maizogm eu 26 03 approval

Amigos de la Tierra 24/03/2017
Un Comitè d’apel·lació decidirà dilluns si aprovar nous tipus de blat de moro transgènic rebutjats pel Parlament Europeu.

El proper dilluns 27 de març, un Comitè d’apel·lació decidirà si s’aproven els nous tipus de blat de moro transgènic, BT11 i 1507, rebutjats per la majoria d’Estats membre.

El passat 27 de gener es sotmetia a votació per part dels Estats membre l’autorització d’aquests dos nous tipus de blat de moro transgènic i la reautorització del blat de moro MON810, l’únic transgènic conreat comercialment a la UE – fonamentalment a Espanya. Una majoria del Parlament Europeu ja havia votat en contra d’aquestes autoritzacions el passat mes d’octubre. En no obtenir-se una majoria qualificada a favor ni en contra de l’aprovació de cap dels tres la decisió es va posposar fins a la primavera, sent la data escollida el proper dilluns 27 de març.

Amigos de la Tierra, juntament amb Ecologistes en AccióGreenpeace, Red de Semillas i Plataforma Andalucía Libre de Transgénicos, hem sol·licitat al Govern que voti en contra de les propostes de la Comissió d’autoritzar el blat de moro 1507 i el Bt11 i de reautorizar el blat de moro MON810, tal com ha recomanat el Parlament Europeu.

Els tres tipus de blat de moro comparteixen la mateixa característica: ser capaços de produir una toxina insecticida. Això es deu a la inserció d’un gen procedent d’un bacteri del sòl, Bacillus thuringiensis. A més, el blat de moro 1507 té un gen marcador que li permet resistir l’aplicació de l’herbicida glufosinat d’amoni.

Les sol·licituds per a l’aprovació del blat de moro Bt11 i la del 1507 van ser presentades per primera vegada fa més de quinze anys. El blat de moro MON810 porta conreant a Espanya des de l’any 2003, encara que el cultiu de blat de moro transgènic es va iniciar el 1998 amb l’aprovació del blat de moro Bt176, retirat el 2005 pels riscos per a la salut humana derivats de la presència d’un gen marcador de resistència a l’ampicil·lina.

El blat de moro transgènic no és més productiu

Les varietats de blat de moro obtingudes mitjançant millora convencional han avançat considerablement des de llavors, i els tècnics del Govern d’Aragó – la regió amb més presència de blat de moro transgènic – porten diversos anys seguits alertant que el blat de moro convencional està produint més que el blat de moro transgènic i que el trepant – la plaga del blat de moro que hauria de combatre el blat de moro transgènic – no ve causant en els últims anys danys rellevants. És per això que qüestionen la necessitat de seguir-conreant.

Els insecticides derivats del bacteri Bacillusthuringiensisse s’han utilitzat durant anys en la lluita contra determinades plagues, tant en agricultura convencional com a ecològica. No obstant això, es tracta d’aplicacions puntuals en determinats moments del cicle de cultiu. Amb la utilització de plantes que produeixen el seu propi insecticida la presència de la toxina és constant, el que permet a les plagues evolucionar més ràpid per resistir, disminuint la seva efectivitat: aquesta pèrdua d’efectivitat no només afectarà els agricultors que han decidit conrear transgènics, sinó també als que conreen blat de moro no transgènic i ecològic. Aquest problema, que encara no ha començat a manifestar-se en la península, sí que està afectant a altres zones del globus en què s’han estès els cultius transgènics Bt.

Un problema que sí que està afectant greument el cultiu del blat de moro a Aragó i Catalunya, les regions amb més presència de blat de moro transgènic, és l’expansió del teosinte: aquesta planta adventícia originària d’Amèrica Central, ancestre del blat de moro, està resultant especialment difícil de controlar. Si es creués amb el blat de moro transgènic i adquirís la capacitat de produir aquestes toxines insecticides, així com la de tolerància a l’herbicida glufosinat present en el blat de moro 1507, augmentaria la seva capacitat de dispersió, agreujant encara més la situació.

La postura d’Espanya a favor de blat de moro transgènic és minoritària a Europa

Una majoria d’Estats europeus han prohibit el cultiu de transgènics al seu territori. L’Estat espanyol segueix sent l’únic que aposta significativament per aquest tipus d’agricultura, que la resta d’Europa considera arriscada i obsoleta.

Font: Amigos de la Tierra – www.tierra.org