Coordinadora Estatal de Comercio Justo 18/11/2016
“El Comerç Just és una actitud davant la injustícia”.
Taller de Solidaridad és una de les importadores de Comerç Just creada. Distribueix roba esportiva i altres articles tèxtils elaborats a Filipines, principalment a centres educatius i equipaments esportius. La seva tasca té també un component pedagògic i de sensibilització al nostre país.
Ana Silva ens parla de tot això en aquesta entrevista.
Quan i com vau començar a treballar en Comerç Just?
La nostra relació amb el Comerç Just ve de la mà de les Serves de Sant Josep, fundadores de l’ONG Taller de Solidaritat. Elles ens posen en contacte amb petits grups de productors als quals donen suport a diferents països d’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia als quals se’ls ofereix l’oportunitat d’adaptar la seva producció als criteris de Comerç Just. D’aquesta idea, neix la importadora de Taller de Solidaritat, l’any 2008.
Quina és la situació de les treballadores del tèxtil a Filipines? Per què vau decidir treballar en aquest àmbit?
A Filipines, la deslocalització d’empreses tèxtils transnacionals en els anys 80, es va traduir en condicions de precarietat laboral per a les treballadores d’aquest sector:
Salaris baixos, llargues jornades de treball, metes de producció excessivament elevades, economia informal, manca de seguretat laboral i altres irregularitats a les que se sumen casos d’abús verbal i físic a les treballadores per part dels patrons de les fàbriques.
Les Serves de Sant Josep van ser conscients d’aquesta realitat i van voler donar resposta a aquesta situació, que també es produïen en altres sectors, com el de l’electrònica. Va ser llavors quan van fundar els Tallers de Natzaret com una alternativa de treball per a dones en situació de vulnerabilitat. Quatre dels sis tallers que es van crear són tallers tèxtils que, a més de treball, ofereixen formació i suport a les treballadores.
Com són les dones que treballen en els Tallers de Natzaret? ¿A quins problemes o situacions s’enfronten?
Algunes d’aquestes dones són joves sense recursos econòmics per poder estudiar, d’altres són dones que han tingut dificultats per trobar feina a causa de la desigualtat d’oportunitats o a la discriminació que pateixen algunes com a conseqüència de discapacitats físiques o psíquiques. Altres han estat explotades en diferents sectors de l’economia. En alguns casos es tracta de dones que han deixat a les seves famílies a les zones rurals amb l’esperança de trobar un futur millor a les ciutats. La majoria són mares de família que no tenen ingressos suficients per viure.
Ens podries parlar d’alguna treballadora en particular? Quina ha estat la seva història?
La història de Angelie exemplifica la de moltes de les seves companyes. Va créixer a Mindanao. La seva mare era costurera i el seu pare un pagès alcohòlic. Eren pobres i no podien pagar-se els estudis de la seva filla. Angelie es va traslladar a Manila molt jove per buscar-se un futur. Va treballar durant gairebé un any en una fàbrica d’exportació tèxtil. Només col·locava etiquetes. Ningú li va ensenyar a fer servir la màquina amb què feia aquesta tasca. Treballava moltes hores i rebia un petit salari.
Una de les seves àvies coneixia la tasca dels Tallers de Natzaret que en aquell moment necessitaven una costurera. Li van fer una prova, on li van demanar que cosiese una mostra. Diu que no va col·locar la cremallera on corresponia però que es va sentir orgullosa doncs va ser la primera vegada en què es va posar a prova.
Va començar a treballar al taller de Mandaluyong, on porta més de 15 anys com a responsable de producció. Diu que aquesta experiència va transformar la percepció que tenia de si mateixa.
No va poder acabar els seus estudis però se sent una persona preparada i competent.
Què aporten els Tallers de Natzaret a les treballadores? Quins canvis es produeixen en la vida d’aquestes dones quan comencen a treballar en els Tallers de Natzaret?
Les Tallers ofereixen un salari digne, de vegades, per sobre del salari mínim del país i unes condicions de treball segures on els drets socials com a vacances, permisos de maternitat i paternitat, permisos per a pares i mares amb fills dependents al seu càrrec etc, estan garantits. A més, ofereixen ajudes per a la compra d’arròs (aliment fonamental en la dieta filipina), programes d’estalvi per a la compra de medicaments, ajudes a l’habitatge, programa de beques d’estudi…
Imatge: Treballadores en un dels Tallers de Natzaret a Filipines.
Un dels últims projectes recolzats per Taller de Solidaritat va ser la construcció d’una llar d’infants al costat d’un dels tallers, perquè les mares treballadores poguessin conciliar millor la seva vida familiar.
Hi ha un bon ambient de treball, hi ha el companyerisme i es nota en l’equip.
Tot això és beneficiós per al desenvolupament laboral i personal de les treballadores, que guanyen autonomia i se senten més segures. La seva autoestima millora perquè se senten valorades.
Com va sorgir la idea de crear la marca de roba esportiva Feta amb Amor?
Els Tallers de Natzaret confeccionen uniformes escolars per a centres educatius de Filipines.
Pensem en donar-los suport a través d’una línia esportiva, la primera en Comerç Just, que els permetés contractar més persones alhora que ens servia a Espanya com a eina de sensibilització sobre drets humans, consum responsable i comerç just.
Qui són els vostres consumidors? Centres educatius? Equips esportius?
Sí, tots dos són consumidors de roba esportiva.
A més, ROBA FETA AMB AMOR compta amb un component pedagògic, que resulta interessant per als centres educatius. Quan el vam presentar a les escoles els vam explicar que les peces que oferim materialitzen els valors associats al Comerç Just i al consum responsable. Els informem sobre el funcionament actual de la gran indústria tèxtil, els parlem de la compra de les equipacions com un gest de transformació cap a una societat més crítica, solidària i compromesa.
Com està sent rebuda la vostra roba per part dels consumidors? ¿L’acollida està sent positiva?
El projecte agrada molt quan el vam presentar. Va començar com un projecte de cooperació al desenvolupament per convertir-se en un projecte de sensibilització i educació, que dóna peu a parlar sobre les desigualtats existents entre països productors i països consumidors, els drets de les persones, el consum, el moviment de comerç just, els valors associats a l’esport, a l’educació etc. Podem dir que l’acollida és bona. El col·legi Sagrada Família a Alacant porta anys col·laborant amb el projecte, comprant pols de cotó. Un altre exemple és el de Sagrada Família a Salamanca, que enguany estrenen 100 equipacions de futbol de comerç just. De tota manera, ens queda molta feina per fer pel que fa a sensibilització- comercialització.
En la nostra societat, què creus que aporta el Comerç Just?
Veig el comerç just com un procés de transformació social i econòmica, que podem impulsar a través del nostre consum, triant productes de comerç just, que respecten a les persones i al nostre entorn. És una actitud davant la injustícia.
