Zero Biocidas 11/10/2016
Agrotòxics: un nou estudi mostra l’enorme dany ambiental als EUA.
L’economista Federico Ciliberto va dirigir l’estudi més gran dels cultius modificats genèticament i l’ús de plaguicides fins a la data, juntament amb Edward D. Perry, de la Universitat de l’Estat de Kansas, David A. Hennessy, de la Universitat de l’Estat de Michigan i Giancarlo Moschini, de la Universitat Estatal d’Iowa.
Els quatre economistes van estudiar les dades anuals de més de 5.000 productors de soja i 5.000 productors de blat de moro als EUA des de 1998 fins a 2011, molt per sobre dels estudis previs que s’han limitat a un o dos anys de dades. Va ser publicat a la revista Science Advanced.
“El fet que tenim 14 anys de dades a nivell d’explotació dels agricultors de tot els EUA fa a aquest estudi molt especial”, va dir Ciliberto. “Hem repetit les observacions dels mateixos agricultors i podem veure quan van adoptar les llavors modificades genèticament i com això va canviar l’ús de productes químics“.
Des de 2008, els cultius modificats genèticament han representat més del 80 per cent dels cultius de blat de moro i soja plantades. Les llavors de blat de moro nord-americà es modifiquen amb dos gens: un mata els insectes que s’alimenten de la llavor i un permet que la llavor pugui tolerar el glifosat, un herbicida d’ús general en herbicides com el Roundup. La soja es modifica amb només un gen resistent al glifosat.
Com era d’esperar, els productors de blat de moro que utilitzen les llavors resistents als insectes utilitzen significativament menys insecticides – aproximadament 11,2 per cent menys – que els agricultors que no van utilitzar blat de moro modificat genèticament. Els productors de blat de moro també van utilitzar un 1,3 per cent menys herbicida durant un període de 13 anys.
En cultius de soja, per contra, van veure un augment significatiu en l’ús d’herbicides, quan van adoptar els cultius modificats genèticament utilitzant un 28 per cent més herbicides que no adoptants. Ciliberto atribueix aquest augment a la proliferació de males herbes resistents al glifosat.
Els comentaristes i altres estudis revisats per parells, fins i tot han afirmat que l’augment de l’ús de pesticides en els conreus transgènics ha pujat molt més, ja que les dades 1998-2011 que va ser revisada en aquest nou estudi de la Universitat de Virgínia. El període comprès entre 2011-2016 és quan les males herbes resistents alglifosato s’han convertit en un problema econòmic important per als agricultors d’Estats Units basada en l’augment del seu ús i per tant diners gastats en plaguicides de tall per a la seva línia de fons.
“Al principi, hi va haver una reducció en l’ús d’herbicides, però amb el temps l’ús de productes químics va augmentar perquè els agricultors havien d’afegir nous productes químics perquè les males herbes desenvolupen una resistència al glifosat”, va dir Ciliberto.
Els productors de blat de moro, però, no han hagut de fer front el mateix nivell de resistència, en part perquè no van adoptar els cultius modificats genèticament tan ràpid com els seus homòlegs en la indústria de la soja. No obstant això, l’estudi va descobrir evidència que tant els productors de blat de moro i soja van augmentar l’ús deherbicidas en els últims cinc anys de l’estudi, el que indica que la resistència de les males herbes és un problema creixent per a tots dos grups.
De 2006 a 2011, el percentatge d’hectàrees ruixades amb glifosat només es va reduir de més del 70 per cent a 41 per cent dels productors de soja i de més de 40 per cent a 19 per cent per als productors de blat de moro. La disminució es va deure als agricultors que han de recórrer a la combinació dels herbicides de glifosat amb altres productes químics perquè les males herbes resistents al glifosat es va fer més comú.
“L’evidència suggereix que les males herbes són cada vegada més resistents i els agricultors es veuen obligats a utilitzar productes químics addicionals, i més d’ells”, va dir Ciliberto.
Els insectes no semblen haver desenvolupat una resistència similar, en part a causa de les regulacions federals requereixen els agricultors tenir un “refugi segur” en els seus camps que està lliure de cultius modificats genèticament. Els insectes i cucs en els refugis no tenen necessitat de desenvolupar resistència, i pel fet que interactuen i es reprodueixen amb insectes en altres parts del camp, ajuden a prevenir el desenvolupament de gens de resistència.
Tot i la disminució en l’ús d’insecticides, el creixement continu de l’ús d’herbicides planteja un problema mediambiental important perquè amb grans dosis dels productes químics poden danyar la biodiversitat i augmentar la contaminació de l’aigua i l’aire.
Ciliberto i els seus col·legues van mesurar l’impacte mediambiental global dels canvis en l’ús de productes químics que han resultat de l’adopció de cultius modificats genèticament, utilitzant una mesura anomenada el coeficient d’impacte ambiental, o EIQ, per tenir en compte l’impacte de productes químics ‘sobre els treballadors agrícoles, els consumidors i l’ambient. La comparació dels adoptants als no adoptadors, van trobar poc canvi en l’impacte sobre els treballadors agrícoles i dels consumidors. No obstant això, l’adopció de la soja genèticament modificada correlacionats amb un enorme impacte negatiu en el medi ambient com un major ús d’herbicides també va augmentar la contaminació dels ecosistemes locals.
La investigació addicional de la troballa coeficient d’impacte ambiental (EIQ) està sent sol·licitat per científics independents als EUA i Europa utilitzant l’eina de risc dels plaguicides encara més precisa (Prime).
En general, Ciliberto va dir que estava sorprès pel grau en què l’ús d’herbicides havia augmentat i preocupada pel possible impacte ambiental. “No esperava veure un patró tan fort”, ha conclòs.
Veure informe complet AQUÍ.
Font: Zero Biocidas
