les mossegades d’escurçons.

herbes remeieresI així, podríem posar múltiples exemples d’herbes remeieres utilitzades possiblement amb finalitats terapèutiques en multitud de jaciments arqueològics.

El coneixement d’aquestes plantes ha perdurat en la nostra història des de la prehistòria, passant pels monestirs medievals, les “meigas” gallegues o les trementinaires catalanes de finals del segle XIX, fins al seu coneixement i ús en l’actualitat.

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here