La patata o papa (Solanum tuberosum) és una planta pertanyent a la família de les solanàcies originària del Sud del continent americà. Curiosament, pertany a la mateixa família que el tabac. Avui és conreada a tot món pels seus tubercles comestibles i s’ha convertit en un aliment bàsic en la majoria de països.
Actualment, encara que està molt present en la dieta de tot el món, on més es consumeix és a Europa Central i de l’Est, amb un consum mitjà per càpita de 94 kg anuals.
T’imagines cuinar sense patates, ni tomàquets, ni pebrots, ni mongetes, ni blat de moro? És a dir, la nostra cuina tradicional sense gaspatxo ni truita de patates? I t’imagines viure sense l’irresistible xocolata? L’arribada dels primers europeus al Nou Món també va comportar una gran revolució gastronòmica. La incorporació de noves plantes originàries del continent americà als cultius per a la subsistència dels europeus va millorar de forma espectacular la qualitat de l’alimentació. Gran varietat de cultius originaris d’Amèrica es van adaptar extraordinàriament bé a la climatologia mediterrània, enriquint el que avui definim com el nostre patrimoni culinari.
La patata va ser domesticada per primera vegada entre els anys 8000 i 5000 aC. a l’altiplà andí, en els primitius assentaments humans que van desenvolupar la cultura Tiahuanaco, a la conca del llac Titicaca. Aquests pobles oriünds dels Andes van conrear moltes varietats de patates durant segles, abans de l’arribada dels primers espanyols. El calendari Cayambi culminava amb el temps de collita d’aquest tubercle, les virtuts nutricionals del qual, l’havien convertit en un aliment essencial.
Les patates van començar a ser importades del Perú a Europa a partir del segle XVI. Des d’Espanya, es van introduir a la resta del Vell Continent. No obstant això, d’entrada no van comptar amb una bona acceptació. A l’Europa dels segles XVI i XVII va sorgir una controvèrsia sobre el consum de patata com a aliment. Van haver de passar diverses generacions, uns 150 anys, fins a esdevenir una font d’aliment bàsic per a les poblacions europees. Considerades una raresa botànica, van brollar molts prejudicis i falses creences sobre la seva toxicitat, ja que en un principi els europeus van consumir els seus fruits (no comestibles) en lloc de les seves arrels, la qual cosa va causar forts mals de panxa i enverinaments … El consum es va començar a generalitzar entre les classes més pobres arran de l’aparició de l’epidèmia que va acabar amb la majoria dels castanyers d’Europa. Abans de la patata, la castanya va ser un dels aliments bàsics per a la supervivència de la pagesia.
Ja que la patata és una font excel·lent d’hidrats de carboni, el seu rendiment agrícola és més gran que el dels cereals i, a més, la seva preparació és molt més senzilla, va esdevenir un aliment bàsic per a les classes humils, sobretot a partir del segle XIX amb el naixement del proletariat urbà. Per als habitants de les ciutats, les fruites i les verdures eren pràcticament inassequibles. Les patates els aportaven, a més de les calories necessàries, oligoelements i vitamines que cap altre aliment al seu abast els podia proporcionar.
El consum de patata ha determinat el transcurs de la Història Contemporània d’Irlanda. Va ser introduïda a principis del segle XVII en aquesta illa tan castigada per la pobresa i les crisis agrícoles. Els animals salvatges i el bestiar no causaven cap mal a la planta, que a més es podia conrear en sòls pedregosos i vessants dels turons.
Autora: Helena Escoda Casas, Llicenciada en Història (UAB)
Bio Eco Actual
