L’abonat verd és una forma natural de fertilitzar el sòl. Consisteix en sembrar un cultiu que no s’ utilitzarà com a aliment per a les persones o animals sinó per al següent cultiu. Normalment els adobs verds són una barreja de plantes de la família de les gramínies com la civada o l’ordi, les lleguminoses com les veces o pèsols o crucíferes com la colza i els naps.
A més de fertilitzar té altres avantatges com protegir el sòl de l’erosió, millorar la seva estructura, la circulació de l’aire i l’aigua i mantenir la humitat.
Els adobs verds s’acostumen a sembrar-se a la tardor i creixen durant l’hivern. Al final de l’hivern, just en el moment abans de la floració, quan les plantes contenen el màxim de nutrients en la seva sàvia, es tallen, es deixen assecar una mica i al cap d’una setmana s’enterren molt superficialment. Aquestes restes vegetals verdes i carregades de nutrients provoquen un gran desenvolupament de les poblacions de microorganismes que viuen a terra, que les degraden i les posen a disposició del cultiu següent.
La pràctica és més comuna en cultius extensius però també pot aplicar-se a l’hort. I hi ha una planta que permet d’una banda aprofitar-la com a aliment, i de l’altra, utilitzar-la com adob verd al final de l’hivern, l’espinac.
L’espinac és una hortalissa de la família de les quenopodiàcies com la bleda. És rica en vitamines i minerals, encara que, contràriament al mite de Popeye, el ferro que conté és poc assimilable a causa de la presència d’àcid oxàlic.
Els espinacs es conreen principalment a la tardor i hivern, ja que les temperatures altes impedeixen la germinació de les llavors i són un cultiu resistent a les gelades. Podem començar a sembrar-les al setembre i fins al desembre. Si l’objectiu és utilitzar-les també com a adob verd, en sembrarem més de les que necessitem, a tot vent, en la parcel·la que desitgem abonar. Les llavors germinen al cap d’unes tres setmanes. Quan arribin a la mida desitjada podrem començar a tallar les fulles per consumir-les.
Al final de l’hivern, abans que les temperatures augmentin i la planta produeixi flor, treballarem la terra molt superficialment per enterrar-les lleugerament. Hem d’esperar llavors un mínim de tres setmanes abans de plantar sobre les restes d’abonament verd el cultiu següent per assegurar-nos que s’han descompost totalment.
Una manera senzilla i pràctica de donar-li dues utilitats a una de les nostres hortalisses més conegudes i nutritives.
Autora: Montse Escutia, Enginyera agrònoma especialitzada en agricultura ecològica – Plataforma de Formació Cultivabio Asociación Vida Sana www.cultivabio.org
