Justícia Alimentària Global 07/03/2017
AvenaCol, el monstre de les galetes.
El circ de la publicitat alimentària no deixa de sorprendre i cada dia ens trobem amb productes que, o bé no són el que semblen, o bé es venen com a saludables quan en realitat no ho són.
Aquest primer anàlisi de les galetes AvenaCol compleix els dos requisits i per aquest motiu l’hem escollit per donar començament a una sèrie d’articles que, sota el paraigua de «la gran estafa alimentària», té com a objectiu denunciar que actualment es publiciten i es venen productes alimentaris clarament perjudicials per a la salut.
Les galetes AvenaCol s’anuncien com beneficioses per reduir el colesterol i utilitzen com a reclam de venda les propietats beneficioses de l’betaglucà, un element present en la civada. Però realment aquest tipus de galeta processada pot tenir algun benefici per a la salut? Clarament, no. L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) considera que perquè el betaglucà pugui contribuir al manteniment dels nivells normals de colesterol en sang, s’ha de consumir com a mínim 3 grams al dia. Les galetes AvenaCol només contenen 2,2 grams de betaglucà per 100 grams de galetes. Així doncs, per obtenir els beneficis del betaglucà, s’haurien de consumir 150 grams de galetes o, el que és el mateix, 18 galetes. Quins efectes tindria per a la salut el consum de 18 galetes?
Els productes processats solen ser una bomba de sucre, sal i greixos. Aquestes galetes també ho són. D’aquí el sentit que puguin vendre com un producte que ajuda a reduir el colesterol. Si s’analitza el perfil nutricional del producte, i tenint en compte les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), les dades parlen per si sols: 18 galetes contenen 31 g de sucre (uns 4 sobres), tot i que l’OMS considera que una persona adulta pot consumir un màxim de 25 g de sucre al dia.
El consum de 150 g de galetes suposaria, a més, el 40% de la ingesta màxima recomanada en un dia de greixos saturats (6 g) i 1 g de sal, el 20% de la ingesta màxima recomanada també en un dia. Cal assenyalar que poden atribuir-se a l’alimentació insana (alta en sucre, sal i greix) entre un 40-55% de les malalties cardiovasculars, un 45% dels casos de diabetis i entre un 30-40% d’alguns tipus de càncer, com el d’estómac o còlon. Això vol dir que tractar d’obtenir betaglucà d’una font alimentària com les galetes industrials no només és ineficaç, sinó que també pot ser perjudicial per a la salut perquè és una forma de carregar l’organisme amb un excés de sucre, greix i sal.
La Fundació Espanyola del Cor
L’anàlisi nutricional del producte no és el més sorprenent. El més escandalós és que un producte amb aquestes característiques estigui reconegut per la Fundació Espanyola del Cor. Com és possible? Després de la fundació es troba una sèrie de socis estratègics que li dóna suport, com Campofrío, Danone o Coca-Cola. Per a la indústria, això suposa una estratègia perfecta, ja que és la millor manera de que la societat cregui que si el producte té un aval mèdic, serà, com a mínim, bo.
Etiquetatge semàfor
Una de les fortes demandes de la campanya Dóna’m Verí ha estat establir uns perfils nutricionals clarament diferenciats, tal com recomana l’OMS. Això permetria distingir fàcilment els aliments insans dels que no ho són i poder establir un etiquetatge clar perquè es pugui visualitzar de manera evident si es tracta d’un producte saludable o no. En aquest cas, si les galetes AvenaCol tinguessin un etiquetatge semàfor
-utilitzat ja en països com Anglaterra-, podria distingir-se clarament que no tenen un bon perfil nutricional i, per tant, no són saludables. Aquest producte tindria marcades els greixos, els greixos suturades i la sal de color taronja fosc i el sucre, de color vermell.
Què demanem?
Aquesta situació és evitable. Però de res serveixen les campanyes educatives recomanant una dieta saludable, i tampoc resulten útils els acords voluntaris de la indústria, l’objectiu és fer veure que s’estan prenent mesures mentre, en realitat, res canvia. En aquest tema ens juguem molt, perquè no ens trobem davant d’un problema individual. Les causes són estructurals i calen polítiques públiques encaminades a reduir el consum d’aliments processats, anteposant la salut de la població als interessos de la gran indústria alimentària.
A més d’un etiquetatge clar per a tots els productes alimentaris que permeti diferenciar clarament els aliments que poden considerar-se insans, cal un control efectiu de la publicitat alimentària i una política impositiva per modificar els hàbits de consum: aplicar un tipus impositiu alt als productes insans i facilitar l’accés a una alimentació saludable.
Font: VSF Justícia Alimentària Global – www.vsf.org.es
Campanya Dame Veneno
