Ecologistes en Acció 19/01/2017
Lindà, el mapa de la vergonya.
La existencia actual de residuos del pesticida lindano, un contaminante orgánico persistente, bioacumulable, cancerígeno y disruptor endocrino en estos puntos de Europa supone una amenaza para la salud pública y el medio ambiente, además de una vergüenza para las autoridades responsables.
El lindà, isòmer gamma del hexaclorociclohexà (HCH), es va produir extensivament a la UE fins a la dècada de 1990 i es va utilitzar com a insecticida d’ampli espectre fins a 2008. Els vessaments de les antigues instal·lacions de producció i l’abocament il·legal dels seus residus (per cada tona de lindà es generaven entre 6 i 10 tones de residus tòxics) segueixen posant en perill a la població i al medi ambient.
La Convenció d’Estocolm recull tres isòmers d’HCH, inclòs el lindà, per la seva persistència en l’ambient i ràpida bioacumulació (acumulació en la cadena alimentària). A més, el lindà ha estat clasificat como cancerigen per als éssers humans, per l’Agència Internacional d’Investigació contra el Càncer (IARC per les sigles en anglès), ja que hi ha suficient evidència en humans que el relaciona amb el limfoma no-Hodgkin. També és un contaminant hormonal o disruptor endocrí, és a dir, afecta el sistema hormonal d’humans i animals causant efectes adversos en la salut.
Malgrat la seva elevada toxicitat, la població espanyola s’exposa als residus de lindà i els seus isòmers, als clorobencenos i les dioxines que encara romanen a terra, aigua i aire dels llocs en què es van dipositar els residus de la producció o en què hi va haver abocaments accidentals:
1. País Basc: Inquinosa i Bilbao Chemicals, dues empreses situades a Asua i Barakaldo, van produir un total de 82.000 tones de residus que van dipositar il·legalment en almenys 36 localitzacions, contaminant 410 hectàrees. Encara que part dels residus estan sent gestionats encara es produeixen episodis de contaminació d’aigües, com les aigües de l’embassament de Oiola, que proveïa fins a 2014 a la població barakaldesa.
2. Galícia: La farmacèutica Zeltia va produir lindà al costat de DDT (un altre insecticida prohibit en l’actualitat) en Oporriño, Pontevedra, on van dipositar 1.000 tones de residus que s’han anat disseminant gràcies a la construcció d’habitatges, un carril bici i anivellaments de terreny. Encara hi elevades concentracions del tòxic a terra i aigua subterrània d’aquesta àrea.
3. Aragó: Des de 1975 a 1988 l’empresa Inquinosa va produir lindà a la seva fàbrica de Sabiñánigo, a la vora del riu Gállego i va generar entre 115.000 i 160.000 tones de residu que va dipositar en dos abocadors (Sardas i Bailín). En no estar adequadament preparats, els abocadors són focus habituals de contaminació de la mateixa manera que la pròpia fàbrica encara sense desmantellar, on queden uns 90.000 m3 de sòl contaminat.
4. Castella Lleó: El 1988, 70 tones de residus de la fàbrica de Barakaldo van ser dipositats il·legalment en una mina abandonada de Borobia (Soria). Tot i que les queixes de les i els veïns van obligar a l’empresa a la recollida dels residus, el 2013 les aigües a l’entrada de la mina seguien contaminades. També es van realitzar abocaments il·legals, de 360 tones, en Cabria (Aguilar de Campo, Palència) tot i que en aquest cas les autoritats descontaminaron el lloc.
5. Navarra: Inquinosa i Bilbao Chemicals també van dipositar residus a Viana i Iguzkiza.
A més, les plantes de producció se situaven sovint prop de rius, com a Sabiñánigo i Vitòria, per la qual cosa la contaminació ha arribat al riu Ebre, contribuint a l’actual Ebre estrogenitzat.
Tots aquests punts d’abocaments, focus i incidents apareixen en l’estudi presentat per la Comissió de Peticions del Parlament Europeu al novembre de 2016 gràcies a l’petició d’Ecologistes en Acció i Esquerra Unida, que han portat el problema de l’lindà a les autoritats europees.
Aquesta contaminació pot suposar una exposició crònica de la població a través de l’aigua, l’aire i fins i tot els aliments. Així ho deixa clar l’informe Directo a tus hormonas d’Ecologistes en Acció, que va trobar residus d’HCH en aliments d’origen animal, acumulat en el greix dels animals exposats a la contaminació ambiental
Esperem que el pas donat pel Parlamente Europeu activi una política europea que identifiqui i descontamine (o, si s’escau neutralitzi o aïlli) els abocaments i dipòsits de lindà, independentment que el lindà es trobi en l’aigua o a terra.
Per a més informació, aconsellem la lectura del estudi de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu.
Font: Ecologistes en Acció – Blog Libres de Contaminantes Hormonales
