Cinc jutges de diferents països han realitzat a l’Haia un simulacre de judici contra Monsanto i l’han trobat culpable de contaminar a nivell global. Es tracta d’una opinió que pot crear precedent en futurs processos penals.

El “Tribunal Internacional Monsanto”, conformat per cinc prestigiosos jutges de diferents països que van analitzar el testimoni de més de 30 persones, inclosos el doctor Rosario Damià Verzeñassi -coordinador dels campaments sanitaris- i el productor Diego Fernández, ha conclòs aquest dimarts després d’un simulacre de judici a l’Haia que l’empresa nord-americana de biotecnologia va ser trobada responsable de “ecocidi”.

La Cort va determinar que els seus productes utilitzats per fumigar contaminen a les poblacions i que els estats que ho permeten són còmplices. Encara que aquesta decisió no té implicacions penals, perquè és un Tribunal d’Opinió, s’espera que la prova sanitària i jurídica produïda impulsi processos que sí puguin derivar en condemnes concretes.

“Si bé les conclusions a les que arribem no tenen un efecte vinculant, el valor dels Tribunals d’Opinió, que és el que va ser el Tribunal Internacional Monsanto, va ser històricament molt important perquè posa en evidència la problemàtica, genera una pressió social molt rellevant i la prova que reuneix pot servir per als processos penals que la societat civil impulsi en les seves jurisdiccions “, va dir a Télam la jutgessa de Mendoza Eleonora Lamm, que va integrar la Cort.

El procés contra la màxima productora mundial d’herbicides (el més famós és Roundup, amb glifosat), impulsat per més de mil organitzacions de tot el món, es va dur a terme entre el 15 i el 16 d’octubre de 2016 a l’Haia emulant els mecanismes de la Cort Penal Internacional que té seu en aquesta ciutat.

Durant aquestes jornades, Lamm al costat del seu parell senegalesa Dior Fall Sow (consultora de la Cort Penal Internacional), el mexicà Jorge Fernández Souza (Magistrat del Tribunal del Contenciós Administratiu de Mèxic), el canadenc Steven Shrybman, i la belga Françoise Tulkens ( ex jutgessa del Tribunal Europeu de Drets Humans) van avaluar proves i testimonis d’investigadors, metges, científics i suposades víctimes sobre les conseqüències de l’ús dels productes fabricats per Monsanto.

“El Tribunal va considerar a l’empresa responsable de ecocidi, de causar dany sever o destruir el medi ambient”

El Tribunal va considerar a l’empresa responsable de “ecocidi”, entenent aquesta figura com la de “causar dany sever o destruir el medi ambient per alterar de manera significativa i duradora els béns comuns o serveis de l’ecosistema dels quals certs grups humans depenen” i va instar a Nacions Unides a incorporar-lo com a delicte penal a l’Estatut de Roma que regeix a la Cort penal Internacional de l’Haia.

A més, va concloure que Monsanto va estar involucrada en pràctiques que van impactar de manera negativa en els drets a un medi ambient sa, a l’alimentació, la salut i la informació, prenent com a base tractats i lleis internacionals com el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals ; el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics; i la Convenció dels Drets de l’Infant.

Pel que fa a l’acusació de ser còmplice en crims de guerra per proveir “Agent Taronja” a la guerra del Vietnam, el pronunciament va indicar que “a causa del estat actual de la legislació internacional i l’absència d’evidència específica, aquest Tribunal no pot donar una resposta definitiva”.

La reacció de Monsanto

Consultada per Télam sobre la decisió del tribunal d’opinió, la Comissió Directiva Global de Drets Humans de Monsanto va expressar que “l’esdeveniment va ser organitzat per un selecte grup de crítics anti-tecnologia en l’agricultura i anti-Monsanto, que van actuar com a organitzadors, jutges i jurats”.

“Va ser organitzat amb un resultat ja predeterminat”

L’empresa va afirmar que “es va negar l’evidència científica existent i els antecedents jurídics de diversos temes; i va ser organitzat amb un resultat ja predeterminat “i ha afegit que” en una època en la qual el públic està tractant de separar els fets de la ficció, aquesta opinió no-judicial emesa recentment podria ser mal interpretada”.

Una sanció ètica

Els Tribunals d’Opinió van ser creats en la dècada del 60 i impulsats pels filòsofs Bertrand Russell i Jean-Paul Sartre i van buscar una sanció, en principi ètica, als crims comesos a Vietnam que no trobaven tribunals on ser jutjats.

Amb el temps, la rellevància de les “opinions” abocades va ser tan influent que davant l’existència de greus delictes internacionals es van generar desenes d’aquest tipus de tribunals, com va ser el cas de violació dels drets humans a Sri Lanka o de Desaparició Forçada a Colòmbia.

Font: IFOAM Rosario3