Conegudes com “Medicina alternativa”, “Teràpies complementàries”, o segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut) “Medicina tradicional i complementària (MTC)”, les Teràpies Naturals, que formen part de la nostra societat des de temps ancestrals, estan cada vegada més en auge.
Encara que la seva regulació (o falta de regulació) i la seva denominació variï d’uns països a uns altres, el fet és que hi ha una demanda social evident que té a veure amb retornar a una vida més saludable i natural que torni a connectar-nos amb aquesta visió holística de que som un tot en el qual no es pot separar el físic, el psíquic, el mental, el social i l’espiritual, perquè tot està interrelacionat.
En un planeta cada vegada més desigual i malalt (escalfament global, extinció d’espècies, contaminació atmosfèrica, esgotament dels recursos energètics, alimentació processada … i tants altres temes dels què anem parlant aquí a Bio Eco Actual), és molt lògic acceptar que resulta difícil estar sa en un entorn tan degradat. D’altra banda, el ritme de vida actual amb les imposicions socials que assumim, condueixen al fet que la nostra part mental i social, estigui cada vegada més separada de les nostres necessitats emocionals i espirituals. Aquesta dicotomia es manifesta moltes vegades en forma d’estrès que afebleix el nostre sistema immunològic i propicia l’aparició de la malaltia. D’aquí que hi hagi un intent per recuperar les regnes de la nostra salut amb el major consum de productes ecològics i buscant les causes i orígens de les nostres malalties de manera més integral i alhora, menys invasiva, potenciant la prevenció i un estil de vida més saludable .
En aquesta nova secció anirem aproximant i aprofundint una mica més en totes aquestes teràpies i en les eines que aquestes fan servir per recuperar l’equilibri en cas de malaltia i per prevenir i potenciar el poder curatiu de la natura.
Salut i malaltia, els dos pols d’un mateix procés
La pròpia definició de salut proposta el 1946 per l’OMS com “estat de complet benestar físic, psicològic i social”, dóna una visió d’aquesta que va més enllà del merament físic. No obstant això, aquest concepte de salut, dista en moltes ocasions de l’abordatge de la medicina al·lopàtica actual, que se centra més en la malaltia o en un òrgan que en el malalt i en tot un sistema. Per al Naturisme (del que arrenquen aquestes teràpies naturals), la salut i la malaltia són dos pols d’un mateix procés biològic en el qual la malaltia suposa un intent d’adaptació per recuperar l’equilibri de l’organisme i els símptomes són l’expressió d’aquesta recerca de l’equilibri.
La medicina al·lopàtica actual ha derivat, però, en la recerca d’eradicar els símptomes a través de fàrmacs (amb la clara influència de la omnipotent indústria farmacèutica que s’alimenta de malalties i malalts). Per a molts es tracta de recuperar els orígens de la medicina i abraçar els avenços de la ciència i per tant, no és qüestió de descartar sinó més aviat d’integrar, d’aquí el concepte de medicina integrativa que ja s’està duent a terme en molts països i que pretén tenir el major nombre d’opcions per prevenir, guarir o alleujar les malalties que ens afecten, evitant en la mesura del possible els efectes secundaris i les contraindicacions.
Suïssa sufraga les teràpies naturals i a Espanya continua el buit legal
Països com Alemanya, Suïssa, Àustria, Regne Unit, Itàlia, Estats Units, etc…, estan apostant per aquesta medicina integrativa i integrant les teràpies naturals en els seus Sistemes Nacionals de Salut. A Suïssa, per exemple, les medicines complementàries estan sufragades per l’estat des del 2012.
Segons l’estudi Cambrella, realitzat entre 2010 i 2103 amb setze universitats europees en dotze països i finançat per la Comissió Europea, “el 67% de la població utilitza medicines complementàries però la informació a l’hora de triar el més adequat és insuficient”. La Unió Europea proposa un full de ruta per al 2020 per tal de donar una informació clara sobre medicines complementàries existents, i la seguretat, eficàcia i cost de cadascuna d’elles.
Segons el document L’Estratègia de l’OMS sobre Medicina Tradicional 2014-2020, més de 100 milions d’europeus utilitzen actualment la Medicina Tradicional i Complementària; una cinquena part recorre regularment a ella, i una proporció semblant s’estima més atenció sanitària que inclogui la MTC.
Al nostre país les dades són menys recents. El 2008, l’Observatori de les Teràpies Naturals, va donar a conèixer el primer estudi sobre “l’ús i consum de les Teràpies naturals a Espanya”. Segons aquest estudi, el 95,4% de la població espanyola coneix alguna teràpia natural, un de cada quatre espanyols n’ha utilitzat alguna i amb un grau de satisfacció que gairebé frega el 100%.
D’altra banda, segons les dades de què disposa l’Associació dels Professionals i Autònoms de les Teràpies Naturals (COFENAT), uns 300.000 ciutadans espanyols fan servir diàriament Teràpies Naturals i contrastats amb dades de la Unió de Professionals i Treballadors Autònoms (UPTA), a Espanya existirien actualment més de 80.000 professionals que tributen sota l’epígraf de naturòpata, acupuntor i altres tècniques parasanitàries. Tot i així, les teràpies naturals no estan regulades a Espanya i la formació no està reglada.
La Naturopatia, l’Osteopatia, la Homeopatia i la Medicina Tradicional Xinesa són les quatre àrees més importants de les Teràpies Naturals. En propers números anirem aprofundint en cadascuna d’elles, en les seves eines i en el seu abordatge de la malaltia.
Tenim dret a una vida saludable i també a triar la nostra forma de sanar-nos però tenim també la responsabilitat de prendre consciència i viure més saludablement replantejant la nostra forma de menjar, de relacionar-nos, de cuidar el nostre entorn… perquè al triar millorar la nostra salut, millorem també la de tot el planeta.
Autora: Marta Gandarillas, Periodista
Bio Eco Actual Febrer 2017
