Ecologistes en Acció 14/11/2016
La mobilització social frena l’ús de l’herbicida glifosat.
Aquest article de Mireia Llorente, de l’Àrea d’Agroecologia, Sobirania Alimentària i Món Rural d’Ecologistes en Acció, publicat a la Revista Ecologista, mostra com la mobilització social ha fet possible que 140 municipis tinguin cura els seus parcs i jardins sense utilitzar glifosat.
ESPAIS PÚBLICS SENSE GLIFOSAT
Les evidències sobre els danys per a la salut dels herbicides fan necessària una gestió dels espais públics lliure d’aquests tòxics. Moviments ciutadans aconsegueixen la seva prohibició desenes de municipis.
El glifosat és l’herbicida més utilitzat al món. Sota diferents marques, el 90% dels herbicides el contenen. A Espanya, no només s’utilitza massivament en agricultura i jardineria sinó, de manera normalitzada, en la gestió d’espais públics com ara parcs i jardins, solars, voreres, infraestructures de transports i cunetes.
Al març de 2015 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va classificar el glifosat com a matèria activa “probablement cancerígena” després de la publicació per part de l’Agència d’Investigació sobre el Càncer (IACR per les sigles en anglès) d’un ampli estudi que demostra que aquesta substància afavoreix l’aparició del limfoma No-Hodgkin en éssers humans i causa danys en l’ADN. En concret, els estudis publicats per 17 experts assenyalen la relació d’aquesta substància amb quatre tipus de càncer: hepàtic, ronyó, pàncrees i limfoma. A més el glifosat està vinculat amb altres efectes com els reproductius i provoca major freqüència d’avortaments i defectes de naixement, neurològics amb una major freqüència de parkinson, i hormonals, provocant alteracions endocrines, entre altres efectes en la salut.
Ciutadania en moviment
L’anunci per part de l’OMS va succeir just quan la Unió Europea estava avaluant la reautorització del glifosat per quinze anys més. En resposta, es van consolidar potents campanyes contra l’herbicida en diferents països europeus. Les campanyes s’han dirigit a sensibilitzar i informar a la població sobre els riscos del glifosat i sobre les alternatives al seu ús però també a pressionar els governs respecte al seu posicionament davant la reautorització.
Gràcies a aquests moviments ciutadans es va aconseguir una manca de suport per part dels països membres a la proposta de reautorització de l’herbicida, tot i la forta pressió exercida pel lobby d’empreses comercialitzadores encapçalat per Monsanto.
Davant la impossibilitat d’arribar a un consens per a la tornar a donar via lliure a l’herbicida, la Comissió Europea ha optat per una “extensió tècnica” de 18 mesos del permís d’ús de glifosat, condicionat a l’avaluació que realitzi l’Agència Europea de Substàncies i mescles Químiques (ECHA, per les sigles en anglès), a finals de 2017. Aquesta extensió tècnica va acompanyada d’algunes recomanacions, entre les quals figura la minimització del seu ús en zones com parcs públics i àrees de joc encara que no prohibeix el seu ús.
Entre les accions que van contribuir a frenar la reautorització de l’herbicida quinze anys més, ha jugat un interessant paper la campanya de mocions contra l’ús de glifosat en espais públics endegada per Ecologistes en Acció. A dia d’avui 140 administracions (entre municipis, diputacions i governs autonòmics) s’han compromès a gestionar els seus espais públics sense glifosat aprovant mocions que, en molts casos, inclouen mesures més ambicioses com campanyes de sensibilització dirigides a l’ús privat i reflex, al plec de prescripcions tècniques per a la contractació dels serveis de manteniment dels espais públics, d’altres restriccions en l’ús de fitosanitaris.
Per què cal gestionar la vegetació?
Parlem popularment de “mala herba” o mala herba, en referir a les plantes que creixen en llocs no desitjats i que a més la seva presència pot representar algun tipus de perjudici.
En les infraestructures públiques, els perjudicis associats a la presència de males herbes i també els associats a l’aplicació d’herbicides, són diferents que en el context agrari i, per tant, la gestió s’ha d’abordar des d’una perspectiva diferent. En concret, en el context agrari, el control de mala herba sol correspondre al perjudici econòmic que aquestes puguin ocasionar per competència amb el cultiu d’interès. En el medi urbà, però, aquest perjudici a més sol respondre a una concepció estètica, a la necessitat de millorar la visibilitat, a disminuir el risc d’incendi o al control d’insectes associats a masses vegetals.
No cal dir que aquestes qüestions són en gran mesura culturals i subjectives i, tot i que fa anys es valorava molt positivament la presència de vegetació i la protecció dels sòls amb cobertes verdes, en els últims anys, amb la proliferació de l’ús d’herbicides , la percepció que un sòl estèril és un espai net s’ha generalitzat. A dia d’avui multitud de cunetes, solars i espais urbans mostren sòls erms i compactats, incapaços de sostenir vida i probablement amb alts continguts en herbicides.
