Greenpeace 06/05/2016
I arriben els nous transgènics, no, gràcies! Per Franziska Achterberg.
Després de dues dècades d’explotació comercial la ciutadania europea segueix sense empassar-se els aliments transgènics. No obstant això és possible que els productors hagin trobat una forma d’eludir l’oposició pública i la normativa sobre transgènics. Pot ser que en breu noves varietats de plantes i animals modificats genèticament acabin en els nostres plats sense haver estat testats o etiquetats i sense que ningú ho sàpiga.
Les multinacionals agroquímiques creuen que les lleis de la UE sobre transgènics són massa costoses; per això algunes de les empreses i investigadors que han contractat busquen com burlar la llei per tenir accés al mercat de la UE.
Aquestes empreses han realitzat grans inversions en noves tècniques per modificar artificialment el genoma dels cultius i animals de granja, així com en noves formes per criar o cultivar-a partir de transgènics. Segons ells la normativa de la UE sobre transgènics no contempla aquests productes i tècniques que de manera enganyosa s’han vingut a denominar noves tècniques de conreu o cria. La Comissió Europea ha estat ràpida a adoptar la terminologia de la indústria.
En concret els productors dels nous transgènics tenen posades grans esperances en les anomenades tècniques d’edició de gens. Suposadament l’edició de gens ocasiona unes mutacions que segons els productors poden ocórrer de forma natural. Es diferencia de les aplicacions comercials dels transgènics en què els gens d’una espècie no s’introdueixen en una altra, però no té res de “natural”. Algunes de les aplicacions de l’edició de gens són la colza resistent als herbicides i els porcs súper musculats.
L’edició de gens fa servir material extern a l’organisme objectiu per modificar el codi del seu gen. Igual que les antigues tècniques de modificació genètica comporta nombrosos riscos i incerteses. A dia d’avui no es coneix en profunditat aquest “procés d’enginyeria” que pot provocar efectes inesperats i impredictibles en el medi ambient així com en la salut humana i dels animals.
Els transgènics segons la llei
Tot i que les lleis europees permeten que els cultius modificats genèticament a la manera antiga s’importin i conreïn a la UE sí que requereixen una avaluació detallada -encara imperfecta- dels riscos sanitaris i mediambientals que comporten, així com el seu etiquetatge perquè la ciutadania pugui decidir si consumir o no. Des 2015, els governs nacionals de la UE poden igualment prohibir els cultius transgènics al seu país. Dinou Governs han prohibit la producció de cultius transgènics a la totalitat o part del seu territori.
Els fabricants dels nous transgènics volen que la Comissió interpreti la llei segons ells l’entenen per evitar l’opinió pública i la legislació actual sobre transgènics. Així podrien realitzar directament experiments i comercialitzar els cultius i animals que han patit l’edició de gens sense haver d’avaluar els riscos ni etiquetar tal com exigeix la llei.
No obstant això la llei europea sobre transgènics és molt clara. La llei s’aplica a tots els organismes resultants d’un procés on s’alteri el material genètic “d’una manera que no es produeix naturalment en l’aparellament ni en la recombinació natural”. És cert que alguns mètodes de modificació de genoma estan exempts de la llei sota certes circumstàncies causa del seu “llarg historial de seguretat”, un historial que cap de les noves tècniques pot afirmar tenir. Aquestes exempcions s’autoritzen en situacions específiques en línia amb el principi de precaució que té un paper tan predominant en les lleis de la UE.
La Comissió ha anunciat retards en l’avaluació legal sobre els nous transgènics, tot i que ja ha insinuat que la decisió final dependrà del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Si la Comissió decideix posar-se del costat de les companyies biotecnològiques i acorda no aplicar la normativa de la UE sobre transgènics a aquests nous i perillosos transgènics, significarà que es desconeixeran els efectes que un nombre cada vegada més gran de productes modificats genèticament puguin tenir en el nostre menjar , salut i medi ambient. Tampoc estaran etiquetats de manera que els consumidors, agricultors i criadors europeus no tindran manera d’evitar-los.
La Comissió ha de protegir tant a la ciutadania com al medi ambient i aplicar rigorosament la llei europea. Igualment ha de rebutjar qualsevol intent de sortejar la normativa i l’oposició pública als transgènics. Firma perquè així sigui!
Franziska Achterberg – Directora de Política Alimentària de la UE a Greenpeace
