EFE Verde 24/10/2016
Alerten de la contaminació de les aigües subterrànies per un fertilitzant.
Un estudi de la Universitat Politècnica de València (UPV) i l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (Ivia) alerta de la possible contaminació d’aigües subterrànies per l’ús excessiu en els cultius de gallinassa com a fertilitzant, una pràctica habitual a l’horta valenciana.
Imatge: L’ús excessiu en els cultius de gallinassa com a fertilitzant, una pràctica habitual a l’horta
Segons el treball, l’aplicació excessiva de gallinassa en els cultius pot estar contribuint a lacontaminación de les aigües subterrànies per lixiviació de nitrat provinent de la mineralització del nitrogen orgànic d’aquest tipus de fertilitzants.
Aquesta és una de les principals conclusions de la tesi doctoral de Claudia Ximena Jaramillo, dirigida pel membre de l’Institut d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient (IIAMA) de la UPV Antonio Lidón i l’investigador de l’IVIA Carlos Mompó Ramos.
El treball titulat “Mineralització de la gallinassa i de les restes de collita a terra. Aplicació al cultiu de la coliflor a l’horta de València “parteix de la premissa que l’àrea de València està catalogada com a zona vulnerable a la contaminació per nitrat procedent de fonts agràries.
En l’estudi s’ha analitzat l’aportació de nitrogen en el sòl produït per la gallinassa i les restes de collita, així com la rapidesa amb què els nitrògens orgànics d’aquests materials es converteixen en nitrat mineral disponible per a les plantes però també arrossegat cap als aqüífers.
La Directiva Europea 91/676 / CEE sobre “Protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats utilitzats en l’agricultura” determina que el màxim permès per llei és de 50 mil·ligrams de nitrat per litre i en l’actualitat el 67% de la població de la Comunitat Valenciana viu en zones vulnerables.
Per això, la Generalitat va elaborar un codi de bones pràctiques i un programa d’actuació d’obligat compliment “que no s’està seguint amb rigor en alguns aspectes”, segons l’estudi.
Durant tres anys, Jaramillo ha efectuat assajos de camp en parcel·les d’horta de València per analitzar què passa després de l’aplicació de gallinassa i determinar quines són les quantitats a aportar i minimitzar els efectes de la mineralització, el procés en el qual la matèria orgànica es descompon i allibera nitrogen.
La investigadora ha explicat a EFE que les mesures de camp s’han complementat amb simulacions amb el model EU-Rotate_N, que permet avaluar l’efecte de diferents escenaris, per comprovar que “les quantitats mineralitzades són molt altes”, gairebé tres vegades més, perquè es permet entre 8 i 10 tones de gallinassa per hectàrea, uns 170 quilos de nitrat, però s’apliquen de 20 a 25.
“El 60% de la gallinassa es mineralitza a terra, i el que no absorbit per la planta corre el risc de lixiviar i contribuir a la contaminació de les aigües subterrànies”, ha explicat i ha assenyalat que el seu projecte busca ajudar als agricultors a millorar el seu rendiment i reduir l’impacte mediambiental.
Aquest tipus de productes suposa una aportació extra al cultiu que repercuteix en una major collita però, segons ha advertit, “s’ha comprovat que encara que s’apliquin majors quantitats no són eficients ni econòmica ni productiva ni mediambientalment”.
La investigació s’ha realitzat amb coliflor, que necessita per al seu desenvolupament uns 250 quilos de nitrogen per hectàrea encara que els agricultors “poden estar aplicant fins a 500, més del doble”.
De la coliflor només es recull la massa de fang (part comestible) pel que tots els fulls queden a terra, el que constitueix una aportació extra de nitrogen al sòl que queda per al següent cultiu.
“Si una planta pesa 7 quilos, i es recull només la massa de fang que pesa 2, què passa amb els 5 quilos restants?”, S’ha preguntat i ha explicat que aquestes restes tenen un alt contingut de nitrogen, i al descompondre’s en el sòl poden alliberar uns 200 quilos de nitrogen per hectàrea que, si no són aprofitats pel cultiu següent, o l’agricultor no ho té en compte a l’hora de planificar les seves abonats, es pot produir un excés de nitrat en el sòl que pot lixiviar i contaminar les aigües subterrànies.
El Programa d’actuació derivat de la directiva europea no estableix cap recomanació pel que fa al maneig d’aquests materials, el que podria ser de gran utilitat per als agricultors, segons la investigadora, que ha recomanat usar aquests adobs orgànics amb mesura per minimitzar lacontaminación d’aigües subterrànies.
Font: EFE Verde – www.efeverde.com
