L’Informe anual de Qualitat de l’Aire d’Ecologistes en Acció conclou que el 95% de la població i el 94% del territori van estar exposats a uns nivells de contaminació que superen les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut i la normativa respectivament (objectiu a llarg termini de O3)

(Imatge: Portada de l’informe. Llegeix l’informe fent click AQUÍ.)

El trànsit a les zones metropolitanes és la principal causa de la contaminació. No obstant això, les administracions continuen sense afrontar un problema que afecta la salut de la ciutadania, però també als cultius i espais naturals, amb un alt cost econòmic.

L’informe elaborat per Ecologistes en Acció analitza les dades recollides en 700 estacions oficials de mesurament instal·lades en tot l’Estat espanyol. Presenta dades exhaustives de la qualitat de l’aire, per comunitats autònomes i per substàncies contaminants.

Entre les seves principals conclusions, destaquen:

- Els contaminants que provoquen més problemes de salut són les partícules en suspensió (PM10 i PM2,5), el diòxid de nitrogen (NO2), l’ozó troposfèric (O3) i el diòxid de sofre (SO2), si bé està augmentant la preocupació pels elevats nivells del cancerigen benzo(a)pirè. Per a la valoració del percentatge de població que respira aire contaminat s’han tingut en compte tots aquests contaminants. Les partícules han estat el contaminant que més ha incrementat la seva incidència en 2014, mentre que uns altres han declinat lleugerament, com el diòxid de nitrogen i el de sofre.

- L’informe d’Ecologistes en Acció pren com a referència els valors màxims de contaminació recomanats per l’Organització Mundial de la Salut i l’objectiu a llarg termini per a la protecció de la vegetació establert per la Unió Europea. D’acord a aquests nivells, l’aire contaminat va afectar en 2014 a 44,7 milions de persones en l’Estat espanyol, el 95% de la seva població, així com a 474.000 quilòmetres quadrats, el 94% del territori.

- Si es prenen els valors límit establerts per la Unió Europea, la població que respira aire contaminat per sobre dels valors legals és de 15,5 milions de persones, un terç del total; és a dir, un de cada tres espanyols respira aire que infringeix els límits que marca la llei. I la superfície exposada a nivells de contaminació que danyen la vegetació arriba als 263.000 km2, més de la meitat de l’Estat espanyol; en altres paraules, la meitat del territori espanyol suporta una contaminació atmosfèrica que incompleix els estàndards legals vigents per protegir els cultius agrícoles i els ecosistemes naturals.

- La principal font de contaminació en àrees urbanes, on es concentra la major part de la població, és el trànsit rodat.

- L’ozó troposfèric és el contaminant que presenta una major extensió i afecció a la població, amb uns nivells que es mantenen estacionaris o fins i tot a l’alça. Això es deu a l’increment de les temperatures mitjanes i de les situacions meteorològiques extremes (ones de calor) durant l’estiu, com a resultat del canvi climàtic. Durant l’any 2014, els nivells d’ozó es van reduir lleugerament respecte als de 2013, però encara així la pràctica totalitat de la població i de les formacions vegetals espanyoles van suportar aire amb concentracions d’ozó perilloses per a la salut humana i vegetal.

- Les partícules (PM10 i PM2,5), el diòxid de nitrogen (NO2) i el diòxid de sofre (SO2) en l’aire afecten a més de dues terceres parts de la població de l’Estat. Segueixen, per tant, sent una seriosa amenaça per a la salut, a pesar que l’any passat va continuar la tendència a la baixa dels dos últims contaminants que es va iniciar en 2007.

- Des de l’any 2007 i com a tendència general, es ve observant una reducció de les partícules, el NO2 i el SO2 que es deu fonamentalment a la crisi, que ha provocat una reducció forçada de la mobilitat (el consum de combustibles d’automoció en 2013 va ser un 23% inferior al registrat en 2007) i la disminució de l’activitat industrial. També contribueix en aquesta tendència l’evolució del parc automobilístic cap a vehicles més petits i eficients, així com la substitució de la generació elèctrica en centrals tèrmiques (que han reduït la seva activitat un 37% des de 2008) per l’energia eòlica i solar. No es pot dir, per tant, que la reducció d’aquests contaminants es degui a les mesures adoptades per les administracions, sinó a la conjuntura.

- La contaminació de l’aire hauria d’abordar-se com un problema de primer ordre, tal com es deriva de l’Informe elaborat per Ecologistes en Acció. Cada any es registren prop de 27.000 morts prematures en l’Estat espanyol per afeccions derivades de la contaminació de l’aire, d’acord a les últimes estimacions de la Comissió Europea.

- Els costos sanitaris derivats de la contaminació atmosfèrica representen prop de 50.000 milions d’euros a l’any, almenys un 2,8% del PIB espanyol, segons un recent estudi de l’Organització Mundial de la Salut, sense considerar el cost econòmic dels danys provocats sobre els cultius i els ecosistemes naturals.

