EFE Verde 13/10/2015
Alerten de l’impacte dels fàrmacs sobre la biodiversitat mediterrània.
Científics del Museu Nacional de Ciències Naturals i d’universitats espanyoles i franceses han demostrat l’impacte d’un antiparasitari utilitzat per al bestiar (ivermectina) en les poblacions d’un escarabat que és clau en els ecosistemes mediterranis.
Publicat a Scientific Reports, el treball afirma que els insectes que ingereixen ivermectina, fins i tot en dosis baixes, perden la seva capacitat per interactuar amb el medi perquè veuen alterades les seves capacitats locomotora i sensorial, el que pot explicar el declivi d’aquests escarabats copròfags (Scarabaeus cicatricosus ).
Considerada per l’Organització Mundial de la Salut com un medicament essencial, l’ús de la ivermectina ha experimentat un creixement exponencial des de la seva troballa en 1981 fins a convertir-se en un tractament estàndard contra els paràsits, explica en una nota enviada avui pel Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN).
El fàrmac és un derivat d’una substància produïda per un bacteri del gènere Streptomyces, al qual també pertanyen altres bacteris productors d’antibiòtics.
Estudis anteriors suggerien que les dosis administrades d’aquest antiparasitari no produïen mortalitat en els insectes que consumeixen els excrements dels animals tractats.
No obstant això, explica l’investigador del MNCN Jorge M. Lobo, “hem detectat com concentracions de ivermectina menors a les que poden observar-se en el camp, alteren radicalment el comportament dels escarabats, que queden atordits, com morts vivents, impedint realitzar amb normalitat tasques biològiques senzilles com trobar aliment, parella o amagar-se de depredadors “.
Els resultats ajuden a entendre el declivi en les poblacions d’aquestes espècies que “diversos investigadors ja van detectar fa temps”.
La seva reducció suposa “una pèrdua irreparable de la biodiversitat dels ecosistemes mediterranis i un avís sobre els efectes desconeguts, però greus, que podríem estar causant amb la contaminació deguda a l’abús de productes farmacèutics”, afegeix Lobo.
Per a aquest treball els investigadors han utilitzat per primera vegada tècniques delectroantenografia, olfactometria i sensors de força capaços d’oferir mesures de potència muscular i aptitud sensorial dels insectes.
“Aquestes tècniques ens han permès abordar l’anàlisi des d’una nova perspectiva i obtenir una visió més completa dels efectes de la ivermectina”, afirma l’investigador.
L’estudi ha estat liderat per José R. Verdú, investigador del Centre Iberoamericà de la Biodiversitat (CIBIO) en la Universitat d’Alacant, conclou la nota del museu, centre del Consell Superior d’Investigacions Científiques.
Font: EFEverde – www.efeverde.com
