Els contribuents espanyols subvencionen les curses de braus. En el passat, en el present i en el futur, mentre els ciutadans espanyols no exigeixin el contrari o els polítics no es desvinculin de l’entramat de prebendes i beneficis que envolta la sinecura taurina.
Diferent és el cas dels fons procedents de la Política Agrària Comunitària (PAC). La immensa majoria dels ciutadans europeus repudia l’univers taurí jutjant-lo com un espectacle violent, sagnant i cruel. Els parlamentaris europeus que els representen reclamen que des de les institucions europees no es destini ni un cèntim al sosteniment d’aquest espectacle. Els diners procedents de les butxaques dels contribuents europeus no pot acabar finançant una activitat que Europa, en el seu conjunt, rebutja. El contrari seria una estafa.
La seva petició té tant sentit comú que des de les grades taurines mai s’ha desafiat sinó que en un retorçat exercici d’obert cinisme interpretatiu, pretenen demostrar que les subvencions procedents de la PAC no financen l’activitat taurina.
Negació que, excepte preuades excepcions, també ha estat aclamada pels dos principals partits del “tornisme” polític nacional. Confabulació que, negant el pecat, evita la penitència. Tots dos estaments argumenten que la desaparició de la “prima especial al boví mascle” o la vinculació a fins carnis o lactis de la “prima a la vaca nodrissa” demostren que Europa no paga les seves tardes de braus.
Fals. La realitat és molt més complexa que qualsevol text legislatiu i ofereix avantatjoses expectatives. M’avinc a admetre que la UE no finança “directament” les curses de braus, però la PAC contempla múltiples formes de finançar una activitat i les “indirectes” són moltes, molt adaptables i, sobretot, molt sucoses.
“els parlamentaris europeus reclamen que des de les institucions europees no es destini ni un cèntim al sosteniment d’aquest espectacle”
Hi ha pagaments que es calibren en funció de la superfície històrica subvencionada, independents del seu ús i condicionats tan sols a la realització de bones pràctiques mediambientals i que, de fet, arriben a finques en les quals es crien toros de lídia. Existeixen a més ajudes per al manteniment dels terrenys en bones condicions agrícoles i mediambientals, una altra oportunitat perquè l’entramat taurí accedeixi a més diners de la UE. A més les finques són de caràcter multifuncional.
El bestiar de lídia és part d’una unitat econòmica i ecològica complexa constituïda per molts factors agregats, cadascun dels quals pot estar subjecte a subvenció (un altre tipus de bestiar, massa arbòria, manteniment o millora d’infraestructures, usos alternatius del sòl, sostenibilitat ecològica…) que, en definitiva, acaba contribuint a la viabilitat de la finca en el seu conjunt, inclosa la cria de bestiar de lídia.
O la Unió Europea vincula la percepció d’ajudes de la CAP a la renúncia a la cria de bestiar destinat a les curses de braus o, mal que li pesi, seguirà contribuint a la seva continuïtat.
