Ecologistes en Acció 15/07/2016
Europa reconeix el perill d’un tòxic que ha ruixat en els nostres aliments i jardins durant anys.
Europa reconeix la toxicitat i accedeix a prohibir la POE-tallowamina o amina de sèu polietoxilada, un component tòxic present durant dècades en els herbicides de glifosat, com el Roundup de Monsanto.
La decisió, presa per majoria qualificada (22 països a favor, 6 abstencions) en el Comitè de Plantes Animals Aliments i Pinsos del dia 11 de juliol, obliga els estats membres a canviar la seva legislació i assegurar-se que els pesticides que continguin glifosat no continguin tallowamina.
Els pesticides són barreges d’un principi actiu amb coadjuvants, altres compostos que milloren l’efectivitat del principi actiu. Així, la tallowamina, és un surfactant que facilita l’acció de l’herbicida glifosat.
La indústria de pesticides ha defensat durant dècades que els coadjuvants són substàncies inerts que no suposen riscos per a la salut o el medi ambient, el que ha fet que només s’avaluï la seguretat del “principi actiu” declarat i no s’hagin realitzat prou estudis sobre la toxicitat dels coadjuvants ni molt menys, estudis de l’efecte combinat dels coadjuvants juntament amb el principi actiu.
No obstant, estudis com aquest, de Séralini Ge. per a la Universitat de Caen, demostren que els coadjuvants etoxilats utilitzats en els herbicides de glifosat, en particular la tallowamina, són “principis actius de toxicitat per a cèl·lules humanes”, i produeixen efectes adversos en cèl·lules hepàtiques, embrionàries i placentàries, com necrosi i danys a les membranes cel·lulars.
Altres estudis evidencien els danys de la tallowamina sobre fauna silvestre, en particular invertebrats aquàtics (Daphnia magna, crustacis), amfibis (especialment granotes), peixos i mamífers.
L’Agència Europea de Seguretat Alimentària declara que la toxicitat de la tallowamina és encara major que la del glifosat.
La prohibició d’aquest tòxic és bona notícia, tot i que arriba massa tard, després de dècades d’exposició i danys a la salut d’humans i ecosistemes.
També seguirem exposats al glifosat altres 18 mesos més, fins que l’Agència Europea de Substàncies i Mescles Químiques finalitzi l’anàlisi dels perills associats a l’herbicida i doni per acabada la controvèrsia al voltant de la seva carcinogenidad, generada per la diferent classificació del glifosat que realitzen d’una banda l’Agència Internacional d’Estudis sobre el Càncer, dependent de l’OMS, que el va classificar com a possible cancerigen i d’altra banda, l’Agència Europea de Seguretat Alimentària per a la qual el glifosat no presenta riscos per a la salut i que fins i tot va proposar a 2015, augmentar la quantitat de residu de l’herbicida permès en els aliments humans.
Juntament amb la prohibició de la tallowamina, en l’últim Comitè Paff es van decidir altres dues mesures: la millora dels exàmens previs a la collita i la restricció a l’ús del glifosat en àrees com parcs públics i zones infantils. Però recordem que aquestes dues mesures no són vinculants sinó recomanacions als estats membres.
L’oposició de la població europea ha aconseguit evitar que l’autorització de l’herbicida glifosat es prolongui 15 anys més. Ara, és imprescindible seguir defensant el nostre dret a la salut davant les negociacions del Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió, que estan negociant sobre productes tòxics, tot i la recomanació expressa del Parlament Europeu que es deixessin fora de les negociacions.
Font: Bloc LLiures de Contaminants Hormonals, Ecologistes en Acció.
