La Jornada 16/08/2016
Monsanto en retirada: Des de baix es poden canviar les coses.

Des de primers d’agost corre la notícia que Monsanto va haver d’abandonar la construcció d’una de les plantes més grans del món de llavors de blat de moro transgènic que seria instal·lada a Còrdova, Argentina, a Malvines Argentines.

Des d’aquí, pretenien distribuir a Amèrica Llatina i més enllà. És un fet d’enorme transcendència, però l’empresa no ho ha volgut admetre públicament, perquè la raó de la seva sortida és la persistent resistència popular de veïns, joves i mares, que mantenen bloquejada la planta des de 2013.

És una victòria que no només té un enorme significat per a la lluita d’aquest poble de 12 mil habitants, sinó per a tothom, per a les moltes lluites populars des de baix que tantes vegades s’enfronten a interessos que semblen gegantins i impossibles de derrotar. És un fre als verins de la transnacional de llavors més gran i resistida del planeta, però a més és un missatge d’alè als que a tot arreu lluiten per la defensa dels seus territoris i comunitats, urbanes i rurals, per la seva vida i la de les seves filles i fills, a contrapèl de la lògica dominant que intenta convèncer-nos, que són lluites impossibles.

La primera notícia la va transmetre l’Assemblea del Bloqueig a Malvines el passat primer d’agost, quan l’empresa Astori Estructures va arribar al terreny a desarmar les instal·lacions per encàrrec de Monsanto (veure aquí). Dos dies després, un article en IProfessional va relatar que fonts de la transnacional van explicar que es van perquè havia baixat l’àrea de producció de blat de moro al país i amb les protestes dels veïns, ja no resultava rendible construir la planta. Monsanto té una altra planta de producció de llavors de blat de moro transgènic a Rojas, província de Buenos Aires, i per això diuen que ara no seria necessària una segona planta, tot i que en 2012 van afirmar que seria una inversió de mil 500 milions de dòlars.

Vanesa Sartori, veïna integrant de l’Assemblea Malvines Lluita per la Vida, va declarar al portal lavaca.org que l’argument de la baixa de producció és només formal, una sortida elegant per a la transnacional. Monsanto no pot acceptar públicament que gent del carrer, veïnes, joves i mares organitzades contra els agrotòxics, hagin pogut derrotar la major transnacional de llavors del planeta.

Encara Vanesa adverteix que encara volen confirmació definitiva, afegeix que ja Malvines s’ha convertit en una icona de resistència. És una demostració que el poble pot organitzar-se i, per més que sembli que està tot a punt, tancat i segellat, es poden revertir aquestes decisions. Si la gent s’organitza, pot (veure aquí).

La lluita contra Monsanto en aquesta localitat es va iniciar des de l’anunci oficial de la planta el 2012. El bloqueig, amb un campament que es va mantenir per gairebé tres anys sota fred, calor, pluja i vent, es va instal·lar en finalitzar el festival Primavera sense Monsanto , al setembre 2013. Veïnes i veïns de la localitat, joves i les Mares d’Ituzaingó -barri de Còrdova fortament afectat pels agrotòxics de la sembra de transgènics, on moltes han perdut fills i altres familiars per càncer-, han estat el cor de la resistència, que va créixer fins repercutir a nivell nacional i internacional, recolzats també per metges i científics crítics. Han patit atacs i amenaces constants. El camí no ha estat exempt de conflictes i divisions internes, com tantes vegades ens passa a les lluites, però els esforços estan donant fruit.

Al festival de 2013, informant i acompanyant els veïns a instal·lar el bloqueig va estar el científic Andrés Carrasco (mort en 2014), que va denunciar els efectes de glifosat i transgènics en la salut, pel que va ser fortament atacat per empreses i grans associacions agrícoles. Mares i veïns el recorden i li dediquen aquest moment.

La notícia de la retirada va començar a circular el primer d’agost, justament en una gran jornada de protesta contra l’anomenada llei Monsanto, convocada per una àmplia coordinació d’organitzacions camperoles, socials, sindicats, ambientalistes, de barri. Carlos Vicente, de Grain, Argentina, recorda que aquesta llei que ara va al Congrés, va ser anunciada pel govern argentí el 2012 al mateix temps que la nova planta de Monsanto a Còrdova, clarament com a requeriment de les transnacionals. La nova llei pretén eliminar i criminalitzar el dret dels agricultors a guardar la seva pròpia llavor per a la següent collita. Com si fos una concessió en lloc d’un robatori, Syngenta fins planteja crear una tarifa social soyera per als agricultors nois (veure aquí).

Sumat a l’inrevés a Còrdova ia la resistència a aquesta llei Monsanto, l’empresa està en una altra confrontació inusitada per al món, en la Suprema Cort de la Nació a Argentina: el rebuig judicial a maig 2016 a patentar una metodologia per fer llavors transgèniques (veure aquí). La sentència qüestiona que la modificació de l’ADN d’una planta permeti a les empreses apropiar-se de tota la planta, que no és un invent sinó naturalesa i treball camperol. Hi ha molta mobilització social en suport a aquesta sentència, que seria la primera vegada que li neguen per via judicial a Monsanto patentar llavors transgèniques.

Ha de seguir el teixit des de baix, resistint i construint, aquest capaç de tornar possible l’impossible.

Font: La Jornada – www.jornada.unam.mx