Justicia Alimentaria Global 13/06/2016
El TTIP amenaça l’oli d’oliva espanyol.
Espanya és el primer productor mundial d’oli d’oliva. La producció mitjana anual des 2010/2011 fins 2013/2014 ha superat les 1.351.000 tones. L’any 2014 Espanya va exportar als EUA 136.402 tones d’oli d’oliva per valor superior als 436 milions de dòlars.
EUA és un importador net d’oli d’oliva ja que la producció local, concentrada en l’estat de Califòrnia, és molt reduïda (prop de 7.600 tones de mitjana en les últimes cinc campanyes), el que no satisfà la demanda interna. En 2014 Estats Units va importar més de 300.000 tones d’oli d’oliva, per valor superior als 1.100 milions de dòlars. El primer proveïdor dels EUA, en valor, va ser Itàlia i, en volum, Espanya.
Veient aquestes dades, tot fa pensar que l’acord TTIP podria ser un gran somni per al sector de l’oli a casa nostra i per a milers de famílies que viuen de l’olivar, però en realitat aquest somni es tornaria en fosca malson al poc temps de la seva entrada en vigor.
Això és així, fonamentalment perquè la producció d’oliva ha viscut els últims anys una profunda revolució amb l’arribada del model de producció intensiu o superintensiu dissenyat i desenvolupat als Estats Units. Una manera de producció basat en el reg, campanyes més curtes i regulars, recollida mecanitzada de tota la producció amb estalvi sensible de costos en mà d’obra i una més ràpida molturació. Les oliveres es fixen en filera, seguides amb passadissos per deixar pas a les màquines que recullen el fruit després d’haver rebut la seva bona de dosi d’agroquímics. A Estats Units són utilitzats més de 80 pesticides l’ús està prohibit en territori europeu.
Segons un informe d’Agromillora Iberia, entre els anys 2005 i 2009 ja s’han plantat 7.348 hectàrees noves d’olivar intensiu en Estats Units. L’arribada de l’olivar superintensiu també ha suposat la implantació de varietats espanyoles com l’Arbequina i la Arbosana i de la grega Koroneki en detriment de les varietats italianes Frantoio, Pendolino o Leccio tan del gust dels productors nord-americans en la dècada dels 90. Segons l’estudi d’Agromillora Iberia, farien falta 125.000 noves hectàrees d’oliverar per proveir el consum d’oli d’oliva del mercat nord-americà. A partir d’aquí es podria iniciar l’expansió a mercats com l’Europeu, on ja hi ha una demanda forta creada i on no seria difícil competir a preus molt més barats, a causa d’una banda a les dramàtiques diferències de costos entre les diferents maneres de producció . Segons dades de l’Associació Espanyola de Municipis de l’Olivera els costos mitjans de producció en mode superintensiu a Espanya es troben en una mitjana de 1,32 euros per quilo d’oli i, en canvi, el cost de producció en secà tradicional, que és la major part de les oliveres a Espanya, se situa entre els 3,06 euros si no és mecanitzable i els 2,20 si ho és. Un estudi internacional sobre costos de producció d’oli d’oliva realitzat pel Consell Oleícola Internacional (COI) certifica que més del 70% de l’olivar mundial podria no ser rendible. Això coincideix amb les formes tradicionals de cultiu que a Espanya representa el 75% de la superfície conreada.
A més, tot i que és el nostre país ens volcáramos a la producció superintensiva en reg, (per la qual cosa no disposem de recursos hídrics), caldria tenir en compte una dada determinant, i és que res té a veure la grandària mitjana de les explotacions agrícoles a un costat i altre de l’Atlàntic. En concret, a la UE la mitjana d’hectàrees per explotació és de 18 mentre als EEUU aquesta xifra s’eleva a 176. A Espanya més, del 50 per cent de les explotacions tenen menys de 5 hectàrees.
Així, veiem que a la UE es considera una gran explotació agrària la que té més de 50 hectàrees, als EUA, la que té més de 800. Aquestes enormes extensions de terreny fan que els seus costos de producció se situïn fins i tot per sota d’1 euro el quilo d’oli. No obstant això, a Andalusia, la major productora d’oli a Espanya, més del 90% dels olivars estan en la modalitat de minufundi.
Però no es tracta d’un càlcul de possibilitats de mercats futurs, sinó de realitats i interessos a curt termini, així ho deixa clar les declaracions de Kimberly Houlding, Associació Americana de Productors Oli d’Oliva. “Una reducció o eliminació d’aranzels, per primera vegada permet que els productors nord-americans tinguin l’oportunitat d’oferir als consumidors europeus opcions addicionals en l’oli d’oliva verge extra d’alta qualitat.”
Resumint, les produccions espanyoles no podran competir amb els preus de les grans produccions americanes per un simple càlcul d’economia d’escala. A més amb l’acord del TTIP, els productors espanyols perdrien les seves úniques barreres de defensa a més dels aranzels, això és la regulació diferencial pel que fa a seguretat alimentària i la protecció de les denominacions d’origen. Simplement els consumidors d’una dia per l’altre trobaríem en els supermercats oli d’oliva verge de varietats iguals que les actuals, de la mateixa qualitat, això sí a la meitat de preu.
Amb aquestes dades ¿de veritat s’atreveix el Ministeri d’Agricultura a dir als centenars de pobles i famílies oliveres que el TTIP és una oportunitat?
Autor: Javier Guzmán, director de VSF Justicia Alimentaria Global. Article d’opinió publicat a Nuevatribuna.es.
Font: Justicia Alimentaria Global