Recuperar la percepció de les cobertures vegetals i la presència de vida com a riquesa és un dels reptes que hem d’abordar i, des d’aquesta mirada, podrem proposar alternatives interessants a l’ús massiu d’herbicides. Són múltiples els estudis que assenyalen que la presència de vegetació i de biodiversitat millora la qualitat de vida de les persones.
No són males herbes
Valorar els aspectes positius de les ‘no tan males herbes’ pot ser un bon punt de partida. D’una banda, el naixement d’herbes és indicador que el sòl és viu i no conté verins. A més, la vegetació que generen ajuda a equilibrar i descontaminar l’aire i l’aigua. També les herbes protegeixen el sòl, eviten la compactació, milloren la retenció d’aigua i regulen la temperatura i són adob verd gratuït. Per tant, la presència de les ‘males herbes ajuda a millorar la fertilitat del sòl alhora que es redueix l’ús de fertilitzants.
Una altra qualitat d’aquestes conegudes com ‘males herbes’ és que poden generar cobertes vegetals molt ben adaptades al medi i amb un creixement ràpid a partir de les herbes espontànies. I el que és més important, aquestes cobertes vegetals són imprescindibles per sostenir vida, la presència és interessant també en el medi urbà per papallones, marietes, grills o ocells.
Mètodes alternatius per a la gestió de les males herbes
Les alternatives més conegudes per al control de la vegetació no desitjada sense ús d’herbicides són els mètodes mecànics, manuals i tèrmics que s’utilitzen ja àmpliament en altres països europeus per ser respectuosos amb la salut de les persones i amb el medi ambient. Aquests mètodes no-químics més tenen un major potencial en la generació d’ocupació.
Existeixen a més herbicides ‘no sintètics’ basats en diferents vinagres (àcid acètic) o en hidroxifosfatos naturals, que s’utilitzen en agricultura ecològica per ser ràpidament biodegradables i no tenen efectes significatius sobre la salut i el medi ambient.
Tot i que els mètodes anteriors són els més utilitzats, no hem de perdre de vista que el control de les males herbes en el medi urbà no ha de basar-se només en l’eliminació i sega d’herbes sinó que a més existeixen altres formes interessants de gestió relacionades amb la jardineria ecològica tals com el disseny de cobertes vegetals, l’aprofitament de les qualitats alelopáticas d’algunes plantes, les falses sembres, els encoixinats o les malles antiherbes.
Cobertes vegetals: El disseny de cobertes vegetals consisteix a establir la vegetació de manera que respongui a les nostres necessitats pel que fa a estètica, visibilitat i seguretat i la presència impedeixi o dificulti el creixement d’altres herbes no desitjades. La coberta vegetal pot establir-se a partir d’un cultiu sembrat a propòsit (per exemple, una gespa) o a partir de la selecció d’espècies espontànies abans considerades com males herbes.
Les aleopatías: La paraula al·lelopatia s’utilitza per descriure l’efecte inhibidor o supressor que exerceixen algunes plantes sobre les que neixen al seu voltant. Entre les espècies més conegudes i usades pel seu efecte alelopàtic per al control de males herbes estan el sorgo, l’alfals, el sègol i els espàrrecs.
Falses sembres: La falsa sembra pretén ‘enganyar’ a les herbes provocant la seva germinació per eliminar a continuació de forma mecànica o tèrmica quan es troben en estat de plàntula. Consisteix en preparar el llit de sembra, regar-lo tot seguit per induir la germinació de les llavors, que un cop nascudes s’eliminaran amb una escarda superficial.
Malles antiherbes, mulching i graves: Els encoixinats o mulching consisteixen en la protecció de la capa superficial del sòl mitjançant l’ús d’una coberta inert que pot ser orgànica o inorgànica. Aquests materials impedeixen que la llum arribi a terra i que germinin les plantes.
Evitar l’expansió de llavors indesitjades: És important que els fems utilitzats sempre ben compostats, ja que un bon procés de compostatge elimina totes les llavors indesitjades. Una altra precaució per evitar l’expansió de llavors d’herbes no desitjades és el control de la seva presència en llavors i plançons de les plantes que utilitzem.
Millorar el sòl per evitar herbes: Moltes males herbes apareixen com a resposta a problemes en l’estructura del sòl: els sòls compactes, freds, on l’aigua circula malament solen tenir males herbes més difícils de controlar. Per tant, un bon maneig del sòl, mitjançant la incorporació de matèria orgànica i evitant tasques que compacten, portarà com a conseqüència un maneig més senzill de les males herbes.
Més informació: Proposta d’alternatives a l’ús del glifosat per a la gestió d’espais públics urbans
– Pots comprar la revista Ecologista impresa a El tenderete
– En pdf a el Quiosco Cultural
– En format de llibre electrònic online o a iPhone, iPad, iPod Touch, Android Smartphones, Tablets i Apple Newsstand
– Butlletí de suscripció