- Les administracions públiques arrisquen la salut de la ciutadania i el pagament d’una multa milionària per vulneració de la llei. La Comissió Europea va iniciar, al gener de 2009, un procediment d’infracció contra Espanya per l’incompliment de la normativa sobre partícules PM10 que està a punt d’arribar al Tribunal de Justícia Europeu. La setmana passada la Comissió ha obert un nou expedient a Espanya pels nivells de diòxid de nitrogen.

- La informació a la ciutadania per part de les administracions públiques no és ni adequada ni ajustada a la gravetat del problema.

- Els Planes de Millora de la Qualitat de l’Aire i els Planes d’Acció per reduir la contaminació són obligatoris segons la legislació vigent. Però, en molts casos, en particular els relatius a l’ozó, no existeixen, i en uns altres són inefectius per manca de voluntat política. Aquests plans són responsabilitat de Comunitats Autònomes i Ajuntaments.

- En el cas de Catalunya, els contaminants que més incidència van presentar van ser les partícules PM10 i PM2,5, el diòxid de nitrogen i l’ozó troposfèric, presentant dues zones amb una elevada contaminació on viu el 60% de la població catalana: l’Àrea de Barcelona i el Vallès-Baix Llobregat. La principal causa és el trànsit rodat de vehicles seguit de l’activitat industrial i del trànsit marítim i aeri. La contaminació generada en aquestes zones s’expandeix per la resta del territori català causant afeccions en zones rurals molt allunyades en la forma d’ozó troposfèric, que arriba fins i tot a la regió pirinenca o els territoris al sud propers a l’Ebre.

Concretament i en relació al 2013, ha empitjorat el PM10, duplicar-se de 5 a 10 les zones que superen les recomanacions de l’OMS, encara que han baixat les estacions que incompleixen el valor límit diari que han estat: l’àrea de Barcelona, el Vallès-Baix Llobregat, la Plana de Vic i les Terres de l’Ebre. Els nivells de NO2 han millorat una mica, superant els límits legals anuals novament l’àrea de Barcelona i el Vallès-Baix Llobregat. En el cas del O3, contaminant secundari que depèn de la intensitat de la radiació estival, més baixa en 2014 que en 2013, la situació va ser semblant: superació a tot el territori català dels valors recomanats per l’OMS i incompliment en 7 de les 15 zones de l’objectiu legal a llarg termini per a la protecció de la vegetació (a on es concentren els espais naturals i zones agrícoles més valuoses: la Plana de Vic, Comarques de Girona, Alt Llobregat, Pirineu Oriental, Prepirineu, Terres de Ponent i Terres de l’Ebre). El benzo(a) pirè ha estat en general alt, superant en les recomanacions de l’OMS en 12 de les 15 zones, tot i que no s’ha arribat a l’incompliment de l’objectiu legal de l’any passat a Manlleu. El diòxid de sofre va afectar la Plana de Vic, en l’única estació representativa en aquesta zona per a aquest contaminant, registrant onze superacions del valor mitjà diari que l’OMS recomana no superar.

En el Camp de Tarragona, segons el recent estudi realitzat per investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya, destaquen les superacions d’emissions de diversos compostos químics, especialment d’1,3 butadiè i benzè en els municipis propers al complex petroquímic. Molts d’aquests contaminants no són analitzats ni en la freqüència ni en la ubicació adequades per la deficient xarxa de mesurament existent, i sobre alguns compostos ni tan sols existeix regulació ni control. Aquesta greu situació es va portar al Parlament de Catalunya que durant el 2015 ha aprovat dues resol.lucions sobre la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona. En 2014, a una estació de Tarragona (Parc de la Ciutat) s’ha depassat la recomanació de l’OMS pel cancerigen benzè, encara que sense arribar al valor límit legal. Aquesta superació també s’ha detectat també en dues estacions del centre urbà de Barcelona (Gràcia – Sant Gervasi i L’Eixample), aconseguint amb 3 ug/m3 el màxim registre d’aquest contaminant en tot l’Estat.

La manca d’actuació de part de les administracions catalanes ha derivat en l’obertura dels dos procediments d’infracció citats anteriorment per l’incompliment de la normativa europea. Aquesta manca de compromís es constata amb la inoperància de l’actual govern de la Generalitat, que després de gairebé 4 anys sense Pla de qualitat de l’aire, va aprovar el mes de setembre de 2014 un pla horitzó 2015 (Acord GOV/127/2014, de 23 de setembre de 2014). La majoria de mesures proposades van ser prèviament suspeses per la Comissió Europea el 2012, any en què es va rebutjar la moratòria presentada pel govern. 

- Les principals vies d’actuació per reduir la contaminació de l’aire són la disminució del trànsit motoritzat, la reducció de la necessitat de mobilitat i la potenciació del transport públic. És necessari a més donar facilitats a la bicicleta a les ciutats. Així com l’adopció generalitzada de les millors tècniques industrials disponibles i la reducció dràstica de la incineració i la generació elèctrica per centrals tèrmiques, en particular les que utilitzen carbó. En el cas de ciutats portuàries, desenvolupar una regulació mediambiental estricta del trànsit marítim i actuacions en el port.

Font: Ecologistes en Acció. Llegeix l’informe fent click AQUÍ.