Als inicis de l’agricultura ecològica, parlar de compostatge era parlar d’una tècnica completament nova i desconeguda per a la major part dels hortolans. Ara, ja fa molts anys que en parlem. No només els que ens hi dediquem, sinó que forma part de les propostes de millora de la gestió dels residus que proposen moltes institucions públiques.
La matèria orgànica és un bé escàs als nostres sòls i no ens podem permetre el luxe de perdre’n ni un gram. Els ajuntaments i els centres educatius (ja tenim moltes escoles que ensenyen als infants a compostar) han estat grans divulgadors d’aquesta tècnica per reciclar les restes de matèria orgànica que generem al nostre dia a dia.
Malgrat que la natura ens ho acostuma a posar fàcil, la tècnica del compostatge va més enllà de fer un munt de matèria orgànica i esperar que fermenti fins a convertir-se en compost. Si ho fem malament tenim el risc de perdre moltes de les magnifiques propietats i nutrients que el compost confereix al sòl de la nostra horta.
Per això, és molt recomanable tenir en compte algunes de les bases del procés de compostatge. Es tracta d’un procés de fermentació de la matèria orgànica on intervenen molts tipus d’organismes: bacteris, fongs i invertebrats de diferents tipus. Com a tot procés bioquímic es necessari que es donin unes condicions específiques. El més important és que hi hagi un equilibri entre l’aigua i l’aire que hi ha als espais lliures. Si falta aire, la barreja no fermentarà, es podrirà. I si falta aigua, no hi haurà fermentació i la barreja no evoluciona o ho fa molt lentament.
A la vegada necessitem que hi hagi la proporció adequada de carboni i nitrogen, ambdós elements imprescindibles per a que els microorganismes iniciïn la seva tasca, ja que és la base de la seva alimentació. Si falta carboni no hi ha fibra i per tant veurem la matèria vegetal desaparèixer i no tindrem compost. Si falta nitrogen, un cop més, el procés serà molt lent.
La traducció pràctica d’aquest raonament és que necessitem una barreja equilibrada entre matèries fresques i matèries estructurants, tal com indiquen moltes guies de compostatge. La matèria fresca proporciona humitat i nitrogen. Són exemples de matèria fresca les restes de cuina, les restes d’hortalisses de l’hort i la gespa tallada. Les matèries seques o estructurants proporcionen carboni i faciliten que hi hagi porus dins la barreja pels que circula l’aire. Són exemples de matèria seca la palla, les branques de podar triturades o les fulles seques dels arbres.
Autora: Montse Escutia, Enginyera agrònoma especialitzada en agricultura ecològica – Plataforma de Formació Cultivabio Associació Vida Sana www.cultivabio.org
