Seguint els passos de l’alimentació ecològica, el desenvolupament de la cosmètica natural sorgeix més de la demanda dels consumidors que no de les propostes d’una indústria, la cosmètica, molt centrada en l’obtenció de beneficis.
Els consumidors conscienciats van començar a demanar una cosmètica que també fos respectuosa amb la salut i amb el medi ambient, i per això exigien una garantia igual a la que, des de 1992, disposen els aliments ecològics.
Així va ser com diverses entitats privades que certificaven aliments ecològics van començar a publicar i certificar sota normes que definien la cosmètica econatural. Des de llavors van proliferar moltes normes, similars entre elles, però amb algunes diferències, publicades per Ecocert, Soil Association, ICEA, etc.
Aquesta proliferació i diferenciació en el mercat ha creat certa confusió entre els consumidors, i per això, des de fa temps hi ha hagut diferents intents d’unificar criteris i oferir als consumidors una única norma. Cosmos és l’exemple més clar d’això. Alhora, s’exigia a les autoritats que donessin una definició clara i va ser llavors quan la Comissió Europea va demanar ajuda a Cosmetics Europe, l’associació europea de la indústria convencional, i aquesta va suggerir que el millor és fer-ho a través d’un grup de treball d’ISO per donar-li una projecció més internacional.
El problema és que la primera proposta sorgeix de la indústria convencional, elaborada per experts que desconeixen totalment el sector de la cosmètica econatural. Per això s’incorporen com a experts assessors algunes entitats com Cosmos i NATRUE. Però aquestes entitats no tenen vot, només el tenen els membres nacionals d’ISO.
Fins ara, només s’ha publicat la primera part de la Guia ISO 16128 que inclou les definicions. Manca desenvolupar la segona part que recollirà els criteris. Cal deixar clar que ni tan sols quan es publiqui la segona part de la ISO 16128, aquesta serà una norma que es podrà aplicar directament a la certificació de productes cosmètics; serà només la base sobre la qual es podria desenvolupar una norma aplicable en la pràctica.
D’altra banda, des del punt de vista del sector de cosmètica econatural, ja en aquesta primera part, trobem problemes de concepte molt greus. Destaquem alguns com a exemple:
– Accepta que s’utilitzin ingredients modificats genèticament perquè en alguns països es consideren naturals.
– Permet l’ús d’ingredients d’origen animal que provenen d’animals que es maten com taurons i foques quan les normes existents només permeten ingredients d’animals que no es maten per aconseguir-los, com la mel d’abelles, la lanolina de la llana o la bava de cargol.
– No inclou uns criteris específics per als perfums, amb la qual cosa els perfums sintètics es podrien utilitzar sense restricció de la mateixa manera que els perfums d’origen totalment natural.
– No inclou criteris per als conservants, per la qual cosa es podrien utilitzar conservants prohibits en totes les normes actuals de cosmètica natural i usats en la cosmètica convencional, com parabens, fenoxietanol, etc.
– Moltes de les seves normes són només recomanacions. Per exemple, recomana utilitzar dissolvents naturals o química verda en els processos d’obtenció del producte. Però no és obligatori com ho és en les normes privades actuals.
I així podríem trobar moltes altres llacunes que converteixen aquesta guia en la parent descafeïnada de les definicions que es troben en les normes ja existents. Tot i que encara no sigui una veritable norma sota la qual certificar, la intenció és que arribi a ser-ho. El problema és que ISO té força i prestigi. Entrarà al mercat, no a unificar i clarificar, sinó a competir deslleialment amb altres normes molt més estrictes i els criteris de les quals s’han desenvolupat partint realment de les bases de la producció ecològica i la “química verda”, generant molta més confusió entre els elaboradors i els consumidors, més encara si tenim en compte que la principal promotora a Espanya és la Asociación Nacional de Perfumeria i Cosmètica (Stanpa), que reuneix les empreses de cosmètica convencional.
Autora: Nuria Alonso, Directora d’Organic Assignments CB i The Organic Standard Journal (TOS)
Membre del Projecte Ecoestètica
