Greenpeace 18/07/2016
El futur de l’alimentació: La urgència de passar a l’agricultura ecològica.

Et preocupen els residus de plaguicides en el teu menjar? Et preocupa com els cultius transgènics poden afectar la nostra salut i al medi ambient? Et preguntes com podríem canviar definitivament a l’agricultura ecològica? Llavors, aquest informe (en anglès) recentement publicat t’encantarà (punts clau en castellà).

Es tracta d’un informe realitzat per un grup independent d’experts en seguretat alimentària, ecosistemes agrícoles i nutrició (el Panell Internacional d’Experts en Sistemes Alimentaris Sostenibles, IPESfood) i descriu com passar de l’agricultura industrial a un model agroalimentari ecològic i sostenible. És un full de ruta per al futur sostenible de l’alimentació. Això és el que ens tenen per dir:

L’agricultura industrial és una amenaça per a ella mateixa

Els monocultius són bons per a una cosa: per produir el mateix en grans quantitats a gran escala. Ja es tracti de vaques o porcs en mega-estables, camps amb soja, blat de moro, pomeres o ametllers, els monocultius només pot mantenir-se amb plaguicides tòxics, fertilitzants sintètics o antibiòtics. En la seva uniformitat esdevenen extremadament vulnerables als anomenats “factors d’estrès” com les plagues, malalties o la sequera.

Aquest sistema d’alta productivitat té impactes en els nostres ecosistemes agrícoles: contaminació de l’aigua, canvi climàtic, pèrdua de pol·linitzadors (com les abelles), pèrdua de sòls fèrtils i una disminució dels insectes i altres animals que controlen les plagues agrícoles, provocant un encara major ús de productes químics. En aquest model agrícola industrial de talla única, els productes químics governen el treball diari dels agricultors.

Els experts agrícoles estan fent sonar l’alarma sobre l’amenaça que aquest sistema industrial de producció d’aliments representa per si mateix: posa en perill la base ecològica sobre la qual es sustenta i amenaça la nostra seguretat alimentària a llarg termini.

128314 223403

Treballar amb la natura, no en contra

D’Espanya al Brasil, de Ghana a la Xina, els agricultors i les comunitats agrícoles demostren cada dia que l’agricultura basada en treballar amb la natura, el que fa l’agricultura ecològica, en lloc de en contra seva, és no només factible com també el camí a seguir.Los models basats en l’agroecologia no només estan protegint i fomentant la base ecològica de l’agricultura i producció d’aliments, com ara prou aigua neta, terres fèrtils i serveis dels ecosistemes com la pol·linització, sinó que a més proporcionen als agricultors uns ingressos més alts i més estables. En aquests models, els agricultors i l’agricultura són molt més resilients als efectes del canvi climàtic, a les plagues i malalties dels cultius, i també als preus del mercat. Si un agricultor té una diversitat de cultius, si el preu de mercat d’un cultiu específic baixa o té una mala collita, és un risc més assumible i no una causa de fallida. Si només depèn d’un cultiu i les coses van malament, la ruïna econòmica està gairebé garantida.

Els perpetus mites d’indústria bloquegen una revolució alimentària

Els fets són clars: la producció d’aliments justa i sostenible avui i demà necessita un canvi fonamental del sistema agroalimentari. Els que es troben en l’avantguarda d’una revolució alimentària treballen amb èxit en models innovadors de producció. Iniciatives agrícoles recolzades per la comunitat comencen a enlairar-se i la venda i demanda de productes ecològics no para de créixer. Els aliments ecològics són moderns i ja són aquí. Però per què se segueix percebent com un “nínxol de mercat”? Per què està sent la transició cap a l’agricultura ecològica tan lenta? Els científics conclouen que hi ha forces poderoses que ens mantenen tancats a la situació actual.

Empreses que es beneficien del model agroalimentari industrial, com els productors de plaguicides i transgènics o els grans productors d’aliments no obtenen cap benefici de canviar el seu sistema de producció. La seva activitat principal és l’agricultura industrial. Així que exerceixen pressió contra les polítiques que podrien beneficiar una agricultura ecològica i diversa i alhora restringir la producció industrial. La privatització de la investigació i el desenvolupament tecnològic és també un problema. Les universitats que desenvolupen estudis en l’àmbit de l’agricultura treballen cada vegada més amb i per a les grans empreses, i molt menys en les innovacions per a l’agricultura ecològica. El raonament és trist, però lògic. L’agricultura ecològica significa menys beneficis per a la indústria i les grans empreses.

La forma com nosaltres, com la societat, percebem la nostra agricultura també bloqueja un canvi real. Després d’anys de campanyes fortes i agressives de la indústria creiem que necessitem l’agricultura industrial per a “alimentar el món”. Tot i que la veritat és que és exactament el contrari: a llarg termini, no podem alimentar al món amb l’agricultura industrial, perquè està destruint els sòls, aigua i serveis dels ecosistemes, dels quals la producció d’aliments depèn, mentre deixa als agricultors cada vegada més lligats de mans.

Com podem llavors alimentar el món amb aliments justos i ecològics per a tothom?

L’informe IPESfood pot ser vist com un full de ruta per a un futur sostenible de l’alimentació. Mostra el camí perquè els governs i les empreses facin realitat aquest futur. Les polítiques han de posar en marxa de forma urgent restriccions a les pitjors pràctiques de l’agricultura industrial i promoure l’agricultura ecològica decididament. Com? Desplaçant els subsidis agrícoles cap a les pràctiques sostenibles, prohibint els plaguicides perillosos per a les abelles i altres pol·linitzadors o impedint la desforestació, per exemple. Els productors d’aliments han d’ajudar a donar forma a un nou futur de l’alimentació, posant fi a la boja carrera de preus del menjar, sempre més barata i uniforme. A més, nosaltres, com a consumidors, podem fer front als problemes relacionats amb l’agricultura industrial, mitjançant la reducció del nostre consum de carn o canviant a l’alimentació ecològica.

Només si tots els actors vam començar a treballar junts podrem passar de la uniformitat de en els nostres camps i plats a la (bio) diversitat. Aquesta és la nostra visió de l’agricultura ecològica.

Com diu la cançó de Macaco, “ens van enterrar però es van oblidar que som llavors”. Amb una mica d’aigua i amor segur que germinamos i serem capaços de provocar la veritable revolució verda, la que posa a les persones en el centre del sistema agroalimentari i no a les grans multinacionals.

Autor: Luís Ferreirim, responsable de la campanya d’Agricultura a Greenpeace Espanya.
Font: Greenpeace – www.greenpeace.org