acuiferos

EFE Verde 17/09/2015
El 25% dels aqüífers, que proveeix el 70% dels pobles, està contaminat.

Un de cada quatre aqüífers espanyols, que proveeixen el 70% dels petits municipis, estan contaminats amb nitrats (nocius per a la salut i ecosistemes) i és el problema més greu i “inquietant” de les aigües subterrànies del país.

(Imatge: Un tècnic comprova amb una pipeta la qualitat d’aigua subterrània. EFE Jorge Zapata)

“Al voltant de 170 de les 700 masses existents estan afectats per la contaminació difusa dels nitrats, un 25% del total”, explica a EFE Juan José Durán, director del departament d’investigació i prospectiva geocientífica de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME).

L’ús massiu dels fertilitzants nitrogenats en l’agricultura és el principal responsable d’aquesta situació.

Segons Duran, l’abast del problema no se cenyeix exclusivament a les zones agrícoles (des d’on es produeixen les filtracions cap al subsòl) sinó a llocs que fins a la data romanien nets.

“Estem començant a detectar en aigües que abans eren de bona qualitat i l’àrea de recàrrega no és potencialment agrícola”. És una contaminació que s’estén com una taca d’oli, afegeix.

És un problema de difícil eradicació, entre altres raons perquè els agricultors fan servir cada vegada més abonaments, la regeneració de les aigües triguen diverses dècades i la competència està dispersa entre diferents administracions.

Segons les dades del científic, el 70% dels pobles espanyols amb menys de 20.000 habitants es nodreixen d’aigües subterrànies, en conseqüència “pot produir-se un mal enorme de manera indirecta a aquestes poblacions”.

L’Organització Mundial de la Salut desaconsella una concentració per nitrats superior a 50 mg / l per a l’aigua de consum humà i l’Agència per a la Protecció del Medi Ambient Amèrica del Nord (EPA) el situa en 10 mg / l de nitrat.

Una altra qüestió rellevant és la intrusió de l’aigua del mar en els aqüífers de la costa quan són sobreexplotats, resultat de la qual cosa es salinitza l’aigua dolça i deixa de servir per als regadius i per al proveïment humà.

“Hi ha l’ordre de 70 masses d’aigua que poden estar afectades en major o menor grau per la intrusió marina, fet que suposa al voltant del 10% del total”, localitzades essencialment a la costa mediterrània, Canàries i Balears.

En principi, afegeix, aquesta qüestió “no va a més i està molt controlada per les xarxes de vigilància, però encara no hem estat capaços de dur-lo a terme zero”, com obliga la Unió Europea.

Es tracta, subratlla Duran, d’un tema “molt greu i difícil de revertir, perquè quan l’aqüífer s’omple d’aigua salada, es deixa d’explotar i es queda allà”.

Només sortiria de forma natural en períodes excepcionals de recàrrega de l’aqüífer (pluges abundants) o de manera artificial injectant enormes volums d’aigua (el que no es fa pels seus elevadíssims costos).

La contaminació difusa per nitrats i el de la intrusió salina posen en risc el compliment de la directiva marc d’aigua.

El tercer problema de les aigües subterrànies és el de la quantitat, però “cada vegada” és menor i està molt localitzat (en zones de les conques del Segura, Xúquer, Tajo Guadiana i els dos arxipèlags”.

Font: EFEverde – www.efeverde.com

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here