VSF Justicia Alimentaria Global 06/12/2016
L’efectivitat o no de l’impost a les begudes ensucrades.

Després de l’anunci del Govern d’implantar un impost sobre les begudes ensucrades, que afectarà de manera especial al sector dels refrescos, VSF Justícia Alimentària Global posa de manifest que és adequat intentar reduir el consum d’aquestes begudes encarint el preu.

No obstant això, perquè aquest impost sigui realment efectiu des d’un punt de vista de salut pública, ha de ser com a mínim del 20% sobre el cost inicial si es volen observar efectes reals en el consum, així ho recomana l’Organització Mundial de la Salut.

Javier Guzmán, director de VSF Justícia Alimentària Global, considera que si el gravamen es troba per sota del 20%, «és simplement una operació de maquillatge que no va a comportar un canvi d’hàbits i que, a la llarga, es traurà per inefectiu».

A més, la mesura hauria d’anar acompanyada d’altres que ataquin el problema en tota la seva complexitat i transversalitat. Les classes més populars són les més afectades pels problemes derivats d’una alimentació insana. Per tant, per corregir aquest biaix, aquest tipus d’impostos que penalitzen el consum de begudes ensucrades s’ha de complementar amb altres mesures fiscals que abarateixin l’alimentació sana. Per exemple, implementar un IVA del 0% per a fruites, verdures i altres aliments bàsics.

Així mateix, la mesura no contempla augmentar el gravamen als sucs de fruites envasats. Aquests sucs contenen una gran quantitat de sucre amagat en la seva composició, més enllà dels sucres presents de forma natural a la fruita. Un nèctar clàssic conté més d’un 12% de sucres i es tracta d’un producte molt consumit per la població infantil, de manera que l’impacte en salut pública seria evident.

A l’hora de plantejar-se una intervenció en els preus dels aliments, hi ha diferents objectius possibles (no excloents entre si):

1) Abaratir els preus dels aliments amb bon perfil nutricional (aliments sans) i encarir els aliments amb mal perfil nutricional (aliments insans), per al seu torn modificar el consum, afavorint l’accés a aliments sans de les classes populars i dificultant el dels insans.

2) Internalitzar els costos sanitaris derivats de l’alimentació insana, en els productes el consum excessiu els generen.

3) Actuar sobre l’ambient o entorn alimentari, enviant un senyal clar, des de les administracions, sobre l’existència d’aliments amb bon perfil nutricional i d’altres que no en tenen (això, afegit a altres mesures com un etiquetatge clar i una limitació de la publicitat de determinats aliments clarament insans per a poblacions vulnerables, és una mesura sociocultural altament efectiva).

4) Aconseguir recaptar fons que es puguin destinar a altres aspectes de la lluita contra l’epidèmia de l’alimentació insana (impulsar els sistemes alimentaris locals, campanyes educatives, costejar part de les despeses sanitàries, etc.) oa l’agricultura de proximitat, fresca, de temporada, provinent d’explotacions familiars i amb sistemes de producció sostenibles.

Els problemes de l’alimentació insana en dades

L’alimentació insana és el principal problema sanitari de l’Estat. La dieta inadequada és el factor de risc que més problemes causa en la nostra salut i és responsable del 21% de les morts evitables. Per cada dia de salut que perdem a causa del tabac, perdem 5 a causa de l’alimentació insana i els seus riscos associats. Per cada dia perdut per l’alcohol, perdem 9 per alimentació insana i per cada un que perdem per les drogues, perdem 11 per la mala dieta.

El tractament de les malalties associades a l’alimentació insana (malalties cardiovasculars, diabetis, alguns tipus de càncer, afeccions com el sobrepès o l’obesitat) s’emporta el 20% del pressupost públic de sanitat. Es tracta, per tant, d’un fenomen estructural i sistèmic, no d’una mala elecció individual. A més, en el cas de l’alimentació insana i els seus efectes sobre la salut, hi ha un clar gradient de classe social. Les classes populars són les que, amb diferència, més emmalalteixen i més consumeixen aquest tipus de dietes.

Davant d’aquesta realitat, diversos col·lectius i institucions, amb l’Organització Mundial de la Salut al capdavant, fa temps que reclamen polítiques públiques efectives que reverteixin la situació. Es poden resumir en tres:

Etiquetatge nutricional clar i en el frontal de l’envàs que permeti identificar de manera senzilla si l’aliment conté quantitats elevades de sucres afegits, sodi i greixos insalubres.

Regulació de la publicitat d’aliments insans adreçada a la població infantil.

Polítiques de preus sobre els aliments que permetin corregir el biaix de classe, amb l’objectiu d’encarir l’alimentació insana i abaratir aquells aliments amb bon perfil nutricional. Hem de recordar que el 44% de la població a l’Estat espanyol no pot seguir les recomanacions d’una dieta saludable a causa del seu cost.

L’aplicació de tot el conjunt de mesures és el que permetrà millorar l’estat de salut de la població amb relació a l’alimentació insana.

Més informació a vsf.org.es/dame-veneno