EFE Verde 15/11/2016
Agricultors… i guardians de l’última biodiversitat d’Europa.
Són agricultors a la Manxa, una de les zones de secà menys rendibles d’Europa, però a més custodis de l’hàbitat en què viuen les més amenaçades i vulnerables aus estepàries d’Europa.
Imatge: Explotacions agrícoles al camp toledana. Foto: Raúl Casado (EFE)
I la supervivència a llarg termini d’aquestes aus dependrà en gran mesura de que aquests agricultors mantinguin la seva activitat, però hauran de percebre una contraprestació econòmica per fer-ho i per garantir la conservació d’un paisatge imprescindible.
Seixanta municipis manxecs i centenars d’agricultors van a unir esforços en un ambiciós projecte europeu per aconseguir que les seves explotacions siguin més rendibles i contribueixin a més a millorar la conservació d’aquestes amenaçades aus.
El projecte “Estepes de la Manxa”, coordinat per la Fundación Global Nature i en el qual participa el Govern de Castella-la Manxa, es prolongarà fins al 2019 i serà finançat per la Comissió Europea mitjançant el programa Life, l’únic instrument financer de la UE dedicat de forma exclusiva al medi ambient.
Agricultors, imprescindibles per a la gestió del territori
La iniciativa parteix del fet que la modificació de les pràctiques agràries tradicionals ha estat una de les principals causes del declivi de moltes aus estepàries, de la importància d’adoptar pràctiques agràries i ramaderes sostenibles i de conservar el característic paisatge “de mosaic” manxec.
“No pots gestionar el territori si no treballes directament amb els agricultors”, ha assenyalat el director de la Fundació Global Nature, Eduardo de Miguel, molt crític amb la implementació d’àrees protegides com la xarxa Natura 2000 sense la col·laboració directa del sector primari.
En declaracions a EFE, de Miguel ha observat que agricultors o ramaders pateixen en ocasions “les limitacions” a l’estar en una àrea protegida en la gestió no participen, o que reben informació “contradictòria” d’administracions, sindicats i ecologistes; “No saben a què atenir-se, perquè ningú els informa adequadament dels beneficis que té per a ells la xarxa Natura 2000”
El projecte europeu pretén millorar la rendibilitat de les explotacions agràries i ramaderes i disminuir els seus costos, i es durà a terme en quatre espais que estan inclosos a la xarxa Natura 2000: l’àrea estepària de la Manxa Nord; els Aiguamolls de La Manxa; la Llacuna de Fita; i San Clemente.
Entre les amenaçades aus l’estat de conservació es pretén millorar amb aquest projecte figuren el sisó, l’alosa becuda, el pioc salvatge o el xoriguer petit, molt característiques totes de les zones estepàries i incloses en les directives europees que pretenen assegurar la supervivència de les espècies més valuoses.
Les estepes menys rendibles d’Europa
Per aconseguir-ho, la iniciativa planeja reduir l’ús de plaguicides o modificar les tècniques de control de plagues, però sobretot instaurar un clima de confiança entre agricultors, ramaders i caçadors perquè assumeixin que la conservació d’aquestes espècies no només és compatible amb els diferents usos del territori sinó que fins i tot els beneficia social i econòmicament.
Eduardo de Miguel ha explicat que la rendibilitat mitjana dels cultius en les estepes manxegues és menor a la de les altres zones del secà espanyol i “molt inferior” a la de la resta d’Europa, per la qual cosa cal aconseguir un plus de qualitat que diferenciï els seus productes.
Però al seu parer, les ajudes de la PAC no són suficients per equiparar les seves rendes amb les dels agricultors de secà europeus, de manera que aquest plus podria ser -ha dit- la “producció ecològica” i el fet que les seves explotacions són imprescindibles per conservar “l’última biodiversitat d’Europa occidental”.
El responsable de la Fundació ha asseverat que Europa ha de ser conscient que si vol conservar les últimes aus estepàries del continent “ha de pagar per això” i garantir ajudes als agricultors que treballen en aquestes zones de la xarxa Natura 2000 per contribuir al manteniment de l’hàbitat d’aquestes aus.
El projecte planteja que els agricultors o ramaders s’adhereixin mitjançant acords “gratuïts i voluntaris” perquè puguin posar en marxa mesures agronòmiques que els permetin millorar la rendibilitat de les seves explotacions amb menys consums de fertilitzants o fitosanitaris, accedir a ajudes de desenvolupament rural i fins i tot a iniciatives de comercialització diferenciada dels seus productes.
Un “Codi de Producció Sostenible”
Es tracta, segons la Fundació Global Nature, de crear un “codi de producció sostenible” que identifiqui l’agricultura i la ramaderia manxega com un sistema de producció diferenciat per la qualitat dels seus productes tradicionals i per la implicació del sector primari a la protecció de els valors naturals.
A més d’eliminar riscos o amenaces (ús de plaguicides o fertilitzants) el projecte inclou la recuperació de tanques, de punts d’aigua, la restauració o construcció d’àrees de nidificació per a les aus, o la plantació de més de 100.000 plantes que contribueixin a assegurar la biodiversitat de la Manxa i el seu característic paisatge, i un amplíssim programa de formació, educació i sensibilització a les escoles i als municipis.
Font: EFEverde – www.efeverde.com
