El consum de Comerç Just a Espanya va créixer un 6% el 2015 fins a arribar a 35 milions d’euros

Coordinadora Estatal de Comerç Just 06/10/2016
El consum de Comerç Just a Espanya va créixer un 6% el 2015 fins a arribar a 35 milions d’euros.

35 milions d’euros va ser la facturació obtinguda pels productes de Comerç Just a Espanya durant 2015, fet que suposa dos milions més que l’any anterior. Aquest és el principal dada de l’informe “El Comercio Justo en España 2015. Un movimiento en auge”, presentat el passat 29 de setembre.

Amb motiu del 30 aniversari d’aquesta alternativa comercial al nostre país, la publicació inclou una anàlisi sobre les organitzacions i botigues que integren aquest moviment.

L’informe ha estat editat per la Coordinadora Estatal de Comerç Just (CECJ) amb finançament de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament.

Després del seu naixement, fa 30 anys, el Comerç Just segueix guanyant presència entre els consumidors al nostre país. “Des del 2000, primer any del qual tenim dades, la despesa dels consumidors al nostre país ha passat de poc més de 9 milions d’euros a 35, a un ritme de creixement mitjà anual d’un 9%”, ha declarat Mercedes García de Vinuesa, presidenta de la Coordinadora Estatal de Comerç Just (CECJ).

El motor del sector continua sent l’alimentació, que representa el 93% del consum

Dins d’aquesta, el cafè és el producte líder ja que genera el 45% de les vendes, seguit del sucre i els dolços. Per la seva banda, l’artesania ha perdut pes en el sector i només constitueix el 5’2% del total. En aquest grup, els complements han estat els articles més venuts. Els tèxtils, amb un pes del 1’2% baixen tres dècimes des de l’any anterior. La cosmètica, però, es manté en un 2%.

Quant als llocs de venda, es consolida la tendència iniciada els darrers anys. L’hostaleria, restauració i càtering (HORECA) guanyen quota de mercat, i es consoliden com el principal espai de consum de Comerç Just, amb el 37’5% del total. El segueixen els supermercats on es produeixen el 34’8% de les vendes.

En tercer lloc se situen els establiments minoristes, que generen el 23% de les vendes. Dins d’ells, les botigues de Comerç Just segueixen perdent presència respecte al 2014. El seu pes econòmic s’ha reduït del 23% al 15%.

“Les botigues de Comerç Just tenen una importància vital dins del moviment ja que no són només espais de venda, són moltíssim més”, explica García de Vinuesa.

Les botigues i organitzacions de Comerç Just

Aquest sector està integrat per 78 tiendas de Comercio Justo i més d’un centenar de punts de venda, gestionats per les organitzacions de la CECJ. Balears i Catalunya són les comunitats en què hi ha més botigues de Comerç Just, amb 11 i 10 respectivament, seguides d’Andalusia, Castella i Lleó (8 botigues en cadascuna), País Basc i Comunitat Valenciana (7 botigues en cadascuna). La majoria d’aquestes botigues es troben en els centres urbans de poblacions de mida mitjana (d’entre 100.000 i 500.000 habitants).

A les botigues i organitzacions de la Coordinadora Estatal de Comerç Just treballen 150 persones i més de 2300 col·laboren com a voluntàries. D’elles, el 80% són dones.

Quant als ingressos d’aquestes organitzacions generats per la seva activitat relacionada amb Comerç Just en un 83% procedeixen de la venda de productes i en un 15% de les subvencions públiques.

A més de l’activitat comercial, totes les organitzacions desenvolupen accions de sensibilització i campanyes de difusión. L’informe conclou que aquestes accions es sostenen gràcies als ingressos generats per la venda de productes “Per a nosaltres la comercialització no té sentit si no va acompanyada de la mobilització de la ciutadania i la incidència, elements fonamentals del Comerç Just“, ha assegurat la presidenta de la CECJ. Pel que fa a la temàtica d’aquestes activitats, la més freqüent és el consum responsable, seguida de les relacions Nord-Sud i l’explotació laboral.

Així mateix, la majoria de les organitzacions de Comerç Just treballen juntament amb altres entitats socials amb la qual comparteixen plantejaments, agrupant-se en xarxes o plataformes específiques de Comerç Just, d’economia solidària o federacions d’ONG, i de diferents àmbits geogràfics (local, estatal o internacional).

Dades interessants

Malgrat el creixement, Espanya segueix a la cua del consum de comerç just en relació a la resta d’Europa, només superant a la República Txeca, Letònia, Eslovàquia i Lituània.

Al nostre país la despesa mitjana per habitant i any en aquests productes és de 75 cèntims, mentre que la mitjana europea arriba als 12,4 euros.

Els països on el Comerç Just està més present són Suïssa (48 euros anuals per persona), Regne Unit (33), Suècia (32) i Finlàndia (30).

D’altra banda, les administracions públiques consumeixen sols un 0’08% del total. Aquesta xifra ja era marginal abans de començar la crisi (no va arribar mai a superar l’1%) però no ha parat de baixar des del començament de la mateixa. “És important que les administracions facin un consum responsable i es preocupin per l’origen i les condicions en què s’elaboren els productes que adquireixen”, ha manifestat García de Vinuesa.

L’origen dels productes de Comerç Just

L’informe conclou que les entitats membre de la CECJ van importar articles procedents de més de 120 organitzacions de més de 30 països. D’Amèrica Llatina els que tenen més pes són el cafè de Nicaragua, el sucre i dolços de l’Equador i Paraguai, i el cacau de República Dominicana. D’Àsia destaquen els tèxtils i bijuteria de l’Índia, el sucre de Filipines, el te de Sri Lanka i l’arròs de Tailàndia. D’Àfrica, per volum sobresurt el cafè d’Uganda i Tanzània, i el cacau de Costa d’Ivori. El 80% d’aquestes organitzacions productores adopten formes de l’economia social, és a dir, són cooperatives o fundacions i associacions.

Informe Comerç Just 2015