EFE Verde 23/05/2016
Les espècies més amenaçades d’Espanya.
Les espècies més amenaçades d’Espanya no són només els grans mamífers com els linxs o els óssos sinó que tota la biodiversitat és important i pateix amenaces, des del més petit i diminut al més gran, amb o sense pèl.
Imatge: Espècies amenaçades en España.Fotografía d’un àguila imperial facilitada per la Junta d’Andalusia
A continuació una llista de les espècies més amenaçades, totes elles amb la seva respectiva Estratègia de conservació per evitar la seva desaparició.
L’àguila imperial
L’àguila imperial ibèrica, àguila imperial ibèrica, és una de les aus més escasses i amenaçades del món. La seva àrea de distribució es limita a la Mediterrània occidental, trobant-se gairebé tota la seva població reproductora al sud-oest i centre d’Espanya. Tot i que hi ha hagut una recuperació de la seva població, segueix sent necessària l’aplicació de mesures de conservació per a la seva recuperació.
Imatge: Àguila Imperial. EFE Eduardo Abad
La rosseta, la fotja moruna i l’ànec capblanc
La ànec capblanc ha millorat el seu estat de conservació, mentre que la fotja moruna manté una escassa població i segueix sent dependent de reintroduccions. La rosseta presenta una dinàmica negativa i afronta un seriós risc de desaparició a Espanya.
Per això, l’objectiu que es planteja és la recuperació de les tres espècies, revertint la situació negativa de la fotja i el xarxet i mantenint la tendència positiva de la malvasia.
Imatge: Daimiel (Ciudad Real), .- La recuperació ambiental del Parc Nacional de les Taules de Daimiel ha fet possible el retorn de la fotja moruna. EFE/Beldad
L’Almesquera ibèric
L’almesquera ibèric, almesquera, és un mamífer de costums semiaquàtiques endèmic de la Península ibèrica i la distribució es restringeix a la seva meitat septentrional, des del nord de Portugal i Sistema Central fins als Pirineus (en les seves dues vessants), trobant-se actualment en set àrees relictes aïllades.
Per tractar-se d’un animal que es troba en baixes densitats, que depèn d’aigües de bona qualitat i que presenta peculiars característiques biològiques, ens trobem davant d’un mamífer molt vulnerable, que s’enfronta a greus amenaces globals (com el canvi climàtic) i locals ( com la contaminació, l’ús inadequat de l’aigua i les barreres físiques construïdes per l’home).
L’almesquera ibèric està inclòs en el Catàleg espanyol d’espècies amenaçades en la categoria “En Perill d’Extinció”, per a les poblacions del Sistema Central, i en la categoria “Vulnerable” per a la resta de les poblacions.
La margaritona
La nàiade auriculada o margaritona, Margaritifera auricularia, és un dels mol·luscs d’aigua dolça espanyols més escassos i, actualment, el més amenaçat. Es troba inclòs en la categoria “En perill d’extinció” dins del Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades. Únicament es troba present a l’Ebre, on les seves poblacions han disminuït dràsticament des de principis del segle XX. L’objectiu de la seva Estratègia de Conservació és promoure les accions necessàries per disminuir significativament la seva elevada probabilitat d’extinció, així com aturar i invertir l’actual procés de regressió de l’espècie controlant les seves amenaces.
Imatge: Exemplars de nàiades (musclos de riu) criats per primer cop en captivitat en un laboratori experimental de l’Estany de Banyoles (Girona). EFE/Raúl Casado
El linx ibèric
Actualment, el linx ibèric, Lynx pardinus, es troba en greu perill d’extinció i actualment només sobreviu a Espanya i, marginalment, a Portugal. La necessitat de coincidir en els criteris de conservació de l’espècie i la creixent preocupació pel seu futur van conduir a les administracions ambientals a elaborar i aprovar una Estratègia de Conservació, l’objectiu principal és assegurar la seva conservació a llarg termini, incloent la viabilitat genètica de les poblacions. El linx compta amb un pla de cria en captivitat que ve executant des de la dècada dels 2000.
Imatge: El linx Moruno posat en llibertat en les Muntanyes de Toledo, al maig de 2016. EFE/ Francisco Morales/Life+Iberlince
La lapa ferruginea
La lapa ferruginea, Patella ferruginea, es troba inclosa des de 1999 en la categoria “en perill d’extinció” del Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades. Aquesta espècie, que habita exclusivament a la Mediterrània occidental, és, al costat del seu congènere de Canàries, la Lapa Majorera (Patella candei candei), l’únic mol·lusc marí de les costes espanyoles inclòs en la categoria “en perill d’extinció”. Constitueix, doncs, un exemple simbòlic d’invertebrat marí extremadament amenaçat i, al mateix temps, insuficientment conegut, de manera que encara ha de fer-se un considerable esforç per reunir la informació necessària per a la seva gestió i recuperació.
Imatge: Madrid.- Fotografia facilitada pel CSIC 12 cries de lapa ferruginea mediterrània (Patella ferruginea), espècie de mol·lusc marí en perill d’extinció, que un equip d’investigadors de CSIC ha aconseguit reproduir mitjançant fecundació artificial. EFE
L’ós bru
L’ós bru cantàbric, Ursus arctos, s’estén per la Serralada Cantàbrica, des dels Ancares de Lugo a Galícia fins a l’occident de Cantàbria. La seva població es troba repartida en dos nuclis: l’occidental, que presenta una tendència poblacional positiva en els darrers anys; i l’oriental, amb un cens més reduït.
Entre tots dos nuclis amb prou feines existeix intercanvi d’exemplars, la qual cosa suposa un factor addicional d’amenaça. Està catalogat com a espècie “En Perill d’Extinció”.
La finalitat de l’Estratègia de conservació d’aquesta espècie és assegurar la viabilitat a llarg termini de la població d’ós bru als Pirineus, incrementant el seu nombre poblacional i la seva distribució, amb les limitacions inherents a la coexistència amb les comunitats rurals i el seu desenvolupament socio-econòmic.
Imatge: Ós bru a Proaza (Astúries). EFE J.L.CEREIJIDO
La baldriga balear
La baldriga balear, única espècie d’Espanya inclosa en la llista de “estat crític” i és l’au més amenaçada d’Europa.
Al costat de la baldriga balear, a Espanya hi ha altres 25 espècies a punt de desaparèixer, molt escasses i / o amb una àrea de distribució molt reduïda, i que requereixen que les administracions competents en els llocs on habiten posin en marxa plans de recuperació de manera imminent.
Entre elles es troben el negrón especulat, l’aufrany comú, el Boscarla d’aigua, el voltor negre, el pioc salvatge hubara, l’ànec havelda, l’avutarda comuna o el porró terrós.
