Ecologistes en Acció 09/10/2015
Els gossos, víctimes silencioses de la caça.
Amb motiu de la celebració de diverses manifestacions diumenge passat contra la caça amb llebrers i altres races de gossos, Ecologistes en Acció denuncia que milers de gossos pateixen o moren prematurament i de forma violenta a causa de la caça a l’Estat espanyol. Per això reclama la prohibició de la caça amb llebrers i de la utilització de dules, així com una millor regulació i control de l’ús de qualsevol gos en l’activitat cinegètica.
El paradigma de la relació cooperativa en el món de la caça el representa el vincle que s’estableix ens el caçador i el gos. Una relació on el rehalero, el galguero o caçador de a peu, aprofita l’instint de caçar, les seves capacitats predatorias, en el seu propi benefici. Aquesta relació utilitària suposa per a milers de gossos un autèntic calvari i una mort generalment prematura i en certs casos, violenta.
Hi modalitats de caça on el distanciament en la relació gos-caçador, és màxima, on l’animal és un mer objecte, que avui és útil i demà no, sense més consideracions de cap mena, morals, ètiques, econòmiques, ambientals o legals.
De tots és conegut els centenars de llebrers que acaben els seus miserables vides, atropellats a les cunetes, penjats als afores dels nuclis de població, o en el millor dels casos, lliurats en els centres de recollida de les diputacions provincials o dels ajuntaments. Els menys tindran sort i seran adoptats; la resta seran “sacrificats”.
Igual sort corren els, segurament, milers de gossos que nodreixen les gossades utilitzades en les batudes, ganxos i monterías que s’organitzen al llarg i ample d’Espanya.
La selecció dels animals ho fa normalment el rehalero. L’individu que presenta determinada agressivitat o que no mostra un mínim de capacitat física o predatòria, són eliminats, sense contemplació i de forma expedita. El següent pas és aconseguir una submissió absoluta del gos al rehalero. Això s’aconsegueix, en molts casos sobre la base d’un maltractament selectiu (cops i pallisses) sobre l’animal, que no mostri una submissió indestructible cap al rehalero.
Durant el desenvolupament de les munteries o batudes alguns dels gossos pateixen en els “agafades”, per part de senglars, ferides i talls, algunes en canal, amb resultat de mort del gos. Si l’animal és viu i “val la pena” salvar-lo, se li practica alguna cura i fins i tot se li arriba a cosir sense anestèsia. Si el gos ferit no és un dels “característics”, es deixarà morir o se li rematarà amb un tret. D’altres, els menys, acaben despistats per la taca de muntanya que s’ha monteado. En aquest cas es tornarà a aplicar el mateix criteri, és a dir, que l’animal val la pena, el rehalero, pel compte que li porta, buscarà el gos, i si no, s’abandonarà la seva sort. Quina és la seva sort en aquests casos? Morirà de gana o per un tret del guarda del vedat.
Ecologistes en Acció reclama l’aprovació d’una Llei de protecció animal que inclogui la prohibició de la caça amb llebrers i la utilització de guardes de cans amb finalitats cinegètics, a més d’una millor regulació i control de la utilització de gossos en qualsevol modalitat de caça.
Els gossos, com altres animals, no són mers objectes per al nostre gaudi, són éssers vius amb capacitat de patir que mereixen respecte i que no han de ser maltractats.
