SEAE 31/12/2015
L’agricultura ecològica, única opció per afrontar els reptes futurs agroalimentaris.
El sector agrari afronta seriosos reptes de futur pel model productiu predominant actual que posa en perill la seva base natural producció. Els principals són la pèrdua de biodiversitat, l’erosió del sòl, la contaminació de les aigües superficials i subterrànies, el canvi climàtic, l’escassetat d’aigua o la fam.
Per això, SEAE (la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica) alerta que si no es tallen adequadament i es canvia el model productiu actual industrial, mercantil, agroexportador i gran consumidor de recursos no renovables, per un altre model més sostenible, eficient i respectuós amb l’entorn, en poc més de 20 anys no hi haurà sector agrari, ni producció d’aliments.
En aquest sentit, l’agricultura ecològica aporta diferents solucions tècniques eficaces, que disminueixen la contaminació en reduir l’ús de pesticides i fertilitzants químic-sintètics, disminueix l’afectació de plagues i malalties i millora permanent de la fertilitat del sòl, sense comptar amb la millor qualitat dels aliments que repercuteixen en una millor nutrició de les persones i en la seva salut. Sens dubte, cal incorporar al preu dels aliments els costos ocults que ara paga la societat via erari públic.
L’agricultura ecològica no s’ha de valorar per la seva importància, la seva superfície o producció actual, sinó pel seu potencial per resoldre els problemes que no va poder resoldre el model productiu actual.
Per això, impulsar un nou model de producció d’aliments, no és només una qüestió de mercat, sinó de canviar el model productiu cap a innovacions tecnològiques sostenibles en el camp, que solucionen els problemes que enfronta el camp, provocats per un model d’agricultura convencional que ens ha portat a aquesta situació crítica actual. D’altra banda però, els aliments ecològics van guanyant, a poc a poc, major quota de mercat, i de forma exponencial i accelerada en alguns països de la Unió Europea i en algunes comunitats autònomes espanyoles (Múrcia, supera el 26% de superfície ecològica) .
En aquest sentit, SEAE veu estratègic que diversos governs autonòmics (Aragó, Canàries, Castella i Lleó o País Basc), tinguin en marxa plans d’acció per impulsar l’agricultura i alimentació ecològiques en els seus territoris, alguns amb objectius concrets a assolir. Igual de positiu s’observa que fins i tot el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient hagi definit línies estratègiques per a aquest sector. Igualment, valora favorablement que altres governs autonòmics (Andalusia, Catalunya o Comunitat Valenciana) hagin anunciat la seva posada en marxa en breu, amb dotacions pressupostàries adequades i personal dedicat específicament a l’agricultura ecològica, com el cas valencià, seguint l’exemple d’Andalusia. Per tot això, SEAE demana una coordinació d’esforços entre organitzacions professionals agràries, consumidors i partits polítics reprenent el consens que van mostrar en campanya electoral a favor de la producció agrària ecològica, per caminar cap a un model agroalimentari sostenible, en aquest nou any que ve, a favor de les futures generacions.
L’agricultura i alimentació ha deixat de ser una qüestió d’uns pocs grans agricultors o empreses, per passar a ser cosa de tots.
Font: SEAE – www.agroecologia.net
