EFE Verde 25/07/2016
La “moda” del coco amenaça el seu cultiu originari i ecològic.

El coco, un dels aliments més complets per a la nutrició de molts pobles que l’han cultivat al llarg dels segles, en l’actualitat corre el perill de caure sota l’agonia dels pesticides i la sobreexplotació, perquè “s’ha posat de moda a Occident”, segons Josefina Llargués.

Imatge: Kai Lek, una mona de 7 anys, s’entrena a la pràctica de recol·lectar cocos al Teatre de Micos de l’illa de Samui, sud de Tailàndia. EFE/Rungroj Yongrit

Entre els pobles on creixia el coco, aquest sempre ha estat conreat de forma neta i ecològica, però amb la implantació de la moda pel seu oli a Occident, la tradició dels cocoters venerats com “Arbre de vida” ha passat a formar part de un negoci dirigit a satisfer la demanda dels països desenvolupats.

L’autora del llibre “Oli de coco. Un regal de la naturalesa”, Josefina Llargués, llicenciada en psicopedagogia i amant de la salut i de la nutrició i la seva relació amb el cervell, va explicar a EFE la transició que ha patit el cocoter.

“El coco és una fruita essencial en la dieta tradicional de la població de moltes zones del planeta i ha alimentat a milions de persones durant generacions”, ha assenyalat l’autora del llibre.

L’oli de coco, aliment bàsic per als pobles subdesenvolupats ha estat molt desprestigiat en els països occidentals, on durant moltes dècades s’ha considerat que els greixos eren dolentes per a la salut.

En l’actualitat, nutricionistes i especialistes consideren que els elements que poden fer mal a la salut no són els olis sinó els carbohidrats i els sofres que, però, són els que es veuen en major quantitat cada dia entre els aliments.

Els beneficis del coco al descobert

S’ha comprovat que l’oli de coco pot ser tonificant i actuar favorablement en el sistema immunològic, “que ens aporta una energia immediata perquè es metabolitza de forma diferent a altres greixos; que afavoreix la salut cardiovascular i digestiva i, en contra del que es pensava tradicionalment, regula el funcionament de la tiroide, pel que ens ajuda a mantenir un pes adequat “.

A més, a nivell cosmètic “també és una excel·lent greix que no té cap tipus de contraindicació. Aquestes serien les principals propietats que tindria l’oli de coco “, ha subratllat Llargués.

A causa dels factors saludables de l’oli de coco, la seva demanda ha crescut de forma exponencial en occident i, en l’actualitat, la seva oferta està liderada pels països asiàtics, entre els principals productors, segons la FAO, es troben Indonèsia, Filipines i l’Índia , que aporten al voltant del 72% de la producció total mundial, seguits del Brasil, Sri Lanka, Tailàndia, Vietnam, Mèxic, Papua Nova Guinea, Malàisia, Argentina i Birmània.

“El coco representava una important font d’aliment, beguda, refugi, i suport per a les famílies amb menys ingressos i la sostenibilitat del seu entono”. A més, -continua Llargués- “el seu cultiu s’estabilitzava els sistemes agrícoles, especialment en ambients fràgils com petites illes, atols o zones costaneres, i generava els ingressos necessaris per a la subsistència dels petits productors, així com ocupació i ingressos amb divises, amb la exportació a altres països”.

Però, a causa del augment de la demanda entre els països desenvolupats, s’han instal·lat moltes més plantacions de cocoters, el que ha provocat problemes entre les poblacions que tradicionalment vivien d’aquest aliment, i ha acabat per afectar, com tants altres cultius expansius, a els països originaris d’aquesta planta.

“Hauríem de plantejar-nos un consum més responsable”

“Hauríem de plantejar-nos un consum més responsable i veure d’on procedeix allò que em menjaré o el que em vaig a posar a la pell, i veure si la meva empremta ecològica no serà important en la població on es conrea”, s’ha lamentat Llargués.

“Hi ha moltes extensions de cultiu de cocos per proveir la demanda i moltes vegades els agricultors no estan ben tractats, per això recomano utilitzar oli de coco verge que no hagi estat tractat amb pesticides i que, a més, sigui de comerç just, que també és una forma de garantir que aquestes persones que estan treballant per a nosaltres, rebin un salari digne “, ha assenyalat l’especialista.

L’impacte negatiu per al medi ambient de la indústria del coco està íntimament relacionat amb les plantacions de cocoters. A mesura que els cocoters envelleixen i decreix la seva fertilitat, els agricultors incrementen la plantació d’arbres per mantenir un nivell de producció constant i atendre la creixent demanda del mercat.

aceite de coco portadaAquesta actuació comporta la substitució de plantes natives de palma cocotera i, en molts casos, l’ús de fertilitzants químics per augmentar la collita, amb la consegüent contaminació de la terra i de l’aigua, i l’impacte perjudicial per a la biodiversitat de la zona i la salut de la població.

“Bàsicament el problema deriva de la forta demanda a occident de l’oli de coco. Malauradament, en la nostra cultura, alguna cosa es posa de moda ràpidament es despulla a aquests pobles de zones per conrear altres aliments necessaris per a la seva completa alimentació “s’ha lamentat Josefina Llargués.

Font: EFEverde – www.efeverde.com