La sajolida (Satureja montana) és una planta perenne de la família de les lamiàcies. Nativa de les regions temperades i càlides de la Mediterrània, és un petit arbust semi llenyós que pot arribar als 40 cm d’alçada, amb fulles verdes, oposades, oval-lanceolades. Les flors són petites i de color blanc. Li agraden els llocs assolellats i prefereix els sòls que drenin bé. Sol recol·lectar-se a finals d’estiu, en plena floració i pot consumir-se en fresc o un cop assecada a l’ombra.

Amb la difusió del menjar ràpid i la popularització de cuines més o menys exòtiques s’està abandonant la cuina típicament mediterrània i amb ella les espècies que tradicionalment s’empraven. Aquest sembla que és el cas de la sajolida.

ajedrea sajolida

A causa de les seves propietats organolèptiques (sabor fresc, fort i picant, aroma molt aromàtic, lleugerament camforat) i a les seves propietats digestives, té múltiples aplicacions a la cuina.

Es pot utilitzar tant fresca com seca. Quan s’utilitza fresca presenta un sabor molt intens pel que es recomana moderar el seu ús. En cuinar-la suavitza bastant el seu sabor. De totes maneres es recomana usar-la en quantitats limitades perquè no emmascari altres sabors.

Acompanya molt bé a tots els aliments rics en fècula, especialment als llegums, facilitant la seva digestió. També és molt utilitzada per aromatitzar embotits pel seu sabor que recorda a l’orenga i al pebre. Acompanya perfectament a les patates al forn i als xampinyons. Combina molt bé amb els ous i s’utilitza per assaonar truites a la francesa o ous remenats.

La sajolida també és utilitzada per amanir les olives. És molt apropiada per fer olis i vinagres aromatitzats. El vinagre de sajolida dóna un toc especial a les amanides i és àmpliament utilitzat per a l’elaboració de confitats i forma part de la majoria de les fórmules de les Herbes Provençals i del Bouquet Garni.

Propietats medicinals de la sajolida

La sajolida té propietats que beneficien especialment a l’aparell digestiu. Presa en infusió és digestiva, carminativa i estomacal, eficaç contra còlics i flatulències. També se sol emprar contra paràsits intestinals.

D’altra banda és un excel·lent expectorant i amb propietats antisèptiques pel que s’empra contra la congestió bronquial. A més és un excel·lent diürètic per la qual cosa unit a la seva acció antisèptica s’empra en cas de cistitis.

Una altra aplicació molt coneguda de la sajolida és la d’utilitzar la seva infusió com desinfectant bucal i en banys o compreses per millorar les afeccions cutànies i els coïssors.

També s’ha utilitzat per tractar desordres menstruals i nàusees. Amb el seu oli essencial s’elaboren locions per evitar la pèrdua de cabell i ungüents contra la gota, reuma o artritis. No és recomanable la utilització dels seus olis essencials a dones embarassades.

Estimulant i afrodisíaca

Deixem per al final les propietats estimulants i afrodisíaques d’aquesta planta que són conegudes des d’antic. Encara que l’origen del nom “Satureja” és incert, hi ha teories que opinen que deriva de la paraula grega “Satyros”, criatures mitològiques que acompanyaven Dionís i que són representació de la gana sexual. De fet se sap que a l’antiga Grècia aquesta planta era consagrada a Dionís. Tal era la seva fama que en l’Edat Mitjana no podia ser plantada en els horts dels monestirs perquè era considerada la “herba de l’amor”.

En l’actualitat la sajolida s’utilitza, sola o barrejada amb altres plantes, per combatre l’astènia, la inapetència sexual, la impotència o la frigidesa.

Autor: Fidel Pascual, director de qualidat d’Herbes del Molí

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir
Bio Eco Actual Setembre 2020