Parlant amb persones que han superat un càncer (o fins i tot més d’un), la majoria coincideixen que el primer que els passa pel cap és por, terror, pànic, decepció, sorpresa i incredulitat.

La majoria arriba a casa amb una saturació brutal de pensaments negatius, però per sort, la majoria també té ganes de lluitar i, a poc a poc, es llança a la recerca de respostes, d’estímuls que els aportin pau i serenitat per poder entaular la batalla de la seva vida, trobant fortalesa on creien que no n´hi havia.

Segons diversos estudis publicats, només un 35% dels malalts de càncer cau en depressions agudes en conèixer la seva malaltia, la qual cosa ens obre la porta a l’esperança, ja que la motivació segueix vencent a la depressió. Són molts els casos que busquen força en Déu, altres directament en el seu metge, en qui confien cegament i altres es llancen a la recerca de teràpies alternatives, incloent canvis en la seva dieta i en el seu estil o manera de vida. La majoria se centra en la seva família o en els seus amics, buscant compartir la seva situació amb gent de confiança.

La motivación sigue venciendo a la depresión

En el 65% dels casos, sempre preval el poder buscar una via d’escapament positiva. Una via d’escapament que per a molts pot ser la muntanya, amb tot el que ens ofereix a nivell esportiu i emocional. Cada persona és un món i cada problema és únic, però a la muntanya tots som iguals i tots podem beneficiar-nos, des del respecte i l’admiració, de tot el que la natura ens ofereix. Lluitar per superar un trauma o una malaltia no és tasca fàcil, hem viscut molt de prop l’ansietat i el pànic que genera no només el càncer, sinó l’estrès posttraumàtic o l’ansietat, fins i tot les seqüeles físiques que pot deixar una guerra.

luchar superar

Lluitar per la supervivència és molt dur, però encara resulta més dur preparar a un ésser estimat per al seu últim viatge. Ens van educar pensant que mai s’està preparat per morir i més que a la mort, tenim por a la forma de morir, ningú vol morir patint.

Deia Paulo Coelho: La por a patir és pitjor que el propi patiment, recordant-nos que sempre arribem a la por. La muntanya ens ajuda a superar pors, inseguretats i situacions complicades, convertint-se no només en una vàlvula d’escapament, sinó en un autèntic catalitzador d’emocions.

Autor: Víctor Riverola, periodista, escriptor i alpinista