Greenpeace 21/01/2017
Insecticides usats a Europa suposen més risc per a les abelles i altres espècies del que es pensava.
Greenpeace ha mostrat mitjançant un informe la urgència d’eliminar els insecticides neonicotinoides, ja que amenacen abelles i a moltes altres espècies.
L’organització ha instat la Comissió Europea a prohibir totalment aquestes substàncies. El 70% dels principals cultius de l’agricultura espanyola depenen de la pol·linització per insectes.
Els insecticides neonicotinoides plantegen seriosos riscos, més grans del que es pensava, i no només per a les abelles mel·líferes, com ja se sabia, sinó també per a moltes altres espècies. Són les principals conclusions extretes de l’informe “El riesgo medioambiental de los insecticidas neonicotinoides” que acaba de publicar Greenpeace, basant-se en la revisió científica d’investigacions publicades a nivell global des de 2013.
L’anàlisi, realitzat per científics de la Universitat de Sussex (Regne Unit), va examinar les noves dades de centenars d’estudis publicats des de l’adopció en 2013 d’una prohibició parcial a la UE per a tres insecticides neonicotinoides: clotianidina, imidacloprid i tiametoxam. Els científics han trobat riscos per a les abelles mel·líferes (les que produeixen mel), els borinots, les papallones i els insectes aquàtics, amb el possible efecte dòmino a través de la cadena alimentària. Basant-se en les noves troballes, Greenpeace insta la Comissió Europea a prohibir totalment aquests insecticides neonicotinoides, que des de 2013 tenen una prohibició només parcial i promoure alternatives ecològiques.
“L’evidència que els insecticides neonicotinoides estan contribuint a la disminució de les abelles silvestres i l’agreujament dels problemes de salut de les abelles mel·líferes és més fort que quan es va aprovar la prohibició parcial a la UE. A més ara podem demostrar que a part de les abelles, els neonicotinoides poden vincular-se de manera plausible a la disminució de les poblacions de papallones, aus i insectes aquàtics. Donada l’evidència d’un dany ambiental tan generalitzat, semblaria prudent ampliar l’abast de l’actual restricció europea”, ha afirmat Dave Goulson, professor de biologia, expert europeu en ecologia dels borinots i un dels autors de l’informe.
El director de política agrícola de la UE de Greenpeace, Marc Contiero, ha afegit: “Quant més mal cal provocar abans que la UE prohibeixi totalment aquests insecticides? La ciència demostra clarament que els neonicotinoides són persistents i omnipresents en el medi ambient , no només en els camps agrícoles. Aquestes substàncies es troben freqüentment en sòls, cursos d’aigua i flors silvestres. Hem de fer desaparèixer dels nostres camps i del medi ambient les potents neurotoxines com els neonicotinoides”.
Els pol·linitzadors i altres espècies beneficioses amenaçades pels neonicotinoides són vitals per a l’equilibri ecològic i la producció alimentària. Un estudi realitzat per Greenpeace el 2014 va calcular que a Espanya el 70% dels principals cultius depèn de la pol·linització per insectes. A més, va determinar també que aquest tipus de pol·linització suposa per a l’agricultura espanyola més de 2.400 milions d’euros anuals (a nivell mundial suposa 265.000 milions d’euros anuals i per a Europa 22.000 milions anuals).
“Espanya, líder europeu en producció agrícola i també en producció de mel i pol·len, ha de ser un dels principals interessats en protegir les abelles i altres pol·linitzadors bé com a promoure decididament les alternatives ecològiques. Només aquestes fomenten la biodiversitat i garanteixen una producció alimentària avui i en el futur”, ha conclòs Luís Ferreirim, responsable d’agricultura de Greenpeace Espanya.
L’informe publicat avui confirma que els neonicotinoides plantegen riscos significatius per a moltes espècies, com les papallones presents en els camps de cultiu, escarabats, insectes aquàtics i fins i tot aus com pardals i perdius. Els insectes aquàtics s’exposen com a resultat de la lixiviació de neonicotinoides dels sòls agrícoles, provinents de les sembradores i les fumigacions, bé com dels sistemes d’aigua dels hivernacles.
Informació de context:
La Unió Europea va restringir determinats usos de la clotianidina, el imidacloprid i el tiametoxam al maig de 2013, i es va posar en marxa l’1 de desembre del mateix any, basant-se en les avaluacions de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, per les sigles en anglès), que va concloure llavors que aquests insecticides eren perjudicials per a les abelles. Com a part de la decisió d’introduir una prohibició parcial, la UE va exigir que els productors d’aquestes substàncies presentessin més informació sobre aspectes per als quals l’EFSA no va poder concloure la seva avaluació. Basant-se en els estudis de la indústria, l’EFSA va confirmar al novembre de 2016 que tots els usos autoritzats de l’imidacloprid i de la clotianidina representen un alt risc per a les abelles, o que un risc elevat no pot ser exclòs. En el cas del tiametoxam, Syngenta no va lliurar els estudis addicionals necessaris per recolzar una aprovació de la UE.
Font: Greenpeace – www.greenpeace.org
