Amigos de la Tierra 04/03/2017
Els mercats financers i l’oli de palma: els diners darrere d’una indústria en expansió.
Zamzarmi encara recorda quan els vermells fruits que donen els seus palmells es venien a un preu de tres a quatre vegades més elevat al d’avui, fa tot just cinc anys. “Abans es pagava molt més per l’oli de palma, però des de fa anys el preu és molt baix”, assegura aquest camperol indonesi.
Zamzarmi, un petit propietari que té una plantació de tres hectàrees a la província de Riau, a l’illa indonèsia de Sumatra, sap que també hi va haver temps pitjors i que fa tres lustres l’oli de palma es pagava a la meitat del preu actual.
Els preus de l’oli de palma són inestables i pateixen enormes fluctuacions
La línia dels preus internacionals de l’oli de palma durant els últims deu anys sembla una muntanya russa en què les pujades i baixades són sovint pronunciades. En 2004, aquesta matèria primera que suposa un terç de l’oli que es consumeix mundialment i que s’utilitza principalment en alimentació i cosmètica, es pagava a la borsa de Malàisia, el principal punt de compravenda dels títols d’oli de palma, a menys de 400 $ nord-americans per tona mètrica. Al febrer de 2011, l’oli de palma fregava els 1250 dòlars per tona, el seu rècord històric. L’última dada registrat per novembre de 2016 se situava en 755 $, gairebé 200 dòlars més que els preus que es pagaven a principis d’any.
La teoria econòmica liberal clàssica diu que els preus es formen de manera senzilla en el punt de confluència entre el preu pel qual el productor està disposat a vendre la seva mercaderia i el client, a comprar-la. És, a primera vista, un escenari en el qual els elements que entren en joc estan directament relacionats: el cost de les matèries primeres, la dificultat per fabricar el producte, les condicions climàtiques en el cas de les matèries primeres agrícoles, els gustos del consumidor o els productes substitutius, entre d’altres. És un escenari complex, però relativament tangible.
La realitat és, però, molt més complexa. Aquesta línia de la muntanya russa és tan sols un dels factors que influeixen en el preu que cobra Zamzarmi per la seva matèria primera. A les condicions climàtiques, la competència d’altres plantacions en el seu propi país o a milers de quilòmetres o l’especulació, s’afegeix l’acció de nombrosos actors, des de governs a inversors privats o organitzacions internacionals que també modifiquen el que es paga pel popular oli. “És molt difícil preveure despeses i ingressos”, diu Zanzarmi. Al maig, quan Zanzarmi va ser entrevistat, cobrava 1.500 rupies indonèsies (11 cèntims d’euro) per quilo de fruit. Cada mes treu una mitjana de 5 tones en els seus tres hectàrees, per les quals cobra 750.000 rupies (534 euros). No obstant això, a la incertesa del preu de l’oli de palma se suma l’import canviant dels pesticides i fertilitzants que necessita per a la seva plantació. El balanç final del que guanyarà a final de mes mai està clar.
Però, igual que en altres sectors agrícoles, els mercats financers tenen cada vegada un paper més important en la indústria. Una dada ho exemplifica. Tan sols a la Borsa de Malàisia es compren i venen títols d’oli cru de palma per valor d’uns 250 milions de tones, és a dir, unes 5 vegades el valor real de la producció mundial d’aquesta matèria primera. El 2015, el president del mercat de valors malaisi calculava que la xifra augmentaria als 310 milions de tones.
Hi ha, però, pocs estudis sobre l’impacte real dels mercats financers en els preus finals d’aquesta matèria primera. La financiarització general de les matèries primeres, però, ha estat sovint relacionada amb una major volatilitat dels preus a causa de l’especulació que busquen els inversors. Oxfam el defineix així: “El comerç de totes les matèries primeres està caracteritzat per un alt nivell de risc. Un bon nombre de factors – desastres naturals, males collites, canvis polítics o econòmics – poden afectar els preus de les matèries primeres, el que pot tenir impactes al llarg de la cadena de producció. Mentre que els preus poden canviar ràpidament, els agents negocien amb un subministrament que és voluminós, car d’emmagatzemar i recol·lectat només en certs períodes de l’any. Els preus són resultat de la mateixa manera de l’oferta i la demanda anticipades com de les condicions existents”.
L’oli de palma és, però, alguna cosa especial. Les grans palmeres olieres triguen entre 3 i 4 anys a donar els seus primers fruits i es mantenen productives durant almenys 20 anys més. “Les plantacions de palma són apostes de tota una generació familiar, de vegades fins i tot de diverses”, assegura Johan Verbug, assessor sobre cadenes de producció en favor dels pobres (advisor on Pro-Poor Value Chains) d’Oxfam. La producció és així poc flexible, el que pot portar a una major volatilitat dels preus. D’altra banda, tot i que l’oli de palma és el favorit de bona part de la indústria, per la seva versatilitat i baix preu, es pot substituir fàcilment, especialment per soja. Durant els últims anys, amb l’impuls de l’ús de l’oli de palma com a biocombustible s’ha afegit una nova variable: el també fluctuant preu del petroli.
L’oli de palma està relacionat amb la desforestació, l’acaparament de terres i l’explotació laboral
El paper del sector financer en la indústria de l’oli de palma va més enllà de les pèrdues o beneficis que puguin obtenir els inversors o, fins i tot, el preu que finalment vagi a cobrar Zamzarmi. Embolicada en nombrosos escàndols des de fa dècades, la indústria de l’oli de palma ha estat relacionada amb desforestació, expropiacions de terres i greus abusos dels drets laborals, entre altres. Aquestes finances són un element clau per donar forma a la indústria i orientar les inversions cap a empreses més o menys respectuoses amb el medi ambient o els drets humans, com ja s’han adonat nombroses organitzacions i consumidors. Però seguir el rastre de les inversions fins al final de la cadena no és senzill.
“Les opaques i complexes cadenes de valor del sector de l’oli de palma poden aïllar els inversors de la percepció dels impactes i riscos socials i ètics de les seves inversions”, assegura Amigos de la Tierra a un informe publicat el juny de 2016. Un complex panorama en què milers d’actors empenyen a milions d’adreces diferents convertint a aquesta indústria en un sector volàtil i incert.
Aquest treball pretén analitzar de forma simplificada les diferents forces financeres que modelen en bona part la indústria de l’oli palma. És, però, important entendre primer les tendències generals cap a la financiarització de les indústries agrícoles, dins de la qual s’emmarca la pròpia financiarització creixent de l’oli de palma. Per això, analitzem en aquests dos capítols ambdues realitats:
– Els mercats financers i el palmell d’oli (I): Quan la naturalesa es converteix en mercaderia
– Els mercats financers i el palmell d’oli (II): Una indústria modelada pels inversors
Aquests articles són fruit de la col·laboració entre Carro de Combate iAmigos de la Tierra.
Font: Amigos de la Tierra – www.tierra.org
