La vida és millor per a milions de gallines des que s’identifiquen els seus ous amb números segons se les tracta i amb quins aliments se les cria. L’elecció està ja en mans del consumidor que, ben informat, pot decidir si gastar uns cèntims més li surt car o no, si li interessa la seva salut i la de la seva família; si li preocupa el tracte que reben els animals.
La informació és vital i el dret a ella ha de ser exigit. Els consumidors de productes ecològics ja estem habituats a les etiquetes més clares i millor informades ja que les certificadores de producció ecològica o orgànica són estrictes i han de ser-ho, però en el gran mercat alimentari en general, l’omissió o l’engany han estat en moltes ocasions flagrants. Amb la normativa europea s’han anat establint obligacions a seguir per productors i envasadors.
Els canvis que ja hem notat en la millor informació de molts productes d’alimentació són fruit de l’aplicació d’aquesta nova normativa europea 1169/2011 que s’aplica des de desembre de 2014 i que s’amplia a partir de desembre de 2016 en proporcionar també informació nutricional de forma obligatòria. La mida de la lletra de tot l’etiquetatge passa a estar regulat amb una mida mínima llegible. Com important novetat s’han d’incloure els ingredients al·lèrgens presents en el producte en color destacat. Les etiquetes han d’informar al consumidor d’importants aspectes relatius al producte que faran que s’esculli un o altre segons les necessitats de cadascú.
Quins són aquests aspectes?
–Composició dels aliments. Llista d’ingredients ordenats de major a menor pes; el grau alcohòlic; si prové d’OMG Organismes Modificats Genèticament; la quantitat neta de producte en volum o pes.
–Característiques nutricionals. Valor energètic; proteïnes; hidrats de carboni (sucres i midons); greixos (saturats o poliinsaturats o monoinsaturats); fibra; sal; vitamines i minerals.
–Informació per a al·lèrgics, celíacs i altres. S’obliga a indicar clarament a l’etiqueta els 14 ingredients alimentaris descrits com a possibles al·lèrgens, entre ells la llet, els ous, el blat i el peix.
–Condicions de conservació. Data de caducitat o de consum preferent. Aquest apartat inclou les instruccions de conservació per garantir que el producte arribi a la data indicada.
–Distintius d’origen i qualitat. Indicació geogràfica protegida o denominació d’origen protegida. La qualitat superior a altres productes s’indica a través d’entitats certificadores. Aquí entraria la garantia de producció ecològica que certifica que la producció ha seguit unes normes europees i no presenta residus de productes de síntesi química, respectuosos amb el medi ambient i el benestar animal.
–Naturalesa i origen. Aquí és on s’ha de mostrar qui i on estan situats el fabricant o l’envasador o el venedor responsable inscrit a la Unió Europea.
A més s’ha d’informar sempre en l’etiqueta de la presència de nano materials, dates de congelació, en el cas de productes congelats, de si la peça que es ven és un conglomerat de diverses altres peces a les que se’ls ha donat una forma final determinada, si hi ha aigua afegida, etc.
Al productor o envasador se li presenta en moltes ocasions un problema d’espai, però la transparència val l’esforç en mostrar tota la informació clarament.
Els aliments sense envasar destinats a col·lectivitats també seran més controlats amb obligatorietat d’indicar els al·lèrgens, per exemple els productes destinats a la restauració, per a això l’Agència Espanyola de Consum Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN) ha elaborat un projecte de Reial Decret que es troba en fase de tramitació.
En fi, tots els avenços en regular la informació obligatòria de les etiquetes dels aliments és benvinguda i segur que a més d’informar-nos ens forma i ens fa pensar si necessitem sucres o additius que donin color a una sopa per exemple, o si preferim escollir entre els productes honestos i nutritius, sempre que puguem de producció ecològica. Per la nostra salut i la del planeta.
Autora: Montse Mulé, Redactora, Eco-Animalista
Bio Eco Actual Febrer 2017
