Ens han ensenyat que sense fertilitzar no és possible obtenir producció. Que per produir cal aportar al sòl els nutrients que extraiem quan collim. La lògica de les matemàtiques aplicada a la producció d’aliments. Però la vida moltes vegades s’allunya d’aquesta lògica. La vida, més que matemàtiques, és pura màgia.

Oblidem que les plantes són productors primaris. Això implica que no s’alimenten d’un altre ésser viu. Tenen la capacitat de produir aliments a partir d’alguna cosa inert. En el seu cas barregen l’aire i l’aigua i gràcies a l’energia gratuïta del sol produeixen sucres. Les plantes són en més d’un 90% carboni, oxigen i hidrogen. I aquests elements s’obtenen de l’aire i de l’aigua.

És clar que necessiten en major o menor quantitat d’altres elements per realitzar les seves diferents funcions vitals o per integrar-los en els seus òrgans. Tots aquests nutrients els obtenen del sòl.

Si comparéssim el nostre sistema digestiu amb la nutrició de les plantes podríem dir que les arrels són com les vellositats que es troben al nostre intestí. Els bacteris que viuen en el nostre sistema digestiu ens permeten una bona alimentació. Sense una bona flora bacteriana posem en perill la nostra salut digestiva i la nostra salut en general.

En el cas de les plantes les poblacions de microorganismes que viuen al sòl són la seva flora intestinal. Els faciliten l’absorció de nutrients i les protegeixen contra altres microorganismes patògens que podrien infectar-les. A més els microorganismes són els encarregats de degradar les restes vegetals que arriben al sòl. Participen en tots els cicles dels nutrients: el carboni, el nitrogen, el fòsfor, el sofre, etc. Ajuden a la formació del sòl, acceleren la descomposició de les roques i alliberen minerals per posar-los a disposició de les plantes.

Més que preocupar-nos sobre la restitució de nutrients, hem de preocupar-nos de protegir la vida de les colònies de microorganismes del sòl

Evitar tot allò que l’alteri massa com voltejar-lo o mantenir-lo nu sense plantes que ofereixin arrels com a refugi o allò que les elimina com els adobs químics, els herbicides i els pesticides.

Sense un sòl viu condemnem les plantes a alimentar-se d’un brou de nutrients solubles igual que alimentem amb sèrum al malalt. Les plantes creixen però lluny de l’estat de salut que els permet defensar-se contra amenaces externes i produir fruits sans i nutritius.

cultiva bioAutora: Montse Escutia, Enginyera agrònoma especialitzada en agricultura ecològica Plataforma de Formació Cultivabio Asociación Vida Sana www.cultivabio.org
Bio Eco Actual Abril 2017