Ecologistes en Acció 08/04/2015
Cal tancar les centrals nuclears de més de 30 anys.

El 28 de març de 1979 es va produir l’accident d’Harrisburg als EUA, que va imposar un fre a l’expansió nuclear en el món i va internacionalitzar l’oposició antinuclear. En aquest aniversari, Ecologistes en Acció vol recordar el perill que suposa mantenir les nuclears en funcionament i demana el tancament immediat de les centrals amb més de 30 anys.

(Imatge: Infografia Ecologistes en Acció. Fes click per ampliar)

L’accident de l’Illa de les Tres Milles (Harrisburg, Pennsilvània) es va produir per una interrupció de la refrigeració del nucli que va ocasionar que aquest es fonguera. Els tècnics de la central es van veure obligats a realitzar una expulsió d’hidrogen contaminat que, sens dubte, va tenir incidència sobre la salut de les persones que vivien a prop de la central, encara que oficialment només se n’ha reconegut una víctima.

Aquest accident va posar de manifest el perill que suposa mantenir aquestes instal·lacions en funcionament i va demostrar que les mesures de seguretat no eren suficients per a garantir la seguretat. Després d’aquest accident es van modificar les contencions i els sistemes de alleujament de les centrals nuclears occidentals. Malgrat tot, aquestes modificacions no van poder impedir l’accident de Fukushima (Japó), ni, per cert, el de Vandellós I (Tarragona) en 1989.

Els operadors de les centrals nuclears intenten per tots els mitjans allargar la vida d’aquestes instal·lacions més enllà del sensat. En el sistema elèctric espanyol una central amortitzada és un vertader negoci perquè pot cobrar l’electricitat a 6 vegades el seu valor, amb uns marges de benefici desmesurats per a una activitat industrial. No obstant això, aquest allargament de vida implica augmentar el risc d’accident de forma inacceptable, a causa dels problemes associats a l’envelliment de la central: avanç de la corrosió, degradació de sistemes de seguretat, obsolescència de nombroses instal·lacions, etc.

Per tot això, Ecologistes en Acció demana tancar les centrals espanyoles a mesura que vagen complint 30 anys, de manera que no suposen un risc inacceptable i no impliquen que els poders públics hagen d’indemnitzar els seus propietaris, la qual cosa recauria finalment sobre les butxaques dels consumidors.

La major part del parc nuclear espanyol supera els 30 anys: Garoña (Burgos), la més antiga amb 44 anys; Almaraz I i II (Càceres) 32 i 31 anys, respectivament; Ascó I (Tarragona) 31 anys, i Cofrentes (València) 30 anys, i per això ja haurien d’estar tancades o preparant el seu cessament d’explotació; Ascó II (Tarragona) complirà 30 anys en 2016, mentre que Vandellós II (Tarragona) i Trillo (Guadalajara), haurien de tancar en 2018.

Aquest calendari de tancament és perfectament assumible atesa la sobrepotència elèctrica del sistema espanyol. D’altra banda, permet que els operadors de les centrals recuperen les seues inversions i el tancament no siga onerós per als ciutadans. No hi hi ha cap perill de desabastiment, ja que el parc elèctric espanyol permet prescindir sense problemes dels 7.400 MW aportats per les nuclears. En efecte, la potència instal·lada és d’uns 104.000 MW, molt superior a la màxima demanda, al voltant dels 45.000 MW.

Article Original: ecologistasenaccion.org/article29761.html