Radio Universidad Chile 21/05/2016
Bloqueig d’Alemanya en importacions de blat de moro xilè encén les alarmes per presència de transgènics.

Un dels estats federats d’Alemanya va denunciar la contaminació de traces de blat de moro transgènic NK603 i Mon 803 de Monsanto, de manera que un país membre de la Unió Europea, que té tolerància zero amb la contaminació de llavors, qüestiona el prestigi de Xile com a productor de llavors convencionals.

Això ha causat inquietud des de diversos sectors. La directora de la Fundació Societats Sostenibles, María Isabel Manzur, va qualificar de “greu” la situació, la qual al seu judici posa en evidència un problema que el nostre país encara no es decideix a resoldre.

“Aquest episodi és la punta de l’iceberg perquè Xile té diversos casos ja de contaminació de blat de moro. El que han detectat ara també va ser detectat el 2012, si anem anys enrere, la Unió Europea el 2012 li va fer una auditoria a Xile per repetides contaminacions de blat de moro tradicional amb transgènics que eren exportats a Europa. Xile es va comprometre a establir mesures per impedir la contaminació i sembla ser que no van funcionar”, va explicar Manzur..

La biòloga va afirmar que el 2008 van anar a la sisena regió i van poder comprovar l’existència de cultius contaminats. A més, el 2005, Greenpeace va realitzar un estudi on també es va ratificar l’existència de contaminants. Això se suma a cop que el 2011 van rebre els empresaris apícoles quan el mateix país va corroborar que la mel estava contaminada, limitant el seu ingrés al mercat europeu.

En aquest sentit, l’especialista va explicar que des de 1992, any en què es van alliberar els cultius transgènics a Xile, aquests es troben a l’aire lliure i les seves traces viatgen quilòmetres pel vent a l’acció de les abelles, el que és difícil controlar. Davant d’això, algunes veus han apuntat a la impossibilitat de la coexistència de cultius orgànics i modificats.

“Estem des de fa temps plantejant que cal defensar els cultius orgànics, fonamentalment agroecològics i convencionals, de l’amenaça de contaminació per transgènics”, va dir l’encarregada de llavors de la Xarxa d’Acció en Plaguicides i les seves Alternatives, Lucía Sepúlveda.

“Se’ns replica per part de l’autoritat sempre que la coexistència és possible i ells el que li ofereixen als agricultors avui dia és això. Però el que veiem amb aquest incident és que es comprova que això no és així, que els riscos existeixen, són reals, i que en aquest cas els perjudicats sempre van a ser els tradicionals, o sigui els cultius no transgènics”, ha conclòs Sepúlveda.

L’ambientalista ha afegit que l’Associació Nacional de Produccions de Llavors (Anpros) ha garantit sempre que els productes no es poden contaminar, però que aquest nou antecedent demostraria el contrari. Davant d’això, el seu president, Mario Schindler, va afirmar que cal conèixer el mecanisme d’identificació i els protocols utilitzats a Alemanya, entre altra informació rellevant.

“Normalment hi ha diversos factors en els quals un s’ha de fixar abans de prendre una posició i aquests antecedents de moment no els tenim. Els antecedents que tenim són la detecció d’un estat d’una regió d’Alemanya, on en un sol lot haurien trobat traces mínimes de presència d’organismes genèticament modificats i aquesta és tota la informació que tenim de moment. Treure qualsevol tipus de conclusió, en aquest moment, seria total i absolutament precipitat “, va explicar.

L’empresari va reiterar que la coexistència és absolutament possible.

Ràdio Universitat de Xile es va comunicar amb el Ministeri d’Agricultura i amb el Servei Agrícola i Ramader (SAG), els quals no van lliurar cap versió sobre el tema.

Font: Radio Universidad Chile