SEAE 16/12/2016
Recuperar llavors locals obliga a preservar el seu medi.
Rescatar les llavors locals està va associat tant a la cultura i saber que va fer possible el seu manteniment, com a l’entorn on es va desenvolupar i coevolucionó amb ella. L’element cultural és clau en aquest procés, afirma Federico del Capellà, Coordinador de BioRed per a la recuperació de llavors locals i el seu entorn cultural, que dóna suport al CYTED.
NP SEAE Catarroja 15/12/16. Sense l’entorn cultural on es preserva la llavor cultural, és molt difícil recuperar les llavors locals o preservar en bancs de germoplasma. En aquests dies ens visita a València Federico del Capellà, de la Universitat Politècnica de Mèrida “K Ramírez” (UPTM KR) de Veneçuela, que coordina la XARXA IBEROAMERICANA per a la recuperació de les llavors locals i el seu entorn cultural una xarxa de grups de recerca de 8 països iberoamericans (Argentina, Brasil, Colòmbia, Espanya, Mèxic, Perú, Uruguai i Veneçuela) la majoria universitats, a la qual pertany la Societat Espanyola d’Agroecologia (SEAE).
Aquesta xarxa Biorediberoamericana té com a propòsit aconseguir la col·laboració entre aquests grups de països d’Iberoamèrica, que treballen actualment a la temàtica de la recuperació de la diversitat de llavors locals, davant l’erosió genètica que amenaça l’agricultura. La particularitat de la xarxa és la importància que se li atorga a l’element cultural quan s’explora i estudien les pràctiques agrícoles. Des d’aquest punt de vista s’han d’afrontar els reptes d’una societat per a l’exploració de models agroecològics apropiats de desenvolupament sostenible.
Tenir consciència dels diversos nivells de vulnerabilitat (social, ambiental, cultural, etc.), producte del fet que combina diferents escenaris actuant alhora, implica treballar cap a una sensibilitat per afrontar els reptes com el del canvi climàtic. Això és possible amb una integració dels sabers culturals locals dels agricultors / camperols en la recerca de recuperar la diversitat biològica en l’agricultura i, en les seguretat i sobirania alimentària.
Per això, la xarxa pretén enfortir les capacitats locals, per difondre i multiplicaran les experiències que apuntin cap a la consecució d’aquests objectius que puguin fer resilients els agroecosistemes i comunitats a escala local, nacional i regional.
Federico del Capellà va visitar projectes a València, com el Banc de Llavors de l’Estació Experimental de Carcaixent, el Servei de Sanitat Vegetal de cria de control biològic de Silla, parcel·les de producció de llavor biodinàmica d’hortícoles a Llíria, el COMAV de la Universitat Politècnica de València (UPV) o el projecte Punt de Sabor de La Unió de Llauradors I Ramaders.
