És una piràmide orientativa que classifica els grups d’aliments de forma jeràrquica, indicant la freqüència amb què s’ha de consumir cada un d’ells.
L’objectiu de la piràmide alimentària és educar la població perquè adquireixi uns hàbits saludables i, d’aquesta manera, poder prevenir les malalties derivades de l’alimentació.
Actualment a Espanya hi ha una incidència molt important de malalties cardiovasculars vinculades a la tensió elevada, als nivells alts de colesterol LDL (el “dolent”), etc. A més, cada vegada hi ha més casos d’obesitat infantil i de diabetis tipus II.
És precisament per aquest motiu que la piràmide alimentària hauria de promoure una alimentació la prioritat de la qual fos millorar la salut de les persones, cosa que, per desgràcia, amb la piràmide actual difícilment passa. A més, hauria de ser fàcil d’entendre perquè resulti una guia útil i pràctica, on es reflecteixi bé quins aliments són més importants i, per tant, s’han de consumir amb més freqüència i quins s’han de reduir o eliminar. Totes aquestes raons impliquen la necessitat de crear una nova versió de la piràmide.
“la piràmide alimentària hauria de promoure una alimentació la prioritat de la qual fos millorar la salut de les persones”
Algunes de les modificacions necessàries són:
– Donar preferència als aliments integrals davant dels refinats ja que els primers ajuden a controlar els nivells de glucèmia, prevenint l’aparició de la diabetis tipus II.
– Incentivar el consum de proteïnes vegetals davant les animals ja que aquestes últimes contenen greixos saturats, colesterol i, al seu torn, són pobres en fibra. Es poden utilitzar els llegums com a font de proteïna diària, aportant al seu torn una excel·lent quantitat de vitamines, minerals i fibra. A més, ajuden a prevenir el càncer de còlon així com moltes altres malalties intestinals.
– Donar a conèixer altres aliments rics en calci a part dels lactis ja que aquests contenen greixos saturats, colesterol i són pobres en fibra (en ser derivats animals). La universitat de Harvard, en el que seria l’equivalent a la piràmide alimentària, Healthy Eating Plate, cita: “El calci és important, però la llet no és l’única font ni possiblement la millor“. Les begudes vegetals amb calci, el tahini integral, el tofu, les llavors de rosella, el bròquil, la coliflor, les mongetes verdes, etc., també són unes excel·lents fonts de calci.
– Eliminar els aliments superflus ja que solen ser productes molt calòrics però poc nutritius, com són per exemple: la brioixeria industrial, les llaminadures, les begudes alcohòliques, els refrescos, les patates fregides, etc.
La societat s’ha de reeducar per poder ampliar el ventall de possibilitats que ofereixen els aliments perquè així, a l’hora de menjar, puguin saber que no és el mateix un cereal refinat que un integral, ja que no nodreix igual; que la proteïna no només es troba en la carn o el peix; que el calci no només el posseeixen els lactis; que els llegums s’han de consumir amb més freqüència i formar part dels nostres plats diaris i que hi ha moltes més maneres d’alimentar-se i molts més aliments dels que ofereix la piràmide alimentària convencional.
Així doncs, aquesta piràmide hauria de recomanar evitar el consum d’aliments rics en greixos saturats, greixos o olis trans, així com aliments que continguin colesterol i, fomentar, per contra, aliments rics en fibra i més nutritius, promovent una alimentació basada en llegums, cereals integrals, verdures, hortalisses, fruites, fruits secs i llavors.
Recomanant, per descomptat, l’exercici físic i el consum d’aigua, imprescindibles per poder tenir una salut òptima.
(Imatge: © Basheera Hassanali)
