Justicia Alimentaria Global 09/04/2016
Estudi comparatiu: “Agrotòxics vs Cultiu Tradicional”.
La Lliga d’organitzacions de dones camperoles de la República Democràtica del Congo (LOFEPACO) i VSF Justícia Alimentària Global han presentat els resultats d’un estudi comparatiu per analitzar la producció entre parcel·les camperoles que empraven fertilitzants agroquímics i aquelles que es conreaven sota mètodes tradicionals.
L’objecte d’estudi s’ha centrat en els cultius d’arròs i llegums durant les campanyes agrícoles de 2014 i 2015.
De les conclusions de l’estudi destaca un major rendiment global en aquelles parcel·les alimentades per fertilitzants químics. No obstant això, una anàlisi en profunditat de les dues experiències mostra com el conreu tradicional sense la utilització d’agrotòxics és més segur a tots els nivells, tant social, econòmic com mediambiental. La investigació mostra una notable falta de desconeixement en l’ús de fertilitzants químics tant en la prevenció, aplicació, ús i emmagatzematge dels mateixos.
En la cultura local camperola no hi ha antecedents relacionats amb l’agroquímica el que comporta a una sobre aplicació en les dosis, temps i formes i provoca impactes negatius sobre el medi ambient i sobre la salut. Cal destacar a més, que la inversió realitzada per la unitat familiar per adquirir els fertilitzants químics suposa una càrrega innecessària no compensada amb l’increment en el rendiment obtingut a collir, per la qual cosa la vida familiar camperola no es veu millorada amb la introducció d’insums externs als seus hàbits camperols productius.
La sobirania alimentària, base de la sostenibilitat social i mediambiental
VSF Justícia Alimentària ha tornat a recalcar en la seva exposició de la necessitat que els pobles puguin definir la seva pròpia política agrària i alimentària des de la perspectiva de la sobirania alimentària. L’agroecologia és un concepte nou en algunes àrees del Kivu Nord però encaixa amb la filosofia i la manera de treballar camperola. David Pereira, coordinador de VSF Justícia Alimentària al Congo, ha posat de manifest que la pagesia és un actor clau en el desenvolupament del país, pel que la seva feina ha d’estar estretament lligat amb els drets humans, el dret a l’alimentació i amb una gestió dels recursos pròpia. També s’ha posat al centre del debat la sostenibilitat social en contraposició amb posicions a curt termini basades en mètodes productius oferts per l’agronegoci.
A la jornada han participat un total de 10 camperoles i 27 camperols representant a diferents organitzacions de base de llogarets propers i una representant de l’autoritat local i el cap del barri. A través d’una metodologia participativa la pagesia ha contribuït a elaborar les conclusions finals de tots els debats. L’intercanvi d’experiències, afavorit a través de debats plenaris i els treballs en grup, ha permès enfortir els principis i la base del coneixement camperol. A més de presentar les conclusions de l’informe, l’objectiu ha estat crear espais de participació, aprenentatge i intercanvi d’experiències.
A la República Democràtica del Congo les accions per enfortir el moviment camperol i la sobirania alimentària són totalment necessàries. El conjunt d’eines desenvolupades en tots els nivells deuen ser compartides i presentades a nivell local i nacional per convertir-les en un motor de canvi.
