Greenpeace 08/01/2016
L’exemple que els defensors del TTIP no volen que sàpigues.

Durant els últims mesos s’ha parlat molt del TTIP, l’Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió: a què afectaria, quines conseqüències tindria, etc. Però tot es queda en anàlisis més o menys eteris, i semblen elucubracions sobre assumptes que encara resulten llunyans i irreals.

Bé, portem el TTIP a un exemple real que podria donar-se a Espanya i Europa.

L’empresa canadenca Transcanada, dedicada a la construcció d’oleoductes i altres infraestructures energètiques, amenaça de portar els EUA davant un tribunal internacional si no és reparada amb 15.000 milions de dòlars pel la paralització de l’oleoducte Keystone KL.

El president Obama va vetar l’oleoducte el passat mes d’octubre. Es tracta d’un èxit inqüestionable del moviment ecologista per aturar l’expansió dels combustibles fòssils, ja que el petroli procedent de sorres bituminoses és perillós i supercontaminante. S’extreu de la província d’Alberta (Canadà), emprant mineria a cel obert i devastant el bosc boreal, que encara es conservava intacte en aquella regió del planeta. Aquest petroli de tipus no convencional emet al seu torn un 23% més d’emissions de gasos d’efecte hivernacle que el petroli convencional.

L’oleoducte paralitzat hagués transportat el petroli extret a Alberta a milers de quilòmetres, fins al Golf Mèxic, on es troben les refineries de les que parteix el petroli que s’exporta a Europa, mercat necessari per mantenir les inversions i la viabilitat de l’explotació.

Per sort, Obama va paralitzar aquest despropòsit.

O no. Perquè les grans empreses, gràcies als acords de lliure comerç, poden aconseguir mitjançant tribunals opacs el que les societats i els governs democràtics rebutgen.

Així, Transcanada exigeix ​​al Govern dels EUA 15.000 milions de dòlars. No importa que l’objectiu sigui evitar l’escalfament global o els impactes ambientals quan es posa en risc una inversió present o futura d’una gran companyia. Tenint en compte que entre les companyies més riques del planeta es troben les vinculades a les energies fòssils (petrolieres, mineres, energètiques, .. etc.) No resulta estrany que siguin les que més pressionen perquè els governs signin aquest tipus d’acords. Al cap ia la fi, són les que després més rendibilitat i beneficis s’obtenen.

Això és un exemple del que podria passar si finalment la UE signatura sengles acords de lliure comerç amb el Canadà (CETA) i els EUA (TTIP). De fet, la simple negociació d’aquests acords ja va suposar l’abandó d’una Directiva Europea que pretenia fer que els combustibles d’automoció consumits a Europa fossin més nets, precisament perquè perjudicava els interessos relacionats amb el petroli de sorres bituminoses, després dels quals també es troba Repsol, entre moltes altres companyies més.

Per aquesta raó hem d’oposar a la signatura del tractat de lliure comerç amb els EUA, el TTIP. Greenpeace treballarà amb els centenars d’organitzacions socials i ecologistes de tot Europa que s’oposen al tractat, i al costat d’elles farem campanya per evitar que vegi la llum. Especialment per les seves greus implicacions mediambientals, ja que signar aquest acord implica, entre moltes altres coses més, sotmetre els interessos socials i ambientals al benefici de les grans empreses energètiques,. I això no resulta compatible amb el llindar de 1,5 ºC d’increment de temperatura acordat en l’última COP de París.

Font: Greenpeace – www.greenpeace.org