Si has nascut a l’arc mediterrani, segurament no sàpigues cuinar sense tomàquets, les grans receptes del nostre patrimoni culinari tradicional inclouen aquesta apreciada baia, però, abans de l’arribada a Amèrica dels primers espanyols, aquí no hi havia tomàquet.
El tomàquet (Solanum lycopersicum) és una baia de la família de les solanàcies, natural de l’altiplà central del continent americà. Existeixen evidències arqueològiques que demostren que el tomàquet verd (Physalis ixocarpa) va ser domesticat pels pobles oriünds de Mesomèrica en èpoques prehispànicas, probablement, cap al segle V aC., i a partir de la domesticació del tomàquet verd, van sorgir les diverses varietats de tomàquet actuals.
Avui es conrea i es consumeix de mil maneres a tot el món, sent molt apreciat en la diversitat gastronòmica global. Les fulles i les tiges de la planta contenen glicoalcaloides tòxics, però el fruit és comestible. Entre les seves moltes propietats nutricionals destaquen la seva riquesa en minerals, especialment en potassi, i en vitamines A, B i C.
El tomàquet és baix en sodi, baix en greixos i ric en fibres, així que és un excel·lent aliat per a una cuina lleugera i saludable. El seu color vermellós intens es deu al seu alt contingut en licopè, un antioxidant molt potent que ens ajuda a prevenir problemes cardíacs.
mològicament, la paraula tomàquet procedeix del vocable Xīctomatl, que significa fruit amb melic a Nàhuatl, la llengua dels mexica, l’ètnia que dominava l’Imperi Asteca, la civilització que van trobar i poc temps després van enderrocar els conqueridors espanyols, després d’arrasar la ciutat de Tenochtitlán (avui ciutat de Mèxic) al 1.521. Lògicament, els primers europeus que van menjar tomàquets van ser Hernán Cortés i companyia.
Després de la conquesta espanyola el cultiu del tomàquet es va transferir a les colònies del Carib, a l’arxipèlag canari, a la Península Ibèrica i la resta d’Europa; així com a les colònies espanyoles de Filipines, d’aquí el seu cultiu també va començar a expandir-se pel continent asiàtic.
En els textos espanyols va aparèixer esmentat per primera vegada en 1.595, com jitomate, paraula que segueix utilitzant-se a Mèxic per referir-se a una espècie de tomàquet molt gran de color vermell la forma li dóna aparença de tenir un melic. Moltes persones en diuen així per diferenciar-ho de la varietat de tomàquet verd que també és conegut com tomatillo.
No obstant això, en la resta d’Europa, el primer esment sobre el tomàquet conegut apareix anys abans que a la literatura espanyola. En 1.544, en un tractat sobre herbolística escrit per Pietro Andrea Mattioli, un metge i botànic italià, qui el va descriure com un nou tipus d’albergínia de color daurat o color vermell sang que podia menjar-se cru o cuinat. Deu anys més tard, el tomàquet va ser nomenat pel mateix Mattioli com pomo d’oro, o «poma d’or» d’aquí el nom pomodoro, en italià.
Els tomàquets són presents en totes les cuines del món, però sobretot, a la mediterrània.
T’imagines la nostra gastronomia sense gaspatxo, sense sofregits i sense salses? El tomàquet és un altre regal que devem als pobles originaris d’Amèrica.
Autora: Helena Escoda Casas, Llicenciada en Història (UAB)
Bio Eco Actual Abril 2017
