El número monogràfic de The Ecologist (Núm. 64), que correspon al trimestre de gener-febrer-març, hivern, està dedicat a: “Contaminació electromagnètica. El perill invisible”. Ja era hora que algú es dediqués a alertar sobre com estem contaminant el nostre espai amb aquestes toxines que, per invisibles, no són menys perilloses.
L’assumpte és greu, molt greu. Investigant en aquesta temàtica, m’he topat de cara amb un munt de textos institucionals que posen en dubte la innocuïtat, per exemple, de tenir wifi a casa teva o a l’escola dels teus fills. O de viure a prop d’una estació de telefonia mòbil. O de tenir el mòbil encès, a la tauleta de nit, fins que et despertes. D’altra banda, no menys estudis científics aporten proves molt significatives dels danys que s’estan produint en la salut de les persones per la irresponsable exposició a tot tipus d’ones electromagnètiques per a les quals l’evolució no ens va dissenyar. Els més vulnerables són els nadons, per tenir una capa cranial molt fina i un sistema immunològic encara en desenvolupament. Mentrestant, la gran indústria mira cap a un altre costat, nega les evidències, paga estudis falsejats i titlla de “bojos i il·luminats” als que aporten proves rigoroses.
Les evidències de la nocivitat d’aquesta invasió electromagnètica ja es comencen a fer notar. Per exemple, cada vegada més persones pateixen de electrohipersensibilitat. Una d’elles és Minerva Palomar, una de les primeres afectades al nostre país. En una entrevista en aquest número especial, Minerva explica com va començar tot i com aquesta nova patologia va canviar la seva vida. La revista no només alerta sobre les conseqüències de l’exposició a antenes de tota mena, wi-fi, mòbils… sinó que també ens informa sobre possibles solucions.
Per descomptat, com ja ve sent la norma de la casa, The Ecologist no li fa fàstics a dir les coses pel seu nom… En aquest sentit, destaquem que el Dr. José Luis Bardasano assenyala que “els estudis epidemiològics correlacionen la exposició a CEM i la incidència de patir càncer”. Altres experts, en el mateix número, diuen el mateix. El pes de l’evidència és molt gran. Com és possible que els mitjans d’informació de masses no parlin d’aquestes coses? Mentrestant, hores i hores a la TV estan dedicades a parlar de temes i històries que ens fan sentir vergonya aliena.
Però tanquem l’assumpte. I si aquest nou ordit electromagnètic estigués preparant el terreny a les màquines que ens substituiran quan la intel·ligència artificial aconsegueixi començar a prescindir de la nostra tutela? No serien aquestes xarxes invisibles el teixit comunicatiu de màquines i robots que necessitaran desplaçar-se de forma independent quan la nostra presència a la Terra comenci a ser més vulnerable encara del que ho és en l’actualitat? També diversos articulistes de The Ecologist es fan ressò d’alguns pensadors que ja estan començant a parlar-ne, inclòs el mateix Stephen Hawking, molt poc sospitós de ludita, per cert.
En fi, la polèmica està servida. Informeu-vos d’això. És més greu del que sembla. Per tant, no digui que ningú el va avisar.
Autor: Pedro Burruezo, director de The Ecologist
