L’aigua de mar conté tots els minerals i oligoelements necessaris per al bon funcionament de l’organisme. Hi ha un correcte protocol d’actuació per a cadascuna de les etapes a l’hora d’obtenir un producte de màxima qualitat: L’aigua de mar s’ha de captar en alta mar -a partir de 100m- per diversos motius, alguns dels quals són molt obvis a primera vista i altres no. Segurament els més obvis són els paràmetres químics.
L’aigua de mar tendeix a mantenir una constància pel que fa a salinitat, pH, composició, etc., però aquesta constància només s’aconsegueix a alta mar, on les condicions són sempre les mateixes. En el moment en què captem l’aigua prop de la costa, d’afluents, rius, ports o prop d’algun lloc on hi hagi una influència humana, aquests paràmetres es veuen modificats d’una manera quantiosa.
Per començar el PH es veurà modificat seriosament, perdent un dels majors atributs de l’aigua de mar, l’alcalinitat. S’han trobat una variabilitat del pH de més del 20%.
Un altre paràmetre que varia és la salinitat, que podria variar fins a un 30%, modificant un altre dels atributs de l’aigua de mar, que és l’aportació de sals minerals.
Però sens dubte, la diferència més notable és la bio-disponibilitat iònica dels minerals i oligoelements, necessària perquè el nostre organisme pugui assimilar-los d’una manera òptima.
Els minerals que arriben al mar a través de l’erosió de la costa, dels rius etc., es troben de manera inorgànica i no bio-disponible. Perquè el mineral sigui assimilable es necessita un procés anomenat “biocenosi marina”, on el plàncton pre-digereix aquest mineral inorgànic i el transforma en bioactiu i biodisponible, és a dir, completament assimilable pel cos humà.
El plàncton es troba a alta mar a certa profunditat, a partir de 15 m aproximadament, i viatja a través d’ell pels corrents marins. Hi ha certs llocs on aquests corrents conflueixen creant un remolí anomenat “vortex” i amalgamant una gran quantitat de plàncton. És en aquest lloc on es crea una bossa d’aigua de mar, plasma marí, rica en minerals biodisponibles, molt semblants en la seva composició química al nostre medi intern.
Aquests són els motius pels quals es capta l’aigua de mar a alta mar, per obtenir la màxima qualitat i bio-disponibilitat iònica
Autor: David Aguado Cortés, Gerent i cofundador d’Ibiza y Formentera Agua de Mar S.L.
