31,1 milions d’euros va ser la facturació de productes de Comerç Just registrada a Espanya el 2013, fet que suposa un creixement del 10% respecte a l’any anterior. Aquest és el principal dada de l’informe El Comerç Just a Espanya 2013. Diagnòstics i alternatives en clau europea, presentat dijous passat. El 70% de les compres es va produir en establiments d’hostaleria i grans superfícies. Per contra, les botigues de Comerç Just veuen baixar les seves vendes, que suposen el 20% del total.

La publicació ha estat elaborada per la Coordinadora Estatal de Comerç Just (CECJ) amb l’aportació de dades de venda de Fairtrade Ibèrica, i compta amb finançament de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament.

L’informe confirma el procés de canvi en què està immers el Comerç Just des de fa uns anys. Les vendes continuen augmentant a causa de la major quantitat de llocs de venda on es poden trobar aquests productes, que conviuen amb les botigues i organitzacions de Comerç Just. Així, l’anomenat canal HORECA (hostaleria, restauració i càtering) va registrar el 38% de les vendes de productes de Comerç Just, i les grans superfícies i supermercats el 30%. El petit comerç va representar el 28,3% dels ingressos del sector, on les botigues de Comerç Just representa un 20% i la resta altres tipus de detallistes (herbolaris…).

por-canalesSón les botigues de Comerç Just les que estan patint les conseqüències de la crisi. Aquests establiments, gestionats per les organitzacions de la CECJ que van iniciar el camí d’aquesta alternativa comercial i que fins al 2008 eren responsables d’aproximadament el 70% de les vendes, avui pateixen la caiguda dels seus ingressos. Si el 2009 les botigues de Comerç Just van facturar més de 10 milions d’euros, en l’últim any van ingressar 6,3 milions.

Dels productes de Comerç Just venuts a Espanya, tres de cada quatre porten el segell Fairtrade, principal certificació a nivell mundial. Durant 2013 la venda d’aquests productes al nostre país va augmentar un 6%. “Es tracta d’un avanç significatiu però encara queda molta feina a fer i camí per recórrer amb els diversos agents de la societat espanyola“, ha comentat Álvaro Goicoechea, director de Fairtrade Ibèrica.

L’alimentació continua liderant el sector, amb un augment del 11% respecte a l’últim any. Nou de cada deu productes venuts de Comerç Just van ser d’alimentació. Només el cafè està darrere de la meitat de les compres de productes Justs a Espanya. El segueixen els dolços, principalment el sucre (24% de les vendes), el cacau (5%) i altres productes elaborats (melmelades, mel, galetes, sucs…).

L’artesania, que registra menys del 8% de les vendes totals, es manté en nivells baixos després de les caigudes dels últims anys. Dins d’aquest grup, els articles més venuts són els complements, roba i tèxtil de la llar. “A més de ser un sector més vulnerable a la crisi, la major part de l’artesania es ven en el petit comerç. Aquestes poden ser les causes que expliquin els seus baixos nivells de venda“, analitza García de Vinuesa. Finalment, productes com la cosmètica representen gairebé un 2% de la facturació.

Malgrat l’augment en les vendes, Espanya està molt lluny dels nivells de compra de Comerç Just en altres països europeus. Si a Europa la mitjana per habitant i any en aquests productes és de 10,3 euros, al nostre país és inferior a 70 cèntims (66’8 cèntims).

De fet, Espanya és un dels països europeus on menys Comerç Just es consumeix

Per sota només se situen Letònia, Lituània i la República Txeca. Al capdavant es troben Suïssa (39 euros de mitjana per habitant i any), Regne Unit (30 e.), Finlàndia (28 e.) I Luxemburg (20 ei.).

paises-def

Quant a l’origen dels productes, les entitats membre de la Coordinadora Estatal de Comerç Just importar articles de més de 127 organitzacions de 34 països. Els productes alimentaris procedeixen, majoritàriament, d’Àfrica i Amèrica Llatina. Del continent negre també arriben gran part de les matèries primeres amb les que es realitzen productes de cosmètica. L’artesania té el seu origen principalment a Àsia i, en menor mesura, a Amèrica Llatina. Tres de cada quatre d’aquestes organitzacions productores adopten formes jurídiques de l’economia solidària, és a dir, són cooperatives, associacions o fundacions. La gran majoria estan avalades per l’Organització Mundial del Comerç Just i moltes d’elles certifiquen els seus productes a través de segells com Fairtrade, els dos principals organismes internacionals que vetllen pel compliment dels principis del Comerç Just.

Anàlisi de l’impacte del comerç europeu

A més, la publicació El Comerç Just a Espanya 2013. Diagnòstics i alternatives en clau europeainclou diversos articles. L’anàlisi de vendes es completa amb un text de ConsumeHastaMorir que reflexiona sobre la suposada llibertat d’elecció dels i les consumidors.

Els dos blocs següents analitzen la importància de les polítiques de la Unió Europea en el comerç internacional. El segon capítol se centra en els impactes que provoca el comerç europeu a les organitzacions productores d’Amèrica Llatina, Àfrica, Àsia i Europa. Aquests textos estan signats per l’Observatori de Multinacionals a Amèrica Llatina (OMAL), Campanya Roba Neta, Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG) i Associació General de Consumidors (ASGECO).

El tercer capítol planteja propostes econòmiques dirigides a afavorir una major justícia en les polítiques comercials europees, com l’Alternative Trade Mandate (Mandat Alternatiu de Comerç), una estratègia europea per al Comerç Just (text escrit per Fair Trade Advocacy Office) i la compra pública ètica (text de IDEAS)

Descarrega aquí l’informe “El Comerç Just a España 2013

Font: www.comerciojusto.org
Artícle Original: www.comerciojusto.org/el-comercio-justo-en-espana-facturo-31-millones-de-euros-en-2013-un-10-mas-que-el-ano-anterior